ALBERT CORTES MONSERRAT

La campanya “El català suma”, iniciada per la Plataforma per la llengua a quatre línies d’autobusos a Barcelona, amb l’objectiu de donar a conèixer dades sobre la situació de la llengua en diferents àmbits de la societat, i recordar que l’ús d’aquesta en qualsevol lloc sempre suma. Per la seva banda els hooligans contra la llengua catalana, PP i Ciudadanos, ja han expressat les seves queixes formals.

Aquesta iniciativa per conscienciar a la ciutadania de la importància de la llengua catalana, ha portat a dir a Alberto Fernandez Diaz del PP, què es una vergonya que el consistori barceloní rebutges la campanya de la Asociacion por la tolerància per escollir la casella de castellà a l’ensenyança, i ara en canvi permeti aquesta nova campanya per promocionar el català, el que determina una doble manera de mesurar les coses. Uns fets que Jordi Cañas de Ciudadanos, ha condemnat dient que es un clar cas de censura política, i pensar demanar responsabilitats.

Si la polèmica per la campanya on es posava en dubte l’existència de Déu, va provocar la reacció airosa del fanatisme religiós que no admet dubtes en aquest aspecte, ara la llengua sembla tornarà a portar polèmica per la intervenció d’aquest xenòfobs de la llengua representats per Ciudadanos i PP.

En qualsevol lloc normal, la promoció i informar sobre la situació de la llengua pròpia, i la seva promoció seria perfectament normal, però quan aquest territori es diu Catalunya, i l’estat on malauradament encara estem immersos es diu Espanya els conceptes donen un tomb, i converteixen un fet sense rellevància amb tot un escàndol.

Aquests dos personatges i els seus respectius partits, tenen com a objectiu entre d’altres fer desaparèixer la llengua catalana del país, i substituir-la per una de nova, per això es queixen de coses absurdes, com comparar una campanya per poder demanar fer els estudis en castellà, quan a arreu del món la llengua vehicular a l’ensenyament es una, i en aquest cas apart de ser la pròpia del país, es la més necessitada, i la que ha patit mes agressions al llarg de la seva relació amb l’estat espanyol, i on la inferioritat en molts àmbits es clara, d’altra banda la comunitat xinesa o l’àrab, per posar dos exemples també podrien demanar utilitzar la seva llengua per estudiar.

Aquestes mentalitats tancades i cavernaries no son estranyes, ja què les més altes instàncies judicials, com son el Tribunal Constitucional i el seu estudi del recurs de l’Estatut, un dels punts conflictius es precisament la equiparació en drets i deures de les dues llengües, què contempla el nou text i que sembla no pot ser, ja què es vol mantenir la llengua de primera i les llengües de segona, en un cas clar de racisme lingüístic impropi al 2009, i en una societat civilitzada i democràtica, què evidentment i sobretot en aquesta segona part, no es un exemple l’estat espanyol.

En definitiva, continua la croada nacionalista radical espanyola per intentar assimilar-nos, i que posa en evidencia cada cop amb més claredat el poc tarannà democràtic de l’imperi.

Dos fets recents expressen la mentalitat espanyola i els seus conceptes ancorats en un passat imperialista i retrògrad. A l’eurocambra, la votació per condemnar la llei de menors de Lituania, què considera delicte promoure l’homosexualitat, no va comptar amb el suport dels parlamentaris populars amb Alejo Vidal Quadras al capdavant, i per altra banda el Grup d’estudis estratègics (GEES) proper al PP, en una anàlisi  dona legalitat a la intervenció de l’exercit per avortar una possible proclamació democràtica de la independència catalana.

En el primer cas, la legislació fora de lloc lituana que condemna explicar la homosexualitat als menors, i persegueix aquells que obrin locals gais, i aquells que promoguin la visibilitat d’aquesta minoria amb multes i treballs socials per la comunitat. La cambra europea va condemnar la llei, amb l’oposició del grup popular amb l’Alejo al capdavant donant suport a aquesta llei cavernícola.

En segon lloc, aquest grup esmentat proper al PP i dedicat a l’anàlisi política, ha publicat un estudi on recorda que l’exercit es la garantia de la unitat d’Espanya, segons la Constitució en el seu famós article 8, i en defensa la legitimitat en referència a les consultes independentistes a Catalunya.  Ho troba perfectament democràtic sempre sota la direcció del govern central, i defensant que l’exèrcit te funcions externes, però també internes, i en cas de ruptura de la legalitat constitucional son un instrument legítim, posant l’exemple català en cas de ruptura amb la resta d’Espanya.

Respecte el primer tema, diu molt de l’Alejo i companyia i el seu respecte per la diversitat i els drets humans, donar suport a aquesta llei que discrimina a unes persones per la seva condició sexual, això em recorda a la raça pura que pregonava el nazisme, i molt d’això hi deu haver amb aquesta gent amb aquesta mentalitat totalment racista i delirant, què juguen a ser demòcrates des del seu pensament totalitari i fora de lloc.

En el segon cas, ja es el que faltava sentir, primer les critiques, desprès ens envien un advocat falangista a defensar la unitat del Regne, seguidament autoritzen la manifestació d’aquest grup feixista tacat de sang per la dictadura, desprès de l’acte pacífic i democràtic de la consulta, segueixen el menyspreu i donen un valor zero, deixant aquells ciutadans com si no fossin ningú, i posen la sagrada constitució com excusa de aquests fets no son legals, o inviables com diuen alguns, i ara tocava l’amenaça  de la força de l’exèrcit, què tot i les ganes que en tenen, saben positivament que al proper poble que exerceixi el seu dret a decidir no poden enviar els tancs a la plaça del municipi per impedir per la força la consulta, ja que corren el risc de ser expulsats de la Unió Europea per coacció de la llibertat de les persones, i per treure’ls la mascara de democràcia modèlica, per la de rèmora de la dictadura actualitzada.

Es una de les mentides recurrents que de tant en tant fan servir, però saben que això cada cop impressiona a menys gent, i tal com han anat perdent totes les colònies, ara arribarà el torn de Catalunya, amb el seu reconeixement o no, aquest malson haurà acabat per sempre amb el vistiplau de la comunitat internacional.  Per tant que guardin els tancs per la desfilada de la Hispanidad i per jugar a fer quatre maniobres militars, i no segueixin per aquest camí que seria la seva perdició.

