Avui és de política
L’economia mundial ha començat a posar presidents de govern. Els ha posat a lloc, almenys. Els fa dimitir, o amenaça de fer-los dimitir. En realitat, això ja passava, però no tan descaradament.
Ací baix, en canvi, ens debatem entre dos pollastrets neoliberals, qui es follarà el galliner principal i qui haurà de covar els ous: perquè així ja ve pactat d’avantmà, que tots mengen de la mateixa menjadora i coven a la mateixa ponedora.
Ací hem perdut tothom, vull dir al nostre país, perquè tant se valia cansalà com cansalà magra. Els valencians perdem sempre, en política, ep. Que en altres coses som bons però que molt bons. Per exemple, som capaços de fer un milió de paelles diferents, i cadascuna d’elles, de la primera a l’última, és l’autèntica paella valenciana. Perquè això ja ho hem descobert, que no n’hi ha una, ni dues ni mil, que siguen paelles ofcials i autenticament valencianes, n’hi ha un milió. O més.
Ací, a València, per exemple, l’alternativa al PP corrupte, mentider, arruïnador i venedor de fum, de vestits, constructor de grans desastres, de rius de cartró, d’abocadors i malversadors, de lladres i aprofitats, és…, és el mateix pp, però amb un parell d’adjectius nous i vells, dalt o baix, el de sempre, cavallers: corruptes vividors, aprofitats, irresponsables: és el partit de rita, camps, blasco, serafín, gerardo, i tota la mandanga de falsificadors de la política, que han deixat de pagar l’escola, els metges, els hospitals, les farmàcies, els serveis d’atenció a grans, els serveis mínims, en canvi de campionats de tennis, de golf, de casinos, de luxes banals i idiotes. De viatges particulars, d’omplir unes quantes butxaques de familiars i amants legals.
Ací, els autobusos igual anuncien l’arribada del papa com el putiferi més gros, perquè tant se’ls en dóna, follar-se’ls plegats: vet ací la coherència política valenciana. Aeroports fantasma, àgores de fracàs i una regió que podia bescanviar el nom Marina d’or per València d’or (o dorà!), però de l’or que cagava el rei Melcior.
Sí, a la València d’or l’alternativa als botarates són els cosins i els germans dels botarates. Mares i fills, pares i germans.
Però segons que explica el twitter, per com ha anat això d’aquests pardals bobos, enllà enllà la cosa tampoc no és gaire diferent.
Si qualsevol dia serà la borsa qui posarà de president algú que li passe pels ous, naturalment frescos i del mateix galliner.
I tots ben contents, pppsoe, a sucar bona cosa de pa amb oli.