Ulisses20

L’economia mundial ha començat a posar presidents de govern. Els ha posat a lloc, almenys. Els fa dimitir, o amenaça de fer-los dimitir. En realitat, això ja passava, però no tan descaradament.
Ací baix, en canvi, ens debatem entre dos pollastrets neoliberals, qui es follarà el galliner principal i qui haurà de covar els ous: perquè així ja ve pactat d’avantmà, que tots mengen de la mateixa menjadora i coven a la mateixa ponedora.
Ací hem perdut tothom, vull dir al nostre país, perquè tant se valia cansalà com cansalà magra. Els valencians perdem sempre, en política, ep. Que en altres coses som bons però que molt bons. Per exemple, som capaços de fer un milió de paelles diferents, i cadascuna d’elles, de la primera a l’última, és l’autèntica paella valenciana. Perquè això ja ho hem descobert, que no n’hi ha una, ni dues ni mil, que siguen paelles ofcials i autenticament valencianes, n’hi ha un milió. O més.
Ací, a València, per exemple, l’alternativa al PP corrupte, mentider, arruïnador i venedor de fum, de vestits, constructor de grans desastres, de rius de cartró, d’abocadors i malversadors, de lladres i aprofitats, és…, és el mateix pp, però amb un parell d’adjectius nous i vells, dalt o baix, el de sempre, cavallers: corruptes vividors, aprofitats, irresponsables: és el partit de rita, camps, blasco, serafín, gerardo, i tota la mandanga de falsificadors de la política, que han deixat de pagar l’escola, els metges, els hospitals, les farmàcies, els serveis d’atenció a grans, els serveis mínims, en canvi de campionats de tennis, de golf, de casinos, de luxes banals i idiotes. De viatges particulars, d’omplir unes quantes butxaques de familiars i amants legals.
Ací, els autobusos igual anuncien l’arribada del papa com el putiferi més gros, perquè tant se’ls en dóna, follar-se’ls plegats: vet ací la coherència política valenciana. Aeroports fantasma, àgores de fracàs i una regió que podia bescanviar el nom Marina d’or per València d’or (o dorà!), però de l’or que cagava el rei Melcior.
Sí, a la València d’or l’alternativa als botarates són els cosins i els germans dels botarates. Mares i fills, pares i germans.
Però segons que explica el twitter, per com ha anat això d’aquests pardals bobos, enllà enllà la cosa tampoc no és gaire diferent.
Si qualsevol dia serà la borsa qui posarà de president algú que li passe pels ous, naturalment frescos i del mateix galliner.
I tots ben contents, pppsoe, a sucar bona cosa de pa amb oli.

La borsa o la vida? A occident han triat la borsa. Fa molts anys, que el món en general, ha triat la borsa per la vida. Sobretot perquè la borsa és la vida d’uns quants, molt pocs, que governen sobre la resta, que en són molts, una gernació de gairebé set mil milions.
Quan la borsa diu prou, els mitjans posen a portada tots els crits, els clams, els impossibles, contra qui siga: els seus propis lectors, el món civilitzat, els cristians, els musulmans, els laics, els ateus, uf, si la borsa trontolla, vol dir que el món és a punt de caure a l’infern, de pedre el senderi, perquè la borsa ho és tot, la sang, l’oxigen, la sal, el pa, és déu, la borsa, i contra déu no es pot jugar, ningú no pot anar contra, i els presidents europeus, se’n queixen, els dos o tres presidents principals, i els secundaris se’n queixen més fort, cridanerament, histèricament si cal, perquè els primers noten com els imiten, sí, la borsa ho és tot i ningú no pot parar-li els peus.
Sobretot si aquest ‘al’, o aquest algú és un president de segona o de tercera regional, home, què s’haurà pensat, que encara som a l’olimp, en temps dels déus grecs?, una merda!, ací ningú no es mou, si no és que ho diu la borsa, així que tothom ha començat de reunir els seus, els amics, els enemics, han tocat a xafarranxo, els ministres, els exèrcits a punt, tot de reunions que no diuen res, que no aclareixen res, tres mesos, sis mesos, un any, tres anys que canten la mateixa taraleta, la borsa, de primer salveu la borsa, però qui collons hi ha al darrere de la borsa, us demanareu, ens demanem els més ingenus, sí, qui hi ha al darrere de tot plegat, però ningú no ho diu, no, sabem que hi són, darrere de tot plegat, sí, es veu que hi són, però ningú no els veu, no, perquè són invisibles, intocables, inviolables, immàculs. Infollables per cap dels set forats convencionals.