A aquesta festa socialista a Gavà, o de la falange espanyola del PSC, com molt be a titulat un dels seus articles impecables en Víctor Alexandre, i on se’ns dubte recorda les paraules de la Chacon, comparant aquest grup franquista amb l’independentisme, i també les repetides critiques del President i els seus camins inviables com s’encarrega de repetir constantment, un símptoma clar de que la situació acabarà per apartar-lo del seu càrrec, i serà un gris record en la memòria de tots el catalans.

El President Montilla no ha pogut reprimir les seves critiques a la consulta d’Arenys, i les acusacions de radicalisme de CIU, ja què aquests fets no tenen cabuda al Principat, ja que estan fora de la llei i Catalunya com a país seriós respectarà les esmentades lleis, i no caurà en propostes inviables.  Tanmateix ha retret que polítics poca-soltes, en referència a Àngel Colom, assimilin la Falange amb el PSOE, i ha tret pit dient que son els únics que lluiten perquè la dreta no guanyi i arribi a la Moncloa, ja què no es el mateix Zapatero que Rajoy, i son l’únic partit que lluitarà pels interessos dels catalans.

A l’acte també ha assistit Jose Blanco, Ministre de Foment que ha deixat anar que Catalunya te Estatut i finançament es gracies al PSC, i ha lloat les infraestructures com la nova terminal del Prat i l’estació de la Sagrera a Barcelona, i ha considerat penosa igual que el President la negativa de CIU als pressupostos de l’estat en moment de crisis com aquests.

Aquesta vergonya de President sap positivament, què ell i el seu partit son els més radicals, ja què no tenen cap intenció d’escoltar a la ciutadania, que per altra banda es una qüestió secundària per ells, ja que defenen els drets de la Falange a manifestar-se, però no els dels ciutadans en expressar la seva opinió democràticament.  Això segons ells es seriós, i deixen clar que respectaran les lleis siguin justes o no, davant de propostes inviables, caldria dir-li al President que una cosa inviable normalment no s’ha fet mai, i la consulta d’Arenys ja es una realitat, i com s’ha vist molt viable, prou d’enganyar a la gent per imposar el seu nacionalisme espanyol al preu que sigui.

D’altra banda trobo molt poc respectuós el tracte a Àngel Colom, què es va limitar a constatar el que el seu partit va defendre, que li preguntin a la Chacon, i per si no ho sabia als independentistes ens importa ben poc si a l’Estat Espanyol governa la dreta o l’esquerra, ja que les dues tenen la mateixa concepció del imperi. El que ja te delicte es Jose Blanco, què diu que gracies a ells tenim Estatut i finançament, caldria recordar-li el nom del Alfonso Guerra i el seu famós “cepillao”, i les esmenes del PSC al text 48 hores desprès d’aprovar-lo al parlament. Pel que fa al finançament, no han negociat res, han actualitzat el model anterior, i segueix l’espoli a Catalunya com sempre, aquesta vegada protagonitzant una comèdia amb el govern tripartit català, per cert amb un incompliment d’un any respecte el que diu l’Estatut.

En definitiva, i poc a poc els esdeveniments aboquen aquest partit a l’abisme, ja que la realitat el superarà, i ja no poden dissimular qui son els seus amics veritables, i quin tipus de democràcia defensen.

A l’acte del PP de llançament de campanya per les eleccions a la Generalitat del 2010, de la seva candidata Alicia Sanchez Camacho a l’Hospitalet de Llobregat, la protagonista ha parlat molt clar afirmant “No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular a les escoles dels nostres fills”, ha estat una de les frases expressades, i què dona una idea de l’odi que es  respira a tot el que sigui català en aquest partit, hereu directe del franquisme més ranci.

Efectivament, en presencia del líder estatal Mariano Rajoy ha pronunciat aquestes paraules, què posteriorment han tingut continuació en el líder gallec, dient que estan a favor de totes les llengües, però també de la llibertat de la gent, i no son enemics de res, els únics enemics de les llengües son els que les imposen i prohibeixen. Finalment la candidata catalana ha fet una crida a la sensatesa i maduresa, i ha dit que vol tornar a ser el motor d’Espanya.

Aquesta xenofòbia lingüística que practica el PP des de fa molt de temps, al igual que el PSOE es bastant delirant, i suposo que prové de la frustració de comprovar que a pesar de tot el que han fet per eliminar-la i substituir-la, desprès de gairebé 300 anys la llengua catalana segueix miraculosament viva, i veuen com els seus plans d’assimilació començant pel Decret de Nova Planta i acabant de moment per la divisió artificial de la llengua catalana i valenciana, a més de la negativa espanyola a fer res per la oficialitat europea del català no son suficients.

Aquesta senyora i candidata hauria de saber que ella no ha de permetre, ni deixar de permetre res, ja què a tots els territoris ja una llengua vehicular a l’educació que normalment es la pròpia del lloc, per si no ho sap la llengua catalana, i si tant greu li sap, pot anar a un altre territori a viure on la pròpia sigui la seva preferida.  No es pot apel·lar a la llibertat de la gent en qüestions que al carrer no generen cap polèmica, i son tant normals com en qualsevol racó del planeta, tanmateix parlar de llibertat un partit que  no ha condemnat mai clarament la dictadura franquista, i que conserva com a president honorari un personatge sinistre amb crims a la seva esquena, i que degut a la democràcia de pa sucat amb oli de l’Estat pot seguir exercint la seva carrera, però que en qualsevol altre lloc hauria acabat entre reixes.

Que jo sàpiga el castellà no esta prohibit a Catalunya, vers al contrari, en molts àmbits malauradament es majoritari i amb una discriminació clara del català, com la justícia o el cinema per exemple, però el que ells diuen imposició, es normalitat pura i dura.

Pel que fa al ser motor d’Espanya, crec que com s’ha demostrat en un món global es un mal negoci, i una falta de visió i de pensament molt gran, ja què podent ser un motor de la mediterrània o del sud d’Europa, cosa que no interessa al nacionalisme espanyol, es com renunciar a jugar la Champions League per jugar la lliga espanyola.

