SERRALLONGA

“La
festa de Sant Roc se celebra cada 16 d’agost des de les darreries del segle
XVI. La tradició popular enllaçà la intercessió de Sant Roc amb el final de l’epidèmia
que afectà Arenys el 1607. Segons la llegenda, els arenyencs invocaren el Sant
durant aquest període, i va ser precisament el dia de la seva festivitat el
primer en que no es produí cap mort per la pesta. Com a mostra d’agraïment, la
població va fer aquell mateix any el solemne Vot de Vila, vot que compromet els
arenyencs a celebrar la diada del 16 d’agost, prova de la devoció professada
vers Sant Roc. No obstant, les evidències històriques de contagi de pesta a
Arenys de podrien validar la hipòtesi que el Vot de Vila hagués tingut lloc
entre els anys 1585 i 1592. L’estudi per sustentar aquesta teoria, l’està
portant a terme el Patronat de Sant Roc que ja existiria en el canvi de segle
sota l’estructura de Confraria religiosa amb capella a l’església parroquial de
la vila”

Text d’en Quico Bertran.

I si en voleu saber una mica més, cliqueu aquí.
Doncs ara la festa dels Macips ha arribat a la final del concurs dels Petits
Tresors dels Països Catalans.

A la
final,  competeixen amb d’altres festes de llocs amb més possibles votants
que els d’Arenys
Es per això que, si  encara no heu votat, us
animo a votar pel Vot de Vila d’Arenys (Els Macips)  Teniu diferents maneres de votar (però només podeu votar 1 cop). 

Heu d’anar a http://www.facebook.com/manscatradio posar
que M’agrada / Me gusta la pàgina  i deixar un missatge dient  ELS
MACIPS D’ARENYS (i algun comentari extra, si voleu) al mur del programa.  O enviar un mail a mans@catradio.cat   O deixar un missatge al contestador 93
414 41 66 indicant nom, cognoms, núm de telèfon i dir : 
Macips d’Arenys.  O es pot trucar
durant l’emissió del programa (dissabte de 6 a 8 del matí), al 93 201 74 74. 

Es
pot, també,  enviar un SMS al 27033 amb la paraula CATMANS seguida del 

nom
Macips d’Arenys  (preu SMS: 1,42 euros, IVA inclòs)

Apali:
apunteu-vos a una bona causa!

Que
una festa ancestral i mantinguda des del segle XVII que esdevingui festa
grossa. I si us abelleix, feu la oració:

“Gloriós
Sant Roc, germà petit de Sant Zenon, escolteu els precs de comparets, 
macipes, macips i captadores,  i vetlleu per que cap pesta ens faci l’estella.
Que l’alegria dels macips ens ajudi a no prendre mal i que l’aigua enllustrada
d’olor ens mostri el més plaent de la vostra particular diada.   
Amén….” …… Sant Roc!!, Sant Roc!!!!!…..

Foto: revolt d’arribada a Santa Maria de Liors.

Aquests dies de recolliment, us enllaço una caminada antiga:

Revolts i
giragonses d’un camí entreteixit de verds, grocs, flors boscanes i alguna
esmorteïda, encara, orquídia ens ha anat menant, ara un pas ara l’altre cap a
la ignota petita Esglesiola de Santa Maria de Liors. Els revolts s’ens feien
aspres, a cada giragonsa, el camí ens esperava per ofrenar-nos, humilment, el
canvi de la natura: que si ara uns pins altívols dels que en baixaven, amb fils
invisibles, uns cuquets que t’ensopegaven a la cara, que si ara feies un revolt
i trobaves unes alzines esmorteïdes per la calor, ja força punyent, i suara en
el revolt trobaves el plaer d’una obaga humida plena d’una frescor que feia l’instant
plaent. Les giragonses del camí, talment com les giragonses de la pròpia vida,
quins designis secrets ens depara la natura? Quins designis secrets ens deparen
lels revolts mal girats de la vida?… Respostes difícils a una vida també
prou difícil… Nosaltres però, com a humils caminants, només podem mostrar-nos
a la natura amb un gran interrogant, només amb l’interrogant de la
pregunta……. talment com davant la vida mateixa…I… Apali! Podeu gaudir de
les fotos a clicant aqui

Foto: Imatge de la renglereta, processó de Divendres Sant,  al matí  a Arenys de Mar.

Els d’Arenys, des de la Setmana Santa de 1767, a la matinada del Divendres Sant, fem la processó nomenada la renglereta (el nom ve dels rengles de gent que es formaven per seguir-la).
D’inici, la renglereta era una processó de Diumenge de Rams,  a primera hora de la tarda, des de La Plana (lloc on hi havia el convent d’Arenys de Mar  l’any 1767), fins la Pietat, (lloc on avui hi ha el cementiri de Sinera.) Travessava  tot Arenys,  des del turó est de la Vila, fins el Turó que tanca el ponent. Una bona excursió. I mentre i tant  anava la processó, s’anaven desgranant els misteris del Via Crucis.
Pel Divendres Sant,  hi havia una segona renglereta, que és la que ha perviscut i que va des del temple parroquial fins el convent del Pares Caputxins.
Aquesta, a les primeries de fer-se,  es convocava a les 6 de la matinada per tal que els creients (i descreguts també),  es concentraven al temple parroquial a sentir la prèdica del sermó de la Passió. Si el capellà predicador no allargava el sermó més enllà d’una hora, el poble deia que “l’home havia perdut els papers” i els semblava escàs l’esforç del predicador. Hem de pensar que alguns dels que anaven a la prèdica,  no s’acostaven en tot l’any a l’església, i per una vegada que hi anaven, havien de ser ben servits: com a mínim una hora de sermó. I deien: “Jo potser no podré anar a cap missa, però el sermó de la Passió ningú me’l quita”
Acabat el sermó, i com avui, es sortia en processó “la renglereta” des de l’Església de Santa Maria fins el convent.
Si en voleu saber més, escolteu l’entrevista que m’han fet els de Radio Arenys.