Però la borsa són les drogues, no aquest desgraciat mort de fam, no, són els càrtels grossos, són les armes, són el crim organitzat, són les màfies, són la corrupció organitzada, legalitzada, són els bancs, les grans empreses, les caixes, els polítics, tot plegat, amb els milers i milers de petits inversos estafats, enganyats, que no pinten res, res de res, però que els servim tan rebé, de tapadaora, de perol, de coartada, la borsa, merda, ets tu, i jo, i el veí, i la terra sencera, si els cal.
Però ara la borsa s’ha mort, o fa creure que s’ha mort, o vol aparentar que és morta per uns dies, per un temps determinat, fins que tots diem plegats: oh, no, torna, viu i salvat, tu mereixes de salvar-te en canvi d’aquells desgraciats de grecs que no són ningú, sí, salvat per déu (obriu els braços extremadament compungits), i feu el favor de matar aquells malparits que es pensen tocats per herois i semidéus. Cabrons, així ens paguen tot el que hem fet per ells, durant milantamil anys. Que es muiguen, que es morin, que els colguen, que els deixen podrir…

– Torneu-los tots els llibres, excepte Homer! Perquè Homer és la clau.

Rita, Camps, Gerardo, Blasco… tots adulaven l’arquitecte Calatrava, malgrat que, a ell, no li calia, que ell slet ja es considera déu en la terra, i més coses, segons l’amic Josep, que encara el té per bon arquitecte. Però ara ja va descobrint-se que, almenys, també és un bon corrupte, un dels majors corruptes mundials, a veure si l’interpol el posa en cerca i captura, que acceptava milions d’euros per projectes de fum. No era prou que ja s’havia enriquit a esquenes dels valencians. No era prou el bunyol que ha anat deixant al riu, no era prou el pastís esquitxat, apitxat, embotit d’edificis superflus, que no saben si usar per noces, per funerals o per convertir-ho en casa de llums. No era prou.

Ara que l’esquerra ha tingut accés als contractes, als excessos, Calatrava ja en forma part, com un membre honorífic del prostíbul valencià. Un altre. Com el Crespo alcalde de Manises, com el Crespo expresident de la CAM, com el Camps expresident de la Generalitat, com el Blasco ex, aquest de quina coa és ex? Com la Rita examant del Cabanyal, com el Fabra expresident de la dipu, com el Rus, ex-odi a mort als mestres valencianistes que diuen aleshores… 

No me n’havia refiat mai, des que vaig veure aquell programa de Malmou, el tors (la caradura, Cala), on ell quedava com un xitxarel·lo. Però ara ja es veu que, a més, és un corrupte que ha parat la mà per coses que sabia que no eren viables: i l’ha parada a pleret: gairebé tres milions d’euros en canvi de fum. De no res. Xe, un refilldeputa. Ep, solament per dir-ho valencià i claret.

Vet ací el gran arquitecte, el gran artista, l’homenic, que a més té la seu social a suïssa, per estalviar-se de pagar impostos i no sé què més, en favor dels valencians. Ni IVA, ni almoïna, ni propina…  Aneu, maricons del cul i putetes, a llepar-li el cul, quan us vinga a plorar al balconet de l’ajuntament, a la placeta de la marededéu on té la cofurna, davant la desemparada. A veure si rebenta o es mor de penediment i ens torna el que ens ha furtat en obra social i llepaes de cul a totes les confraries falleres de la secció especial.

