SERRALLONGA

Fa uns moments ha acabat l’assaig.
Fa goig veure com una obra va creixent dalt de l’escenari. Oimés quan veus que tothom s’ho pren molt seriosament, però a la vegada enjogassadament i on confluïm persones d’edat diverses, però amb un goig comú.
La penombra de la sala fa que tot prengui un aire irreal, de transportar-nos en el temps. Sembla que la boira de Comarquinal s’ens faci present. O potser és la sentor d’humitat que tenen els teatres quan les obres creixen. Sembla talment que no vulguin destorbar la vida que es va creant dalt l’escenari. I no volent destorbar,  van nodrint de sensacions, de sentors, de vivències que fan, per  uns moments, que ens sentim traslladats a una altra dimensió.