BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

SAULÓ I PI PINYER: L’ESSÈNCIA DELS NOSTRES VESSANTS 03.03.2013

Per Pep Famadas

Tocava celebrar ni més ni menys que el 62è aniversari d’en Gio amb una bona sortida fora del nostre entorn habitual però el personal té compromisos i hem de ser d’hora a casa o sigui que postposem la sortida i ens hem de conformar amb el pati de cada setmana. Tot i ser pocs, som 10 de colla. Els pastors no tenen ganes de tibar del ramat, tot plegat fa mandra i tenim xarrera….. Finalment decidim esmorzar a Cal Víctor. Proposo enfilar-nos per les Cosidores. El cap d’en Pistons ja barrina: en lloc d’anar-hi de dret passarem pel turó de Sant Jaume de Treià que, de tan a prop, el tenim ben oblidat.

A la que som a sobre de Les Palmeres en Joan trenca per la vella pineda de Sant Jaume. Arbres de ben segur centenaris, qui ho diria. Prims, mal girbats i decrèpits, la seva espessor i la magror d’un sauló rude i pedregós els obliga a malviure. A nosaltres tampoc ens prova ja que tot just sortim de l’urbs i ja eixamplem les narius i ens pugen les pulsacions. Anem de dret cap un dels darrers vestigis de les casetes de vinya que no fa masses anys ressaltaven en mig de la verdor dels ceps. Ara s’amaga quasi colgada pel vigor dels pins, que aquí sí, colonitzen amb força un espai altra temps ple  de suor i sacrifici. Nosaltres també ens hi hem de dedicar de valent per intentar reeixir dels viaranys que ens porta el cap de colla.

Davallem ara pels corriols clàssics de la zona seguint antigues rases de vinya i enllaços dissenyats pels avis enginyers, sempre en mig de pinedes tendres i sauló rodador que ens empeny a agafar velocitat, fins a l’inici (o la fi, per a la majoria d’usuaris) del corriol de les Cosidores, poca broma. Aquí cal concentrar-se i no ser agosarat doncs la cirereta arriba quan n’estàs tip. Reeixim ben a la vora de la Creu d’en Serra.

Ara per pista cap al Turó d’en Tarau i baixar pel camí que mena cap a l’Arenys, tot i que a mig fer tombem a la dreta per un dels nostres clàssics corriols de tornada cap a Mataró, ara de baixada. Quines cares d’alegria! Quina canalla!. Ara el bosc ja és madur, ben fet. La pineda de Can Gel és potser una de les pinedes de pi pinyer més velles de la comarca. El personal però no té temps d’alçar el cap i guaitar un a un els majestuosos exemplars de pi pinyer i roures que ens volten. No està per romanços, només córrer i córrer.

Un cop a la riera de Can Rimbles, reculem pel bonic corriol que discorre pel bell mig de la llera, voltat de plàtans i pollancres fins el pont de Ca l’Arenys, on menem a la carretera, per creuar-la, al davant de Can Pinsana.

De nou a la solana torna el bosc jove. A mida que les superem les pinedes marquen clarament els canvis de propietat i de gestió rebuda. Em noto voltat dels meus antecessors, responsables directes de la gestió del paisatge d’aquest tros de comarca. Descobrim,esmerçant-nos al màxim, un racó que teníem poc transitat i que de ben segur el tornarem a visitar, d’anada o tornada. Voltem el camp de l’Olivar (ara verd de fenc) i descobrim el sot de Cal Carinyo fins al poble. Ves per on, quina contrada.

Un cop refets de ventre i esperit a Cal Víctor purguem els excessos quan ni tan sols han estat digerits. Va parir! El corriol que ens mostrà l’Oriol, a la baga de Can Canyamars, fon totes les ingestes. A mig fer ens deixen els cosinets, cul inquiets, Quadrada. Nosaltres per sota Mas Silvestre, recuperem antics corriols fins a Can Vallalta, per davallar, amb variant inhòspita inclosa, fins a la pista, passat Can Rogent, on resta esperant-nos, el pujador homònim del mas.

Recordo la darrera vegada que vam ser a aquest pujador. Al primer trencant el personal s’amotinà en contra dels caps de la cua i haguérem de trencar a la dreta per acabar embardissats (culpa meva, ho reconec) i sortir a l’alzina de Can Llibre. Ara, tot i que algun galifardeu remuga, ningú qüestiona el lideratge i, cap cots, es sotmeten a la duresa del pujador. El que fan els galons!. Però què caram, l’esforç s’ho val i la gratificació d’aconseguir-ho ens omple a tots. Qui el va parir, l’avi!! Fem el pacte que, d’aquí 18 anys (els que em porta per davant) hi hem de ser tots dos per a repetir-ho. Per ganes que no quedi.

Un cop al camí ral anem per feina cap a Mataró, no sense un últim baixador tot acabant a Can Noé,  per a culminar una molt bona sortida matinal. Acompanyo a en Gio fins a les pistes i encara esgarrapo un últim baixador sobre Can Llei fins a la Riera.

Per molt anys, Gio!!

Corriolaires (no n’estic segur):  Gio, Valentí, Carles, Marcel, Joan, Manel 3unces, Martí, Anscari, Adrià, i un servidor.

Les fotos d’en Gio: cliqueu aquí.
Les fotos de l’Adrià: cliqueu aquí.

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

  1. Pacte fet entre nosaltres dos, però d’aquí 18 anys donem per fet que hi sereu tots els demés per a testimoniar-ho i partecipar-hi.
    Aneu entrenant fort, mentrestant, que aquell dia us foterem molta canya! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.