L’últim estirabot de Carlos Fabra (encara és el president de la diputació de castelló?) ha sigut encomanar unes quantes parelles de falcons perquè espanten l’aviram del seu aeroport particular que, recordem-ho, encara no és obert. Ves, que no hi ha avions, ni res que no siguen catxirulos, o paperets o voliaines naturals d’aquelles serres del Maestrat. Però ell ha obligat a fer la despesa de milers d’euros, per espantar els verderols, les blanques, les cagarneres dels collons, que violen l’espai aeri del seu invent. Així que, entre el director de l’aeroport i el seu equip (que cobren un ou), el manteniment de pistes, els mecànics dels aparells que no hi són, els bombers d’urgència, el personal de terra, els bidells i ara els falcons, tot plegat ens costa milions d’euros anuals, que no sabem qui paga. Qui ho paga, Carlos? Els valencians? Els valencians de Castelló? La teua família, que viu sencera del pot funcionarial i polític que t’has muntat des del franquisme? La figa mandanga? Qui paga tot el desficaci dels capricis i bogeries d’un home malalt? Qui paga l’absurditat d’un aeroport fantasma enmig d’una crisi que no atén ni les obligacions sanitàries, educatives o farmacèutiques mínimes?

Falconetti era aquell dolentot d’una sèrie dels anys setanta, un home roïn del cinema, un actor… Però aquest cacic que vol ser comissari, president o reliquiari de província, tant se li’n fot, és real i el paguem tots, mentre els uns li riuen les gràcies o li llepen el cul, com aquell estaquirot de rei sense vestit que volia ser emperador.
Això no és comèdia ni ficció, és la realitat de cada dia dels valencians, de milers de valencians que pateixen per passar cada dia, la setmana, el mes, mentre n’hi ha pocavergonyes amb aires feixistots i prepotents.

Excessiva eufòria. Excessiva festa, i lloes davant el fum. Uns dibuixos sobre el mapa, amb espana, no assegura res. Res de res. Però ací sembla que tothom ja menja de l’olla, d’una carn del porc que en sabem el nom, però res més. Fins i tot, gosaria de dir que no és ni viu ni engendrat, aqueix porc que ens han volgut festejar abans d’hora. Per corruptes, que és el que són els polítics que celebren lloes, a dies d’unes eleccions. 
En to cas, ells ho tenen clar: l’assumpte passarà per madrit, i els que més pagarem serem nosaltres. En realitat, ho pagarem tot, completament, encara que Alacant, o València, siguen els últims de la fila.
Sí, han dit ‘blat’, abans de tenir el sac lligat, quina llufa, quin error majúscul: i tot de polítics, i de mitjans ja es feliciten de l’aconseguiment. No podem ser més moniatos! O monicacos. Si cada any paguem a espan la meitat del que costa el corredor, sense que n’hi haja retorn de res, i aquest presidentet provincial encara s’hi afig, a commemorar amb espana. Quina fluixera, de cames i d’esperit. Companys els hagués engegat a mamar.
I aquells putots, Blanco i la companyia, no paren de riure, de riure-se’n, com fa tres-cents anys. Tot aquest temps de burles i de riotes. I aquesta, davant d’eleccions, és una més. Una altra victòria contra el país.

En tot cas, encara és pitjor: pensar que tot això serà fins el 2020 o el 2030, o pitjor. Alegrar-se’n, del fals tracte d’espana, significa que ja hem claudicat, que ens aconformem de continuar de genolls vint anys més, com a mínim, en canvi del corredor d’ovelles en vagonetes. Vet ací: per què collons ho han de decidir ells, aixo? 

Fotre, sí, un corredor de putots, ells, i de més putots, uns que semblen que es fan passar pels nostres. Quina vergonya, tot plegat.

La conselleria elimina uns centenars de llits, incloent-hi llençols, matalassos, coixins i tota la mandanga. Total, diuen (!), una vintena de milions d’euros d’estalvis anuals. Si fa no fa, el que ens costa als valencians pagar el putiferi de Rita, Camps i Eclestone sobre la fórmula One. Això sense comptar els milions d’euros que perdem cada dia amb aquell altre putiferi dels fems, d’una planta de residus que regalaven rellotges d’or, bosses de loewe i altres luxes destinats a persones amb nom propi (voldríem saber a qui? tenim el dret de saber a qui es destinaven els regals de la corrupció valenciana).
La CAM ja brama on la balena, però bànkia, recordeu-ho, paga a Olivas, entre altres directius, el que costa de traure els llits de valència, per exemple. Exagere el justetet, home.

