Foto: a punt de servir l’arrós.
Ai las! que llegint, llegint, de vegades trobes perles que es fan dir sí senyor.
Mireu que és cas, llegint “Notes per a Sílvia” d’en Josep Pla, he sabut que, un dia, vaig ser l’eina malèvola que, dalt de l’escenari, va dir “els versos més ximples del món” segons dicta mestre Pla a la pagina 137 del ja indicat llibre.
Mestre Pla, diu al llibre, que cada vegada que sent queixar-se un monàrquic, li vénen “in mente uns versos que vaig sentir al Romea fa molts anys – els versos més ximples del món:
Gràcies a l’agricultura
ens trobem al mig del bosc. “
Doncs mireu que és cas: Mestre Pla no ens diu de qui son els versos ni a quina obra es representaven.
I jo us puc dir que nosaltres (Fenix Teatre) a Arenys, de la mà mestre d’En Jordi Pons Ribot, per inaugurar la renovació del nostre teatre Principal la diada de Sant Zenon de 2005, vàrem posar en escena uns tastets d’una sèrie d’obres de dramaturg arenyenc Josep Maria Arnau, entre les que hi havia la seva millor obra ” la Mitja taronja”. I a tot el conjunt el vam titular ” Un repente de comèdia”
I és a la mitja taronja, on, un servidor, al final de l’escena, tot representant el rendista Sr Ramon, te el següent diàleg faceciós amb la gent que, trobant-se a l’espera d’un bon arrós, no està per escoltar discursos.
L’escena va així:
Lluís : Sr Ramon, que no el porta (l’arrós).
Ramon : Luego ve.
Tots: L’arrós, l’arrós!!
Ramon : Callin; vull aprofitar
un moment d’inspiració.
Pancho: Que? Nos va a echar un discurso?.
Ramon : Cortito.
Pancho: Pues atención
Ramon : Dichosa edad y dichosos..
Lluís. Això és tret d’un llibre!
Esteve : Bo!
Ramon : No m’interrompin!
Pancho: Silencio!
Pona: Que prosiga el orador.
Ramon … La societat fomentada
per la civilització;
– No s’hi val a tirar boles-
Esteve: Te raó el Sr Ramon
Ramon : Gràcies a l’agricultura
ens trobem al mig del bosc.
Pancho : La consecuéncia es muy lógica!
I així s’anava desgranant aquesta situació delirant, volgudament delirant, que l’autor emmarcava en un dinar bucòlic.
I sí senyor! El Sr Ramon vaig ser jo i vaig tenir l’honor de poder dir, dalt de l’escenari, el que Pla en diu els versos més ximples del món.
Si us sembla em poso dret i amb veu greu reitero, per si algú no els ha entès:
Gràcies a l’agricultura
ens trobem al mig del bosc.
El que no se és si hem de donar gràcies a l’agricultura, però que ens trobem perduts al mig del bosc, crec que és una evidència descomunal. (això, de ben segur, ho podria haver escrit el propi Pla!)
