MATARÓ-SANT MIQUEL DEL FAI-COLLFORMIC-MATARÓ VIST I NO VIST. 24.03.2013
Per Adrià Triquell
La dèria dels últims mesos amb les lloses, barrancs, precipicis diversos i les nouvingudes 29, ens ha fet perdre el món de vista i hem deixat una mica arraconades les nostres flaques. Bé, tampoc ens enganyem, mai han passat d’ amants ocasionals, però d’alegries també ens en donen. Sense anar més lluny, aquest mateix diumenge amb una de les nostres rutes predilectes, Mataró-Marata-St Feliu Codines-Centelles-Coll Formic.
A proposta del capità Pistons, uns quants corriolaires amb ganes de carretera s’apunten a la gesta, però conforme s’acosta la data van caient com a covards, alguns amb excuses d’allò més inversemblants. Finalment quedem en Pistons, en Logístic, en Prosciutto i un servidor, en Ventús, servidor que ha d’aguantar certes insinuacions sobre si pot donar la talla anant amb aquesta companyia. Definitivament, estic envoltat de gent desagraïda i impertinent.
Sortim de Mataró sense tenir molt clar quina roba posar-nos, farà fred? Calor? Caldrà abrigar-nos a coll Formic? Comencem a pedalar puntuals, sense xerrar baratu i a bon ritme cap a Argentona, on recollim en Logístic, pugem Parpers i enfilem cap a Cardedeu, tot plegat sense incidències. Deixem la C-251 per agafar la bonica carretereta de Marata. Cada cop que hi passo no deixo de sorprendre’m del canvi sobtat entre l’ entorn industrial del Vallés i l’oasi de verd i muntanya d’aquesta zona. Encara amb l’olor de prat i vaques, enfilem direcció St. Feliu de Codines.
Just a l’última recta abans de la pujada a St Feliu de Codines, ens avança a bon ritme una nombrosa colla de ciclistes. La meva esperança de pujar tranquil·lament s’ esvaeix de cop, perquè amb lo picats que som, segur que algú de nosaltres no se’n sap estar. Efectivament, aquest cop embogeix en Prosciutto, que es posa a perseguir a la colla com un esperitat sense senderi. En les primeres rampes el grup ja s’ estira. Ara tots quatre ens hem separat i barrejat entre aquesta nombrosa colla. Perdo la visual amb en Pistons mentre vaig avançant posicions fins que tot just a l’ entrada del poble atrapo a la parella de corriolaires que tenia al davant. Diria que hem quedat en un digna posició mitjana, això si, suats com una mala cosa i esbufegant com a vedells a punt de sacrificar. Parem a fer un mos i recuperar forces abans de continuar cap a St Miquel del Fai. No ens entretenim més del necessari, doncs queda molta feina per fer. Tornem a pujar a les flaques, arribem en pocs minuts a St Miquel del Fai, on continuem pujant per la bonica i tranquil·la carretereta fins enllaçar amb la B-143 que ens portarà en suau descens a Centelles.
Ja divisem en l’horitzó el perfil dels voltants de Coll Formic, ens caguem de por i parem uns segons a menjar unes barretes. Agafem una carretera secundària que ens fa passar per l’església de Sant Jaume de Viladrover. Ens aturem a fer quatre fotos tot coincidint amb la sortida dels feligresos que han beneït la palma. Sense més història, posem fil a l’ agulla i en un tres i no res ja estem en les primeres i suaus rampes del Brull. En Logístic bromeja amb en Pistons i el repta a pujar amb plat gran. A quin un li va a dir! va parir! dit i fet, i a en Pistons ja no el veiem més fins que ens reunim a dalt de Coll Formic. Durant la pujada, tinc a en logístic a davant només a una corba i mitja de distància… mira si…. mira que si aconseguís fer-li empassar la conyeta del dia anterior… només de pensar-ho em ve trempera i trec forces d’on no n’hi ha per no despenjar-me. L’esperança es manté fins l’últim mig quilòmetre, on jo continuo anant bé però en Logístic pres d’un atac de pànic, apreta per tal d’augmentar la distància i no tenir cap ensurt d’última hora. A dalt en Pistons ens confirma que ha pujat amb plat gran (sense comentaris) i en Logístic respira alleugit.
Ja amb quasi tot el peix venut, baixem sense pressa però sense pausa, i arribem a St Esteve de Palautordera, Llinars del Vallés, i l’últim esforç per saltar al Maresme per Can Bordoi, passem Dosrius i arribem a Mataró. Tot plegat no són ni les dues del migdia. Arribo a casa cansat i satisfet de la volta.
Corriolaires: Pistons, Ventús, Logístic, Proscriutto.
Distància recorreguda: 138 km.
Desnivell +.: 2015 m.
Les fotos d’en Pistons: cliqueu aquí.
A veure si la resta deixa la gruixuda algun dia… Un entrenament com el del diumenge, a part de molt bonic (pel meu gust) et posa més en forma que 3 sortides de gruixida de les que fem els diumenges.