Tot plegat va tocant fons, i paga la sanitat i paga l’educació: segons que denuncia el president de la Unió de Cooperatives d’ensenyament, Lluís Cervellera, la Conselleria fa tres messs que no paga les nòmines dels docents de l’escola concertada, el 60% de les cooperatives valencianes no han rebut la quantitat corresponent al concert. N’hi ha cooperatives que fa quatre mesos que no han pagat els seus mestres perquè no han rebut un gallet, viuen de crèdits i de subsistir particularment com poden.
La situació és en un carreró, però ni així el desgovern del pp vol desfer-se dels luxes als quals ens va lligar l’expresident Camps, un desastre de govern sense nom ni decència. Ara, l’home no venia sol: Gerardo, Serafin, Costa, Cotino, Rita, Rus, Blasco… noms propis protagonistes d’allò que va destapant-se, per vergonya i per pocavergonya.
I són aquests, segons els mitjans afins, qui vindran a salvar el món, a partir d’un mes, o un mes i uns dies…
-Xe, agafeu-nos despullats, per no haver de cagar-mos damunt, damunt, en els camals.

Espana torna a burlar-se’n, dels valencians, com ha fet sempre. Però ves que a molts valencians els ha agradat de posar-se en amo, si aquest amo era senyoret, de madrit o d’espana, i tractava els valencians com a criats. Com els agrada als valencians d’ofrenatr glòries, de noves i de velles, en canvi de deixar-se castigar, insultar, pegar per una colla de bandits sense escrúpols, que és realment el que són: els borbons (tots), els seus ministrets, els governs i tota la patuleia de partidets polítics.
No sé com ho resoldran, ara, els espanols, amb una part dels valencians del sud, però em tem que acabaran dient que afegiran un ramal, una subvia que acabarà morta, que arribarà fins a Alacant, no patiu. I llavors tornarem a llepar-los les mans, als amos, i a xuplar-los el piu, si cal, per tant bons com seran lliurant-nos les almoïnes. (en realitat, els refillets ho faran per umflar les factures, i perquè siguem els valencians qui paguem la via morta i la seua, la via que farà el mercadeig. NO són cabrons ni res, ni en saben, després de tants anys exprement-nos).

Abans encara hi havia diners que repartien entre amigots, però ara no sé com pagaran els insults i la burla, els d’espana: així que tenim una altra excusa, per anar-los dient adéu: adéu espana, aneu-vos-en a cagar a la via, a la vostra via, malparits.

Resopó: qui haurà sigut el fill de puta que haurà dissenyat el corredor mediterrani a través de la capitaleta? ja ho vam dir fa molt, que ells no perden patà, ni deixen passar l’oportunitat de pegar-mos pel serengue. I pels morros.

Això sí, el desviament de diners valencians cap a madrit és de milers de milions: cada dia els valencians els regalem el viure, en canvi de rebre bastonades. Els blaveros que seguesquen cantant-los les victòries: per a ofrenar-los què més, moniatos!

Avui és Sant Miquel, i Llíria celebra la festa grossa. El sant podria esmolar la seua espasa i tallar-los les cames, sense contemplacions ni clemències, sense perdó que alliçonaria l’Eastwood, en aquella magnífica pel·lícula, a tot de malparits que abusen encara, enmig de l’apocalipsi que dibuixen els mitjans: xe, furtant a cabassos, els cabrons.

M’expliquen el cas d’una dona jove de cinquanta-cinc anys, que ha de demanar que menjar a la seua filla, que si no l’ajuda es morirà. Una pensió de tres-cents euros, que s’ho perd tot en despeses d’aigua, llum, casa, cansada de tocar portes, de buscar feina dies i dies, de passar un carrer i un altre, explicant a cal metge, com és la duresa d’una vida: –solament que em queda de fer de puta, diu, i  ni per això no em voldria ningú.