Les mateixes receptes de sempre d’aquestes rèmores del nacionalisme espanyol radical, què cada cop tenen menys missatge, i poden oferir menys arguments per la seva dependència voluntària.

La consulta d’Arenys ha agafat a contrapeu als partits d’ordre establert, i han hagut d’improvisar les seves tàctiques per intentar tapar un procés que sembla no ha de tenir aturador. El nacionalisme espanyol radical de PP, PSOE-C i Ciudadanos ho menyspreava, amb especial dedicatòria de la ministra Chacon comparant La Falange amb l’independentisme, CIU amb diferents posicions ja que en aquest tema sempre defensa la seva ambigüitat si, no o potser, Esquerra pretén tapar les seves vergonyes fent seva una proposta que mai hauria sortit de la seva direcció, què es troba molt còmode en l’actual govern autonomista, i finalment ICV, un partit sense rumb, i sempre a l’ombra dels socialistes.

Les diferents mocions que es van presentant pel territori de suport a la consulta arenyenca, o de suport a una consulta pròpia posen damunt la taula la falsedat d’aquesta formació.  Els casos mes recents els trobem al Prat de Llobregat i a Igualada, on Iniciativa al costat de PSOE-C i PP ha rebutjat la proposta, malgrat què concretament el Prat la moció es basava en la defensa jurídica de l’Ajuntament d’Arenys, curiosament representada per l’actual diputat d’aquesta formació i exconseller Salvador Milà, i on a més desprès de defensar en el ple el dret a l’autodeterminació, hi van votar contràriament..

El seu líder Joan Saura va criticar l’actual febrada de consultes independentistes, què segons el seu parer poden representar  entre els sobiranistes un sentiment de frustració, desinterès per la política i pel compromís amb la lluita diària.  Considerant que l’Estatut encara es una eina valida, i fuig del rebuig antiautonomista.

Realment les misèries d’aquest partit s’han posat al descobert, i més quan Carles Mora, alcalde d’Arenys (EPM) llistes associades a ICV ha mostrat una enteresa digne de destacar. Però el partit d’en Saura, curiosament conseller de Participació entre d’altres coses, nega la paraula en molts municipis a la ciutadania, i contradiu mocions presentades molts cops a favor de l’alliberament de pobles molt llunyans, què es veu que tenen mes drets que nosaltres.

Aquest partit que sempre te a la boca l’esquerra i el progressisme, nega el dret a decidir en un atac clar a la democràcia, i un favor a l’abstenció, a més trenquen les seves paraules de no donar mai suport a la dreta, i ara van de bracet per girar l’esquena a la democràcia amb els hereus del franquisme més ranci, el PP i el nacionalisme espanyol extrem del PSOE-C.  Tant sols reben ordres de Madrid, i les executen sense badar boca, com en l’autorització de la manifestació falangista el mateix dia de la consulta, i on el conseller tenia la gran oportunitat de fer triomfar la vertadera democràcia, però era esperar massa d’ell. De totes maneres es d’agrair que es preocupi per nosaltres, i les nostres frustracions, però de moment el que genera mes desinterès es insistir amb aquesta via autonomista totalment esgotada, i amb un estatut ja enterrat, com ho demostra la creixent abstenció a cada contesa electoral.

En definitiva una iniciativa que ha destapat encara més les misèries dels partits instal·lats al Parlament, i què reclama urgentment un relleu generacional en les seves direccions encaparrades tant sols en una direcció, i sense fer cas a una part de la població cada cop més important.

Quan només falten 15 dies per  perquè el COI decideixi la seu dels Jocs Olímpics del 2016, s’han trobat a Barcelona l’alcalde de Madrid i Jordi Hereu alcalde de Barcelona, per manifestar el suport de la capital catalana a la capital de l’estat espanyol, i on aquest últim ha dit que es el millor projecte, perquè te el recolzament de la ciutadania, contradient l’opinió dels experts en el tema que la van deixar a la cua pel que fa a possibilitats de sortir escollida.

A l’acte de suport ha comptat amb la presència de l’expresident del COI, i feixista reconegut, i contrari a qualsevol reclamació catalana en l’àmbit esportiu Joan Antoni Samaranch. Pel que sembla ERC no hi donarà suport ja que diuen no esta en el seu àmbit d’actuació, els Països Catalans, posició contraria a la del govern de la Generalitat on formen part, de donar ple suport i oferir Catalunya com a subseu.  El PP ja ha criticat l’anunci d’ERC, què apart va votar favorablement a l’Ajuntament de Barcelona a una declaració de suport institucional.

Un acte mes de la humiliació permanent del PSOE-C davant els interessos de Madrid, i un alcalde que menteix quan diu que es la millor, ja que en l’avaluació prèvia es la darrera en totes les apostes, amb ciutats com Chicago, Rio de Janeiro o Tòquio, i a més destaca el suport de la ciutadania, què en aquest cas crec que ha de parlar a títol personal, ja què molts evidentment no hi donaríem cap tipus de suport, no per la població, però si pels dirigents esportius espanyols responsables de la xenofòbia absoluta a qualsevol reivindicació catalana en el terreny esportiu,malbaratant els diners dels contribuents en persecucions per tot el planeta per evitar oficialitat de seleccions, amb un clar cas de racisme sense precedents, utilitzant tot el que tenen al seu abast, inclòs legislació franquista com en el tema del rugbi.

Pel que fa a ERC, i la seva negació ja que no esta en el seu àmbit, crec que es poc creïble, ja què ells estaven d’acord, recordo declaracions d’en Carod fa uns mesos de ser subseu, com una almoina de Madrid per una ciutat que ja ha estat olímpica i que en el seu dia per rebre el suport estatal, va haver de renunciar a l’AVE Madrid-Barcelona pel Madrid-Sevilla, i on aquest mateix suport a l’Ajuntament de Barcelona ha estat favorable com el del govern de la Generalitat, i en canvi ara no.  Si es per l’àmbit, crec que ja poden començar a retirar els diputats de Madrid, ja què tampoc estan en els Països Catalans, i per tant no haurien de donar suport a cap moció del govern espanyol, pressupostos inclosos. Per tant una falta de coherència total que es va veure reflectida a Arenys, on Puigcercos va ser xiulat i per alguna cosa deu ser.

