tempus fugit

T’he de confessar que el primer dia que l’estora d’espart va ocupar el seu lloc a terra, tot d’una vaig malpensar que tu, esmolant-te les urpes en poc temps la faries malbé, però no, des del primer dia i del segon i així fins fa uns quants mesos tu, l’estora senzillament la utilitzes com a observatori del pati o com, veient que gairebé mai passa res, fresquívola superfície per petar una becaina.