Hi ha milanta casos així, milers i milers, de drames que no podem suportar, ni escoltar, ni imaginar-nos. Tot de petites històries que van descobrint on hem arribat, per l’avaricia dels banquers, la corrupció dels polítics, la torpesa de tants assessors i directius. Ara les coses van tan nues que no es poden amagar ni les vergonyes.

Rodrigo Rato, i Jose Luís Olivas, models de puritanisme, de valors del pp tan cristià com gloriosament espanol, cobren cada mes, l’un i l’altre per separat, per damunt de cinquanta milions de les antigues pessetes cada mes. Cada mes, aquests gripaus s’emporten cinquanta milions, multiplicat per catorze pagues. Aqueixa és la moral, i l’ètica, i la lliçó perfecta del pp, dels banquers, dels polítics…

Mentre n’hi ha que podrien explicar-nos una altra realitat diferent, dura, tan real com aqueixa, que representen dos pocavergonyes sense escrúpols, que Sant Miquel els talle els cordons, mentre dormen. Aquesta nit, abans de l’alba, que no ixca el sol si no cal.
– A per ells, miquelot de llíria!

Espana és immoral, i Merkel faria bé de no venir a salvar-la, pels despropòsits de tants anys i, el que és pitjor, per la confessa voluntat de continuar engradint la immoralitat amb nocturnitat i traïdoria. 

El govern demana esforços als de sempre, però tolera el lladrocini i el robatori continuat als pocs de sempre: el govern valencià retalla sous de mestres i altres funcionaris, elimina ajuts a les escoles, a institucions de caire social, en canvi de permetre abusos d’amigots i familiars: per exemple, tolera que els directius del fem valencià (encarregats del control dels residus), tinguen sous astronòmics, alguns d’ells per enriquir-se. Deu directius cobren més de setanta mil euros anuals. Més de trenta en cobraven més de cinquanta mil anuals, el 2008. El 2011, atenció, el nombre de treballadors que cobrava més de cinquanta mil euros eren 82. Per tot això, han apujat la contribució del fem el 150% a més d’un milió de valencians. Immoralitat i robatori? El sedàs legal d’una majoria absoluta que és una vergonya permet això i més coses. N’hi ha una part de la contribució del fem que paguem fa anys per una planta que no existeix. I aquests són el govern! I els jutges?

Per exemple, la directora general de la CAM volia posar-se una pensió vitalícia anual de 370.000 euros. El sou, abans de ser destituïda, era de 600.000 euros anuals. En connivència amb un altre lladre, Modesto Crespo, protagonista principal de la fallida d’aquesta caixa valenciana, o de Roberto López Abad, exdirector també, de sou astronòmic, que va aconseguir abans de la intervenció pensió vitalícia milionària per un grapat de directius amigots: milionades que cobraran d’una caixa, la CAM, arruïnada, liquidada, on solament hi resten els diners dels infeliços. Més immoralitats, Merkel?

Per exemple, el director de l’aeroport de Castelló, que ja sabem que no té permisos, ni avions, solament que envolen catxirulos i mesuretes de paper, cobra més diners que alguns presidents de govern: i això ho paguem els valencians, que estem tan arruïnats o més que la CAM, per ordre de Fabra, el de les ulleres de sol, que també és president del consorsi de l’aeroport, i és més coses que ens estalviem, abans que no ens tanquen la redacció. Aquest director de no res (un aeroport de despeses), guanya més de vuitanta mil euros anuals, collons, a càrrec dels valencians: la immoralitat del PP i del PSOE és germana. Però tots dos, amigots dels lladres, van dient-se que eixirem del clot (qui ho pagarà ja ho sabem).

El PSOE va organitzar aquells trens ràpids, veloços per al desastre econòmic: AVEs a la Manxa, a Castella, per no tranportar ningú. La immoralitat de fer una ruïna, i invertir els diners que no teníem, és responsabilitat de ZP, Bono i tota la resta, també de la Salgado, que ens demana més esforç i més llepa-me-la. 