Crec que en els temps que correm, on la credibilitat de la classe política esta sota mínims, i cal una regeneració, cal ser conseqüent, així com el PSOE-C ja ha triat i defensa la seva Espanya per damunt dels ciutadans catalans que l’han votat, Esquerra no pot jugar al blanc i negre, com ha fet aquesta ultima legislatura, ja que això te un preu, què s’anomena desafecció o desencís, ja que la gent no pot ser enganyada per sempre més.

En definitiva el meu suport a totes les candidatures, menys la de Madrid, per dignitat, i motius molt obvis on l’estat que representa es el principal culpable de la nostra situació, i no es mereix cap tipus de reconeixement, ni per la seva baixa qualitat democràtica, ni pels nivells ètics en que es belluga.

En el Congres de Madrid, ERC ha presentat una proposició de llei per regular el traspàs de l’aeroport del Prat i els altres aeròdroms, amb la tàctica d’aquest partit de proposar coses sense sortir de la legalitat espanyola, i que sap positivament que sempre seran rebutjades, com ja han anunciat amb el seu vot negatiu PP i PSOE, evidentment amb els socialistes catalans inclosos.

Concretament s’ha sol·licitat un compromís mes èxplicit, i una data per canviar el vell model centralitzat a un totalment descentralitzat, com en la gran majoria d’estat europeus on els aeroports funcionen com empreses, i poden des de la proximitat gestionar segons els seus interessos, per fer créixer la seva economia sense lligams, i poder apostar pels vols internacionals, què precisament AENA mante reduïts per afavorir exclusivament a Madrid. La ministra Maleni ara eurodiputada, ja va presentar un maquillatge estil Zapatero per canviar un model que en el fons seguia sense canviar res, i amb la clau en mans de l’estat i presencia testimonial catalana.

El PP ja ha anunciat que no vol un canvi tant dràstic, ja que tot el que sigui alliberar la unitat de l’imperi sempre a favor d’uns i en contra d’altres no es de rebut, i per part del 25 diputats de la Chacon, Corbacho i companyia, el seu vot negatiu es amb l’excusa del compromís del govern espanyol de que a finals d’any el govern estatal anunciarà un nou model, i què el volen respectar, ja que pensen que es farà des de la responsabilitat i treball seriós.

Com ja he escrit altres cops, l’aeroport de Barcelona i el seu potencial podria ser un impuls econòmic per Catalunya de grans proporcions, però evidentment  l’Estat i el seu model caducat i centralista, tant sols permet el desenvolupament de Barajas i converteix el Prat en poc més que un pont aeri a la capital espanyola i línees de baix cost.  Es una d’aquelles promeses, com moltes altres amb Catalunya, què Zapatero no ha complert, i on el teu principal aliat, es converteix com sempre en el nostre pitjor enemic.

Esquerra segueix fent gestos de cara a la galeria demanant coses impossibles dins el tarannà espanyol, i què degut a la seva poca credibilitat ja no tenen gaire impacte.  Tanmateix el PSOE-C tampoc vol l’Aeroport a ple rendiment, i un cop més vota contra els interessos dels seus ciutadans sense importar-li gens, s’han convertit amb un tumor maligne que cal extirpar dels llocs de responsabilitat catalans per sempre més, i sobretot els seus votants naturals de l’àrea metropolitana han de sentir vergonya aliena d’haver donat ales a un partit que viu d’esquena a la realitat, i de cara a la seva tasca de mantenir l’estabilitat de Zapatero a Madrid per damunt de tot, i a costa de tots nosaltres amb companyia de les seves dues crosses.

S’ha de denunciar tota aquesta colla d’hipòcrites, i si s’arriba a fer una consulta popular amb ciutats com Hospitalet o Cornella per posar un parell d’exemples, estic convençut que s’endurien una sorpresa pel percentatge elevat de si, sense arribar als límits d’Arenys, però amb gent cansada de ser enganyada una vegada si i l’altre també.

Les reaccions furibundes des de la caverna espanyola, i dels seus grans col·laboradors com el President Montilla, i la sucursal de partit que governa a Catalunya amb el beneplàcit dels altres dos partits desdibuixats i àvids de poder, autonòmic s’entén, fan dir que aquest passat cap de setmana el procés independentista ha fet mal i forat entres totes les parts. El President ens diu que el compliment estricte de l’Estatut es el millor antídot contra el tremendisme dels extrems, i la trobarem amb la lleialtat mútua dels dos governs, tota una declaració d’intencions.

A l’acte institucional de la Diada a Madrid, el President ha llançat aquest missatge referint-se a la consulta d’Arenys, i s’atreveix a dir que el que necessita la societat ho trobarem amb la lleialtat mútua i la solida voluntat dels governs de fer complir les lleis, sense renunciar mai a la consolidació de l’autogovern, i ha refermat la seva idea de la lluita contra la crisi com a prioritat. Mentrestant el seu líder natural Zapatero, ha restat qualsevol valor a la consulta, i no espera un efecte de contagi massiu, i encara anant mes lluny des d’unió s’han atrevit a qüestionar els motius del sí, què segons ells no es la Independència sinó el descontentament amb el govern.

Crec que tots ells son molt conscients que la situació poc a poc se’ls esta escapant de les mans, i de forma irreversible.  Aquests anhels de fugir de la presó de la farsa autonòmica venen de lluny, per això els partits d’ordre van voler aturar aquesta onada amb el nou estatut, que finalment els ha petat els dits, ja que ha posat de manifest les mancances i la cara mes obscura de l’Estat, i la constatació que no hi ha res a fer.

Els dos presidents i en especial el govern de la Generalitat que no ha obert boca davant els anhels d’una part de la seva ciutadania, utilitzen un llenguatge, com si la consecució de l’estat propi fos una malaltia, amb els termes antídot i contagi amb un menyspreu absolut cap als ciutadans del petit poblet del maresme, tant els partidaris del sí, com els del no, què democràticament van posar de manifest la seva opinió, i aquí rau el problema el tarannà d’en Montilla no es que sigui partidari del no, es que no vol donar veu a la opinió del poble, i mira cap un altra costat, cosa que tard o d’hora ja no podrà fer, ja que encara no vol admetre que aquests extrems son representats per ell, i els partits autonomistes defensant una via ja sense arguments, davant un projecte carregat de raons. Ens parla de lleialtat mútua i lluita contra la crisi, crec que podem fer una llarga llista de greuges que deixen ben clar que la lleialtat del govern espanyol amb Catalunya es inexistent, i l’Estatut n’és una prova força concloent.

