BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Tots coincidim en que diumenge vam fer una molt bonica i diferent volta cap els verals de Sant Mateu. Aquí us en faig una petita crònica, car –tots estareu amb mi– aquest bloc no es pot aturar.

Dijous se’m proposà d’anar cap a ponent i com que tenia pendent de passar per un nou camí que pocs de la colla havíem fet, el dissabte, que vaig anar amb els grans de casa a fer búlder a can Boquet, vaig aprofitar per inspeccionar-lo i no perdre temps buscant-lo des de baix.

Aquest diumenge en Sergi també s’afegia al grup i el recolliríem al sindicat de Cabrera. Així doncs, seríem vuit de colla que començàrem a enfilar per la pista de la font picant fins les Planes de Montcabrer. Ràpid inici per escalfar cames que seria la tònica de la matinal.

Després enllaçàrem amb la Creu de l’Abellà per curt però sempre dur tram pedregós que cadascú enfila per allà on pot.

Ens endinsàrem per un corriolet que s’ajunta amb el que ja coneixem i baixa cap el torrent però s’acabà a la urbanització. Ens obligà a desfer el camí i tornar al vell viarany d’Argentona a Cabrils i prendre el corriol que entre aclarides pinedes baixa fins el castell de can Jaumar a tocar del nucli urbà de Cabrils.

Travessàrem el poble i per la riera de Cabrils prenguérem el camí de les Vinyes –que al seu inici és barrat per una tanca– tot travessant la hípica.

La pista que comença a pujar en fort pendent ha estat fresada recentment i deixem a l’esquerra la que du a la font d’en Dirol cap a ponent, prenent la que en direcció nord va enfilant en continues llaçades de llis ferm primer i que després esdevé un pedregar que cal anar esquivant en esportius equilibris fins que comença a planejar ja gairebé als camps de can Boquet, i que ens menarà al davant mateix del dolmen de la Roca d’en Toni.

Per allargar-ho, pugem dos-cents metres de pista i prenem el corriol que de baixada ens tornarà al camí de la font Freda, per tornar, de pujada, a la Roca d’en Toni. Com és habitual els caps de setmana, a la zona hi trobem molta concurrència de ciclistes, corredors i excursionistes.

Passem per can Boquet i la cruïlla de la creu, remuntem per la font d’en Maioles, on passem una colla d’Argentona i amb una revolada som a Sant Mateu. Més excursionistes i una munió de corredors. En les darreres dues dècades, l’esport, quantitativament parlant, ha fet un canvi considerable. El gran increment de practicants dels esports de fons és inqüestionable.

Travessem per davant de can Riera i iniciem l’incòmode descens de can Gurguí que la darrera vegada el vam fer pujant a instàncies de l’amic Formiga.

Fem el tub fins la pista i anem a esmorzar a can Gurguí. Ens hi estem una hora ben passada, ara, el plat, ben fondo. Va parir!

I entre excursionistes i cuineres, anem a espetegar al galliner per penitència. Arruixem els rostolls i prosseguim la marxa vers can Maimó. Seguim un bon tram de la pista de Cuquet, retallem per can Martí de Dalt i continuem per la pista de Vallromanes fins a can Viló i el Coll de Forn on ens endinsem entre alzinars i rouredes al Turó de can Moreu i faldejant el de can Tàvec, baixem i voregem el camp de golf de can Maimó. Remuntem tot seguit el turó de Mas Miquel i sempre tapats per l’espessa vegetació del Bosc de can Galvany, davallem en ràpid descens fins a can Tià. Bona baixada per ben pair, si senyor!

Continuem vers llevant per la riera de Can Nadal i a la confluència amb el Xaragall prenem el corriol que enfila als peus del Puig Calbell. Prenc la iniciativa, de fet, molt seriosament, i pugem com bales, cremant tota la llenya. Arribem plegats en Sergi i jo, i un xic més endarrere l’Anscari. Mica en mica va apareixent la resta del grup. Per cert, l’Adrià ens ha abandonat havent esmorzat.

Acabem d’enfilar al camí d’Òrrius fent una potent rampa que farà les delícies de tots plegats. Buah!

A la pista la fem petar rodant xino-xano fins el camí de Sant Bartomeu. Allí, vés per on,  ens trobem en Raffanculo que va d’excursió cap a Sant Mateu amb la família.

Continuem cap a Coll de Porc, Can Genís, travessem el recinte de la Mútua i a Gironella fem el descens i remuntada fins als peus del Turó de Matacabres. Quin camí! Gaudi en estat pur… Continuem per la pista del Mal Pas i al Pla dels Alemanys la deixem per seguir per corriol fins el coll de Mal Pas.

En ràpid descens arribem a la carretera de Dalipà i prenem el ramal que és cul-de-sac per fer un descens cafre però els arbres caiguts ens ho impedeixen. Reculem i baixem enmig del bosc com és habitual fins la vinya de can Serra, la voregem, passem pels vells castanyers i per cal Coix i can Volart entrem a Argentona.

Baixem a la riera per Sant Sebastià, la fem petar fins a les Aigües i no hi podia faltar la cursa en ascens fins la Creu Trencada.

Salut i cames,

Joan

Els corriolaires: Adrià, Anscari, Oriol, Giovanni, Sergi, Marcel, Valentí i Joan.

Les fotos: cliqueu aquí. La de portada: de l’Anscari. La de la soca: d’en Gio.
Distància: 48 km.
Desnivell positiu: 1.102 m.