I encara no en tenen prou, els mamuts: com que el corredor mediterrani mor a madrid, faran construir primer el tren comercial per saragossa, jaca, i villaviciosa… Blanco, cal ser malparit de mena, i fatxenda, i de mala mare, per insultar els valencians d’aqueixa manera. Els catalans, com també són del PSC, no se’n senten, gens insultats, per aqueix maniquí. I els de CiU, encara voldran governar-hi plegats, per madrid: pp+psoe+ciu, l’altre tripartit.

Ni el pp ni el psoe no ens han de regalar mai res, així que adéu, mamons, visca la indepèndència.
Merkel, deixa’ls a pa i aigua. Perquè les ajudes, si n’arriben, se les posaran com a pensió vitalícia, tants fills de puta pocapena. 

Allò que havia sigut una llei catalana sobre el cinema, d’ajut mínim a la llengua, sembla que era massa inoportuna, o excessiva. Ni el cinquanta per cent de les pel·licules i de les sales, d’ací a sis anys (el 2017), com a màxim un 35%, d’ara, no d’aleshores, que podria ser ben bé un trenta, o un 28, i ja aconseguirem la resta del pastisset el 2020… Sí, els polítics catalans que ara manen, d’això en diuen un èxit d’acord per impulsar el cinema en català: jo li diria una merda en un plat o una altra cosa, però tem que perdria unes quantes lectores, per bròfec.
Aqueixa baixada de pantalons no és nova, Mascarell, és típica, tòpica, és com aquell detall de l’home que parlà a l’assemblea del barça, i va acabar dient que preferim els diners a la independència, que explica Partal. Malgrat que és mentida, perquè els diners continuem regalant-los a espana, mentre nosaltres mateix ens demanem més esforç i més retallades. Però la nostra covardia acaba tenint el seu fruit, en favor d’ells. Sempre al seu favor, als seus peus, als seus pius.

Ací baixarem el sou dels metges, dels infermers, dels mestres… (xe, si n’hi ha cap que es va fent ric, que el tanquen, que el porguen, que ho torne), perquè els polítics, bo i acceptant el frau, mai no tornen res, i en d’altres llocs continuaren mamant d’aquests estalvis nostres, sense apenes gaire esforços, continuaran pegant-nos pel cul: que és el que ve cantant i repetint la nostra particular plaga Salgado: apreteu-vos més, pagueu-mos més, expremeu-vos més… Xucleu-vos més! Vincleu-vos més!

-Xe amolleu-la als bous!

Per cert, el TC d’espana no trigarà a obligar-nos de traure els bous per la plaça, de nou, perquè això també és intocable, almenys a cataluna (n’hi ha polítics que no es mereixen el topònim complet) i potser que la decisió siga que entre bou i bou amollen una vaca, per munyir-la davant tots els catalans de sang i fetge i després, tanqueu els ulls, follar-se-la a bulto, perquè la caverna mediàtica tinga excusa d’omplir de notícies la seua malaltissa genètica feixista (-heu llegit algunes portades d’avui?).

Fa anys que perdem llençols, estovalles i drapets, a cada rentada, però d’ençà de la crisi tot li val d’excusa: la festota ara torna a València que potenciarà les corregudes de bous, i les mamades públiques, per compensar la decisió del nord. 
-Collons, ensenyeu els bous a llaurar i no caldrà matar-los a la plaça!

Com diu aquella publicitat encoberta: és bo que algunes coses no canvien mai -pensen no pocs eixelebrats valencians incloent-hi un conseller trampós de Benissanó, : l’esclavisme, pobres i rics, el feixisme, la corrupció política, l’abús, el proxenitisme de l’església, la falsa moral, el pp, l’enriquiment personal amb diners públics, la llengua de la majoria de mitjans, la violència masclista, el pedorrisme polític popular, el franquisme declarat d’alcaldes i diputats a corts, les diputacions i la seua particular corrupció… No canviaran mai. Molts voldrien que no canviaren mai.
-Valènsiaaa!
Lo 20N, realment és necessari?