Tanmateix fa feredat veure com el President defensa els drets d’un partit amb crims contra la humanitat a l’esquena com es la Falange, i retalla qualsevol dret als seus ciutadans que lliurement volen fer un acte democràtic. El PSOE-C definitivament s’ha arraconat amb el radicalisme més intens, negant el dret democràtic de la ciutadania, i defenent un projecte que ens porta a l’abisme i ens hipoteca per sempre.

Per deliri trobem Unió, què fins hi tot deslegitima el sí a la consulta, i s’atreveix a modificar les seves motivacions, amb una falta de respecte total a la gent, es una rèmora que també s’ha instal·lat amb el radicalisme més ranci que es recorda.

Totes les patums espanyoles estan revolucionades, i això vol dir que les coses s’estan fent be, ara falta que el 6 de desembre un allau de consultes els torni a treure de polleguera, i el món segueixi contemplant aquesta farsa democràtica espanyola i els anhels de llibertat d’aquest poble.

La consulta s’ha acabat, i el resultat aclaparador a favor del si a la independència es un fet irrefutable, així com una participació que ha superat les previsions, i que ha portat mes votants que el moribund estatut que viu a la deriva en les sales del TC esperant la sentencia final i definitiva, què cada cop te que interessar a menys gent, ja que com diuen ells de la consulta ja no te cap valor legal.  Les conseqüències de l’historic fet d’Arenys poden ser una acceleració del procés cap a l’estat propi, i ara més que mai s’han de deixar les pors a l’armari, i avançar amb determinació amb o sense la col·laboració de la classe política.

Va prenen forma  el següent pas en forma de consulta massiva de molts pobles que ja aposten per la consulta en la data del 6 de desembre, una data on com sabem l’estat celebra el dia de la constitució, aquest tractat semi franquista intocable i per damunt del be  i del mal, què seria contestat des de Catalunya pel dret a decidir democràtic i pacífic de la gent, i on  l’Estat tornaria a demostra el seu tarannà mes fosc davant de tot el mòn, però sense poder evitar el fet ja que per moltes ganes que en tinguin els tancs no poden sortir de les seves casernes, i tots ho hem de tenir present, què la màxima arma que poden oferir son un grapat de falangistes, rèmores del passat que tant sols existeixen per la falta de democràcia espanyola, tot hi tenir a la seva esquena una gran part de responsabilitat de milers de morts durant la dictadura, i crims contra la humanitat, condemnables en qualsevol país civilitzat.

Les reaccions internacionals han estat a l’ordre del dia, i contribueixen a la internacionalització del projecte, un fet que l’estat espanyol vol amagar i que es una peça essencial, quan les nacions unides protegeixin el referèndum final a nivell nacional davant les ires espanyoles. Des de l’Estat, i particularment des del PSOE s’ha sentit la veu de Jose Blanco, titllant de despropòsit la consulta, i De la Vega ha donat valor 0 a la consulta, perquè esta fora de la Constitució i de la llei. Més proper la seva sucursal catalana, què definitivament s’ha posat al costat de la Falange, de la intolerància i del nul respecte a la democràcia, Carme Chacon  ens recorda que Catalunya no es independentista ni d’ultradreta sinó un país d’ordre i de moderació, Iceta i Ferran han dit que això no contribueix a defensar l’estatut, i acusen a CIU de deriva radical, partit per cert que segueix amb les seves contradiccions internes, i on Unió es desmarca clarament per la seva vocació clarament espanyola, i ERC sembla haver descobert la gallina dels ous d’or en forma de consultes arreu per recuperar una credibilitat perduda durant els últims anys.

Totes aquestes veus, nomes delaten les seves profundes mancances democràtiques, on la via de la imposició es la que segueixen com a punt de referència, i on al menyspreu a tot el que no els interessa  els deixa en un lloc bastant vulgar i mediocre, pel que fa a la part catalana, fa fredor veure com el President d’un territori vol amagar la realitat, i segueix obstinat en no fer cas a la població, i segueix aferrat a un text que ja va néixer ferit de mort, i què en qualsevol cas no ens porta enlloc i no millorarà les nostres possibilitats, am una Chacon que defensa un país d’ordre, justament el que portaria la independència,  amb un estat on els hereus de la dictadura segueixen més vius que mai. Pel que fa a CDC ja seria hora de plantejar-ne la seva coalició amb Unió, i deixar aquests espanyolistes de primera que seguissin el seu camí tot sols.

Ara l’independentisme no es pot aturar, i cal seguir lluitant per aquesta gran coalició independentista, ara representada per Reagrupament i multitud de plataformes, sigui una opció viable per obrir una escletxa al Parlament, i accedir a la via que ens ha de portar al nostre propi estat.

Finalment ha arribat el dia de la consulta sobre l’Estat propi, a pesar dels intents desesperats de l’Estat per impedir-la, les manifestacions feixistes autoritzades, i el tradicional tarannà poc democràtic de l’estat de dret.  Però moltes vegades voler es poder, i en aquest cas la voluntat de l’organització i de l’alcalde d’Arenys han demostrat totes les febleses d’aquest estat, què ja no pot treure els tancs al carrer per imposar la seva llei, i nomes pot utilitzar la por que depèn de nosaltres acatar-la o superar-la.

En els moments que escric aquestes ratlles la participació supera totes les previsions, i les emocions de la jornada on desprès de 295 anys d’intents frustrats per anorrear qualsevol rastre de la nostra identitat per part espanyola i els seus col·laboradors d’aquí, es demostra que no se n’han sortit, i com el petit poble gal d’Asterix que resisteix a l’invasor, la primera llavor cap a l’alliberament final ja ha arrelat, i segurament serà una data a recordar en els propers anys com l’obertura d’un procés democràtic, què ha de culminar amb la declaració unilateral d’independència des de les nostres institucions.

