Ulisses20

La borsa o la vida? A occident han triat la borsa. Fa molts anys, que el món en general, ha triat la borsa per la vida. Sobretot perquè la borsa és la vida d’uns quants, molt pocs, que governen sobre la resta, que en són molts, una gernació de gairebé set mil milions.
Quan la borsa diu prou, els mitjans posen a portada tots els crits, els clams, els impossibles, contra qui siga: els seus propis lectors, el món civilitzat, els cristians, els musulmans, els laics, els ateus, uf, si la borsa trontolla, vol dir que el món és a punt de caure a l’infern, de pedre el senderi, perquè la borsa ho és tot, la sang, l’oxigen, la sal, el pa, és déu, la borsa, i contra déu no es pot jugar, ningú no pot anar contra, i els presidents europeus, se’n queixen, els dos o tres presidents principals, i els secundaris se’n queixen més fort, cridanerament, histèricament si cal, perquè els primers noten com els imiten, sí, la borsa ho és tot i ningú no pot parar-li els peus.
Sobretot si aquest ‘al’, o aquest algú és un president de segona o de tercera regional, home, què s’haurà pensat, que encara som a l’olimp, en temps dels déus grecs?, una merda!, ací ningú no es mou, si no és que ho diu la borsa, així que tothom ha començat de reunir els seus, els amics, els enemics, han tocat a xafarranxo, els ministres, els exèrcits a punt, tot de reunions que no diuen res, que no aclareixen res, tres mesos, sis mesos, un any, tres anys que canten la mateixa taraleta, la borsa, de primer salveu la borsa, però qui collons hi ha al darrere de la borsa, us demanareu, ens demanem els més ingenus, sí, qui hi ha al darrere de tot plegat, però ningú no ho diu, no, sabem que hi són, darrere de tot plegat, sí, es veu que hi són, però ningú no els veu, no, perquè són invisibles, intocables, inviolables, immàculs. Infollables per cap dels set forats convencionals.

Però la borsa són les drogues, no aquest desgraciat mort de fam, no, són els càrtels grossos, són les armes, són el crim organitzat, són les màfies, són la corrupció organitzada, legalitzada, són els bancs, les grans empreses, les caixes, els polítics, tot plegat, amb els milers i milers de petits inversos estafats, enganyats, que no pinten res, res de res, però que els servim tan rebé, de tapadaora, de perol, de coartada, la borsa, merda, ets tu, i jo, i el veí, i la terra sencera, si els cal.
Però ara la borsa s’ha mort, o fa creure que s’ha mort, o vol aparentar que és morta per uns dies, per un temps determinat, fins que tots diem plegats: oh, no, torna, viu i salvat, tu mereixes de salvar-te en canvi d’aquells desgraciats de grecs que no són ningú, sí, salvat per déu (obriu els braços extremadament compungits), i feu el favor de matar aquells malparits que es pensen tocats per herois i semidéus. Cabrons, així ens paguen tot el que hem fet per ells, durant milantamil anys. Que es muiguen, que es morin, que els colguen, que els deixen podrir…

– Torneu-los tots els llibres, excepte Homer! Perquè Homer és la clau.