Renglereta radio arenys by serrallonga

Llegenda de sant jordi 2011 by serrallonga

Foto: l’Aguila bicéfala al carrer de l’Església d’Arenys de Mar.

Qui podria pensar  que uns carrers de Sinera, guarden, en els plecs de la seva història, passatges del tot “revolucionaris”. Signes inequívocs de quines eren les seves aspiracions que varen quedar malmeses l’11 de setembre de 1714.

Veureu. Si passegeu pel Carrer de l’Església o pel Carrer de la Torre i presteu atenció als portals, veureu que algun petit detall de ferro de les portes (poms, salva-panys…) tenen una forma molt característica: Representen l’aguíla bicéfala!!

I l’àguila bicèfala qué és?… doncs nogensmenys era els símbol dels austracistes. O sigui els seguidors de la casa d’Austria.

Quan Carles II “El Hechizado” va morir, a les calendes del mes de Novembre de 1700,  va deixar hereu un noiet malatís que, al cap de poc,  va morir… i aquí s’enceta la guerra de successió. La casa d’Àustria volia continuar regint l’incipient Estat espanyol. I els borbons francesos també… i després de mil batalles que clogueren amb la desfeta de 1714, va guanyar la casa de Borbó… Prou que ho sabem els catalans….

A Arenys simbólicament vam col.locar a les portes de les cases el símbol dels vençuts i encara avui llueixen prou bé!!!

Ah! i si us abelleix,  sapigueu que,  d’aquests fets en surt la paraula botifler. La casa de Borbó francesa tenia com a imatge la flor de lis… I la flor de lis era una bella flor, o sigui une Belle fleur… o una beauté fleur…. I és clar, nosaltres etzivem la paraula botifler a qui s’ha passat al bàndol contrari….

A i els austracistes també se’ls coneixia com a vigatans o maulets….

Si en voleu saber més cliqueu aquí al dessota.!

Austracistes al carrer de l’esglesia by serrallonga

Foto: Roca del drac a Sant Celoni.

Aquests de Sant Celoni, quan volen, fan festa grossa!!.
El diumenge, 17 d’abril a les 10 de la nit,  a la Plaça de la Vila, reediten la posada en escena de La llegenda d’una espasa (L’espasa de Vilardell) que van estrenar l’any passat per la diada de Sant Jordi.
Senzillament magnífica!
L’any passat  varen estrenar l’obra musical de la llegenda de l’Espasa, al davant de l’Església parroquial, amb els esgrafiats fent de teló de fons.
Enguany, per mor de tenir més cabuda pel públic, la refaran a la plaça de l’Ajuntament, davant per davant de Can Ramis.
Han tingut la pensada de demanar-me que els faci un petit guió (juntament amb el  gran Pep Tarragó, el director de tot!!) que vagi  descrivint els passatges de la posada en escena.
Apali!  penso que ningú  hi pot  faltar:
.- Ni cap celoní, (que seria un sacrilegi no veure aquesta gran obra musical del mestre J.M Aparicio.)
.- Ni  cap persona que vulgui gaudir d’una posada  en escena del musical  de la llegenda més ben girada de Catalunya!!!

PRESENTACIO LLIBRE PORTALS VALLGORGUINA by serrallonga

Foto: Arenys, primeres hores matineres.

A les petites hores matineres podeu gaudir de la sentor d’aigua marina embolcallats per la claror de Sinera.
Qualque gavina estripa l’aire amb un esgarip esqueixat. La Lola dels Federals neteja el voral de la porta. El campanar, amb el seu comunidor com a germà petit de facècies,  et saluden dreçats com veles a l’encalç del nostre futur.
El caminant, ara una passa ara l’altra, va davallant la riera sinerenca, mentre i tant, la vila es va deixondint amb petits sons que ens transporten a la pau marinera.
Quin goig, poder copsar els petits plaers dels petits sons, dels petits detalls de les mestresses de casa que malden per preservar, pel nostre esdevenidor, el petit detall de deixar net el nostre portal.
I quin goig poder  sentir com la gavina esquinça l’aire i la sentor del mar tan proper i a voltes tan llunyà, ens retorna al clos idilic del que mai dels mais, hauriem d’haver sortir.
Que la pau de Sinera agomboli les nostres vides.
I amb el poeta, de manera pacífica,  cridem:
Escolta Sepharad, els pobles no poden ser, si no son lliures…
Amén