Tanmateix te un sentit molt pedagògic, què obliga a molts a posicionar-se, des de la posició del President de la Generalitat, què un cop més no ha estat al costat del seus ciutadans, sinó al costat de la farsa d’estat de dret espanyol amb un menyspreu a un acte democràtic impecable. Els dos partit espanyols majoritaris han demostrat que son idèntics alhora de passar el coto de la democràcia de baixa qualitat que practiquen, i  per part del PSOE Antonio Hernando responsable de Política Municipal, ha assegurat que tots els demòcrates haurien de condemnar aquest referèndum pel poc respecte a la Constitució, i per part del PP Esteban Gonzalez Pons, demana mesures ja que el govern ha deixat indefensos als catalans no nacionalistes que son la majoria.

Destaca també la posició ambigua de sempre de CIU, què diu que no promourà les consultes, però les acompanyarà, i el malestar d’Unió per la implicació d’Agusti Bassols, com  la intensitat d’ERC amb fer-se veure amb el tema quan la seva posició en el govern es de crossa del PSOE-C, evidentment contrari a aquestes consultes.

Pel que fa al President Montilla, no en podem esperar massa més, i serà una taca negre en la història de la institució d’un mandatari que prioritza el seu partit als interessos dels seus ciutadans, els dos partits espanyols son tant poc demòcrates que ara condemnen els referèndums, que son la base de qualsevol democràcia, i demanen respecte a una llei pensada i controlada per la dictadura que sembla estar per damunt del be i del mal, per cert tota la representació internacional avui acreditada s’haurà posat les mans al cap al veure la manifestació del partit de la dictadura franquista amb els seus símbols feixistes, i el seu tuf de xenofòbia tot degudament legalitzat, com si fos el més normal del mòn, es la imatge que transmet la democràcia de fireta espanyola, tot davant d’un petit poble que simplement expressa la seva opinió amb una consulta.

Pel que fa als partits tradicionals catalans, CIU segueix amb el vol i dol sense implicar-se amb cap procés que trenqui els seus esquemes autonomistes, i això tard o d’hora s’haurà d’acabar ja que haurà de triar si vol una entesa impossible amb l’estat, o el camí de l’etat lliure que la societat civil cada cop amb més fortalesa va posant a la centralitat i lògica del país.

Desprès d’assistir ahir a la manifestació de les plataformes sobiranistes per reclamar l’Estat propi, voldria destacar unes quantes coses, i per damunt de totes que personatges com Joan Laporta amb el càrrec amb mes projecció internacional que hores d’ara te Catalunya, per damunt de la Presidència de la Generalitat, doni el seu suport a la causa d’aquesta manera tant clara es d’agrair, i pot obrir camí per altres personalitats conegudes amagades a l’armari comprovin que no passa res, per expressar amb normalitat que volem ser lliure quan siguem grans sense cap tipus de complexos.

Voldria destacar les reaccions a la premsa espanyola, on amb els seus intents ridículs i desesperats, com també mitjans com TV3, què volien destacar que els crits contra la crisi ofegaven les reivindicacions nacionals, cosa que evidentment es mentida, però ja se sap que el regim sinó troba noticies se les inventa.

En segon lloc les paraules de De la Vega titllant d’irresponsables als organitzadors de la consulta d’Arenys, ja què l’autodeterminació no te cabuda a la Constitució, i avala la manifestació falangista al mateix dia.  La veritat es que pels que volem un estat propi tenim molt clar que no hi cap a les lleis espanyoles com es normal, i què per tant tard o d’hora s’hauran de desobeir per arribar al final del procés, com ha passat en tots els llocs del planeta en situacions similars, per tant no cal que ens ho recordi cada dia, i en segon lloc no defensar la democràcia perquè no cap en una llei, i defensar el partit del regim del terror franquista que ha fet posar les mans al cap a molts països europeus, ja dona idea de la credibilitat i el tarannà d’aquest esperpèntic personatge.

En tercer lloc l’èxit de la convocatòria entre 45000 a 14000 segons els que ho reconten, i jo ho deixaria amb 30000, amb una organització perfecta, i un gran nombre de gent de la cultura al capdavant, i un ambient festiu amb la Dharma com a mestre de cerimònies, per cert i com a dada la manifestació que seguia al darrere d’Esquerra era molt menys nombrosa, i es tot un símptoma de la falta de credibilitat d’aquesta formació i la creixent il·lusió de la societat civil. Uns parlaments al final on destacaria en Jordi Bilbeny amb un discurs vibrant, i explicant el seu somni i la clau de volta de tot aquest procés, la deshinbició mental que amb l’exemple d’Arenys ha quedat confirmat en una realitat, i posant a la centralitat política el desig d’Estat propi, i  cada cop més en evidencia els defensors de la situació actual amb formules impossibles que no van enlloc.

Com deia en el titular tot un president del Barcelona, amb els seus encerts i errades amb la seva gestió que son figues d’un altre paner, però que ahir a títol individual va donar la cara pel projecte que cada cop il·lusiona a mes gent, i la seva sola presencia va fer que molts mitjans que haguessin ignorat la manifestació, avui i per la seva sola presencia estiguin obligats a sortir ens els seus respectius mitjans, una difusió molt necessària donat  la manipulació i ignorància en aquests temes de molts mitjans. Una decisió valenta que hauríem de veure amb normalitat, i que pot contribuir a fer sortir de l’armari  a altres persones encara sense aquesta deshinbició mental que abans parlava.

Ara toca passar full, i veure com evoluciona la consulta històrica de demà a Arenys, què pot ser el preludi de moltes més, i d’un moviment imparable que ens ha de portar al nou estat.

Ja ha arribat el dia que commemora que fa 295 anys varem perdre les llibertats i el poder de decidir el nostre present i futur, arrabassat de cop per la força de les armes, i amb tot el que implica la colonització posterior fins els nostres dies.  Aquest any sembla que l’Estat esta mes nerviós que mai, i això es un bon símptoma, ara nomes cal fer la feina ben feta, i arribar fins al final pel nostre be i les futures generacions.

