BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Adrià Triquell

A la colla hi ha un petit grupet de malalts que fa uns mesos van decidir que els dissabtes al matí (a més dels diumenges, dimecres i divendres) també són aptes per pedalar. Bé, dic pedalar per dir alguna cosa, però la idea és una altra: fer veure que són free riders. Aquest grupet d’inadaptats han fet una volta de torca al concepte de corriol tècnic, i es dediquen durant un parell d’hores a fer el que

(més…)

Per Adrià Triquell

La dèria dels últims mesos amb les lloses, barrancs, precipicis diversos i les nouvingudes 29, ens ha fet perdre el món de vista i hem deixat una mica arraconades les nostres flaques. Bé, tampoc ens enganyem, mai han passat d’ amants ocasionals, però d’alegries també ens en donen. Sense anar més lluny, aquest mateix diumenge amb una de les nostres rutes predilectes,  Mataró-Marata-St Feliu Codines-Centelles-Coll Formic.

Per Adrià Triquell

Avui en dia ja sabem que hi han poques coses segures, però del què podem estar raonablement segurs, és que la d’aquest matí haurà estat l’última sortida d’aquest refotut any 2012.

Que dir d’aquest any? Doncs com a mínim, que ha estat un any complex:  a la colla han aparegut diverses dificultats familiars, professionals i de salut que fan que costi fer un balanç global de l’any, del que cadascú tindrà el seu punt de vista.

Per Adrià Triquell

Avui hem fet la nostra nocturna habitual,
que faríem sense les pedalades de dimecres,
que ja són una necessitat vital,
fins i tot millor que unes palletes.

Bicicletes, bon humor, i un frontal,
Son tot el nostre equipatge,
I és que ja s’han convertit en ritual,
que formen part del nostre bagatge.

Per Adrià Triquell

Sembla que últimament a la que portem tres setmanes seguides sense moure’ns dels nostres corriols del Maresme, ens envaeix un neguit que només s’esvaeix sortint a fer un tomb fora comarca. Sens dubte les sortides d’enguany que ens han fet els pastors hi han ajudat.

(més…)

Per Adrià Triquell

Dissabte a la tarda. Estic escarxofat al sofà tot mirant el bloc de bicicorriols. Que en fa de goig el Luca, a les fotos de la revista! Sóc un desgraciat, mai sortiré a cap portada de revista, i encara menys de bicicleta. Però el pitjor de tot, és que de ben segur,  que mai sortiré tan guapo com ell.

Per Adrià Triquell

(Tercer i últim lliurament del conte)

El planeta Corriol era, com la majoria de planetes, més aviat lleig i sobretot molt avorrit. No hi passava mai res, perquè de fet, no hi vivia ningú. Era un planeta inhòspit,  només hi havia sorra i un parell de bassals d’aigua. Ah si!, i un robot que algú es va deixar allà i que es dedicava a collir brossa. El robot es deia BUOL-I.

(més…)

Per Adrià Triquell

Donada l’evidència que en Mamalló, un dels destacats de la sortida, passa olímpicament de l’encàrrec de fer la crònica, un servidor s’engresca  a fer-la, això si, a l’estil concís i esquemàtic  que la meva professió, que no devoció, em té acostumat.
(més…)

Per Adrià Triquell

Esteu a punt de llegir el primer conte mai publicat en la història del bloc de Bicicorriols, espero que us agradi.

Això era un home, d’aquells ociosos que no tenen res més a fer a la vida que xafardejar el què fan els demés, segur que sabeu què vull dir, que caminava pel passeig marítim de Mataró. En aquelles,  que va veure unes llums estranyes que es movien a la platja i s’hi va apropar. Va resultar que hi havia un homenot ben plantat, vestit de negre, que estava fent uns gestos estranys amb una potent llum a la mà, davant d’una càmara sobre un trípode.

Per Adrià Triquell

Un que porta sabates noves, l’ altra que es presenta amb un para-vents Salomon, observo també un parell de manillars amb GPS,  també una nova 29 d’ un color blau cel de gust dubtós, un frontal nou per les sortides nocturnes de dimecres, guants i mitxons llustrosos, un que comenta les virtuts del nou IPAD… caram caram, o bé aquesta colla d’ eixelebrats s’ han portat millor del que creia, o cosa més probable, els reis d’ orient son una colla d’ indocumentats.

(més…)

Per Adrià Triquell

Finalment després de múltiples i complexos problemes d’ agenda, vàrem aconseguir  quedar tots plegats per veure el muntatge audiovisual de la nostra sortida anual, enguany a la Serra d’ Espadà.  Després d’ alguns canvis, concretem la convocatòria a la UEC, amb sopar i cerveses Moritz incloses (agraïm per cert que la UEC ens cedís el local, fantàstic per aquest tipus de propòsits).

(més…)