Els actes institucionals enguany son disfressats amb un motiu com es l’espai mediterrani, què res te a veure amb l’origen de la celebració, i es un fet més que demostra com s’intenta amagar la història, i també per la polèmica de l’actuació de la cantant israeliana Noa, i les critiques d’ICV, un altra distracció dels fets que ens ocupen, i que poc te a veure amb el caràcter dialogant i de pau dels catalans, i què a Iniciativa s’ha instal·lat una obsessió per condemnar qualsevol cosa que vingui d’Israel i lloar qualsevol de Palestina, quan per damunt de tot i fugint de partidismes hi ha accions d’horror per les dues bandes, des de l’exèrcit israelià amb els assentaments palestins,  mur inclòs, i des del moviment de Hamas i les seves morts innocents. No es pot posat tot en el mateix sac amb acusacions injustificades, i crear una tendència  entre la població menys informada que s’allunya de la realitat, i que apart denota una gran preocupació per fets llunyans, i que quan son de casa nostra sembla perden importància.

A l’acte de commemoració de la mort d’en Companys, l’expresident Pujol reclamava dignitat,  i respectar la voluntat dels catalans per preservar la seva identitat.  Aquestes afirmacions son molt valides, però això sap que nomes s’aconseguirà amb un estat propi,  i alliberant-nos del llast espanyol que ens ofega, i que no deixa lloc a cap intent mes de convivència, sinó es sota el seu jou.  Per tant en el fons son paraules que si no venen acompanyades de fets concrets son buides, ja que segueix defensant una via impossible, com es l’entesa amb Espanya, cosa bastant incomprensible des del punt de vista nacional.

La demagògia també es molt solida en la carta a l’Avui del President del Parlament, Ernest Benach, quan defensa el nostre dret a decidir i la voluntat de posar fi a qualsevol imposició per part espanyola, recordant el passat per encarar el futur amb aquesta aspiració màxima de sobirania.  Te gracia aquests discursets de pa sucat amb oli, quan fa quatre dies el mateix personatge votava contràriament a la recollida de signatures per impulsar una llei per fer un referèndum per l’estat propi.  Sembla que confien amb l’amnèsia col·lectiva, però malauradament per ells aquest cop, i quan el procés va avançant gracies a la societat civil, molts tenim molt clar qui va de debò i qui prioritza les seves necessitats personals o de partit per damunt de l’objectiu final, i tard o d’hora els hi passarà factura, com en Duran i Lleida criticant l’assistència de Laporta a la Manifestació independentista de la tarda ja que no vol barrejar política i esport, frase repetidament utilitzada pel nacionalisme espanyol, i què son els primers en contradir-la cada dos per tres.

Avui els que tenim clar la única sortida pel país en forma d’Estat Propi ens manifestarem sense cap tipus d’ambigüitats, i cada cop posarem entre l’espasa i la paret a tots aquests polítics que hauran de decidir de quin costat estant, ja que la població te dret a saber-ho. Bona diada i com diu el lema de l’acte d’avui “Som una nació i volem un estat propi”.

En una entrevista televisiva el President Montilla ha repassat l’actualitat, i entre altres coses sobre la consulta d’Arenys, i obviant qualsevol realitat ens diu que nomes dona arguments a la caverna de la dreta, què no veu be ni el desplegament de l’Estatut ni l’augment de l’autogovern, i per reblar el clau ha relativitzat l’espera de tres anys en la sentencia del TC com la cosa més normal del món, en una imatge molt trista pel càrrec que ocupa.

Amb una retòrica ja coneguda i pròpia d’un nacionalista espanyol com ell, ens diu que ja coses mes importants ara mateix que la consulta, amb la demagògia de la crisi per tapar qualsevol reivindicació per justa que sigui, i què centrarà bona part del seu discurs per la Diada,  cada cop més desnaturalitzada que ens preparen per demà.  Respecte a la manifestació de la Falange, opina que fins hi tot els fatxes hi tenen dret com marca la Constitució, i recordant la tardança en la sentencia del TC ho considera normal, com la Llei de grans superfícies que encara espera des del 2001. Sobre el cost extra als pares dels ordinadors escolars que a l’Estat seran gratuïts, ho troba una manera de valorar les coses, així com la pujada d’impostos de Zapatero, què ha defensat acusant la falta de majoria parlamentaria per impulsar les reformes pertinents.

Es per estar-ne fart que el President d’un territori visqui d’esquenes els esdeveniments, i els anhels de part de la població com si no existissin, i desprès de 300 anys de pèrdua de llibertats menysprear una consulta sobre l’estat propi, encara que sigui en un petit poble del Maresme, i resistint a tots els atacs de la caverna espanyolista de l’Estat es irresponsable, i més donant l’argument de donar ales a la dreta, quan li recordaria les paraules per exemple de De la Vega mentint quan va dir que no es faria, i que la independència no cap a la Constitució, les maniobres de l’advocat falangista de l’Estat, o les opinions de molts dels principals actors socialistes, i què formen la caverna de l’esquerra per utilitzar el llenguatge del president.

Respecte l’Estatut, relativitzar tres anys d’espera com si res, i comparant amb la llei de superfícies que en porta vuit d’espera, es bastant insultant, ja que ens compara la llei bàsica de Catalunya amb un supermercat, jo diria que son de diferent importància, tot hi que per ell segurament estant al mateix nivell com ho demostra les seves esmenes 24 hores desprès d’haver-lo votat al Parlament. Pel que fa als fatxes de la Falange i el seu dret a manifestar-se, no hi estic d’acord, ja que aquests feixistes son la rèmora de 40 anys de dictadura militar sagnant, i què no volen sentir parlar de democràcia, amb una llei de partits que prohibeix qualsevol acte a favor de presos etarres, però no d’assassins franquistes, una vergonya.

La seva subordinació absoluta al PSOE, li fa dir que te més valor pagar una part dels ordinadors què la resta de territoris tenen gratuïts, jo això li dic fer riure per no plorar, ja que la discriminació sistemàtica es una presa de pel que res te a veure amb el valor de les coses. De la mateixa manera sembla més preocupat per la falta de majories de Zapatero que pel problemes catalans, ara que pot dormir ben tranquil perquè els seus 25 diputats mai li fallaran al president espanyol proposi el que proposi.

Quan el president d’un país crea aquesta desafecció, i no vol veure la realitat de la importància de la consulta de diumenge, i el creixement de l’anhel per l’estat propi, son motius encara majors per seguir endavant i participar en tots els actes d’aquesta diada, començant per la marxa de torxes, i acabant per la manifestació “Volem un estat propi” de demà. Si sumem, guanyem.

Amb la decisió del Tribunal Superior de Justícia de suspendre definitivament el suport d’un Ajuntament escollit democràticament a una consulta d’una entitat privada a Arenys de Munt, i l’autorització de manifestació pel mateix dia d’un grup xenòfob i feixista com la Falange, queda clar el nivell de democràcia de l’Estat Espanyol, i el nivell dels nostres polítics que no baden boca en un fet tant repugnant com aquest.

Si això afegim les divagacions i demagògia dels principals partits catalans, amb una CIU que llença missatges contradictoris de suport i de no suport a la consulta d’Arenys, i una ERC que ara sembla abocada amb aquest fet, però amb un vot contrari a la mateixa iniciativa en el Parlament amb una clara prioritat dels seus llocs de govern per damunt de la sobirania popular. Per tot això cal mobilitzar-se en aquesta Diada a la manifestació organitzada per les principals entitats sobiranistes i amb un lema prou clar “Volem un estat propi” i un manifest que es el següent:

MANIFEST DE LA CONVOCATÒRIA: “ARA MÉS QUE MAI: SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI”

L’Onze de Setembre de 2009 el poble català commemora, un any més, la pèrdua de les seves llibertats nacionals com a conseqüència de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques. Un fet tràgic, esdevingut ja fa quasi tres-cents anys, que ha marcat i que continua marcant els destins d’un poble com el nostre, amb mil anys d’història. Una derrota que és l’origen de l’actual situació de dependència política respecte d’un Estat, l’espanyol, que encara, ara, veu tot progrés nacional, econòmic, cultural o social dels Països Catalans com una amenaça per a la seva pròpia supervivència.

Per això, avui, com en el passat, l’Estat espanyol segueix trepitjant les nostres institucions, dictant, arbitràriament, fins on poden arribar. Avui, com en el passat, l’Estat espanyol segueix marginant la llengua catalana, entorpint la feina de convertir-la en la llengua comuna que necessitem per gaudir d’un país integrador, cohesionat i amb igualtat d’oportunitats per a tots els seus ciutadans i ciutadanes, siguin quins siguin els seus cognoms i el seu origen. Avui, com en el passat, l’Estat espanyol segueix espoliant el nostre país, tot mantenint un robatori anual de vint-i-dos mil milions d’euros que surten directament de les nostres butxaques per finançar un model econòmic que ens perjudica i que ens ha portat a la crisi més profundis. Un sistema d’infraestructures que ens margina. Una Corona que és el símbol de tot el que rebutgem en aquesta Diada i una estructura política i judicial que pretén convertir-nos en una ombra de la nació pròspera, justa, orgullosa i avançada que, malgrat Espanya, sempre hem estat.

La història del catalanisme fins al dia d’avui ha estat plena d’intents de reformar aquest Estat per acabar amb totes aquestes injustícies, per convertir Espanya en un espai polític plurinacional on el poble català s’hi pogués sentir còmode. L’últim d’aquests intents ha estat la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, iniciada ja fa cinc anys i que tindrà el seu desenllaç definitiu quan es resolguin el set recursos presentats al Tribunal Constitucional. Una sentència que, de manera més subtil o més descarada, anorrearà el poc potencial polític que li queda a un Estatut fortament retallat per les Corts Espanyoles l’any 2006, tot acabant amb les esperances d’aquells qui, de bona fe, confien encara en la possibilitat de reformar l’Estat espanyol i conduir-lo cap al reconeixement de la seva plurinacionalitat.

Res és més desesperant i més inútil que intentar dialogar amb una paret. Per pur i simple seny, ha arribat l’hora de reconèixer que Espanya és un projecte polític tancat, satisfet amb si mateix, on les aspiracions del poble català no tenen cabuda. Davant d’aquesta inapel·lable realitat, l’elecció és clara: o acceptem que ens assimilin o ens deslliguem d’Espanya. Les terceres vies, les alternatives a la independència del nostre país, han quedat desacreditades pels fets. Si volem seguir essent una nació, si volem arribar a Europa i al món sense haver de passar per Madrid, si volem gaudir d’un país més just i pròsper que el que hem heretat dels nostres pares, hem d’accedir a allò que és propi de totes les nacions lliures del món: l’Estat propi. Per això, ara més que mai, cal passar pàgina, tancar la carpeta espanyola, mirar endavant i començar a caminar de nou, amb determinació i sense complexes, sota el projecte compartit que ens reuneix avui aquí:

SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI

Ha de ser un pas mes en la reafirmació nacional i la inoperància de tota aquesta poruga classe dirigent que ens envolta, voldria convidar a tothom a participar-hi sense recança i amb gran il·lusió per aquest projecte col·lectiu.

Com mes s’acosta la consulta d’Arenys, la bola de l’Estat i les forces que no volen que res es bellugui es mostren més nervioses i ridícules.  Ara ha estat el torn de La Vanguardia amb el seu editorial favorable al regim ranci de sempre, Ciudadanos amb uns deliris que comencen a ser preocupant per la seva salut mental, i per últim la procedència falangista de l’advocat de l’Estat què tanca un cercle complert i dona a entendre moltes coses.

El mitja del Grup Godo segueix amb la seva línia de sempre, i en una editorial titulada “Catalunya, entre gestos y comicios”, en castellà evidentment, ens denuncia els gestos desconcertants, ja què d’incertesa amb la sort de l’Estatut no ens pot portar a fer brindis al sol, i accions minoritàries que marquin l’agenda de la societat, qualificant la consulta d’Arenys com a radicalisme retòric, i demana respostes solides que tornin el prestigi al país, demanant menys “calentons” oportunistes i més realisme.

Pel que fa a Ciudadanos, i la seva carrera per expressar la seva xenofòbia catalana cada dia, ara demana prohibir la marxa de torxes del dia 10 a la nit a favor de la Independència per exaltació del feixisme, i concretament del nazisme, què el compara amb l’independentisme català, posant a Hitler com exemple passat en un exercici delirant.

El que ja tanca el cercle de la democràcia de fireta espanyola, es que l’advocat de l’estat Jorge Buxadé Villalba, què ha portat el cas d’Arenys es va presentar el 95 a les eleccions per la Falange a Tarragona, i un any més tard amb una facció d’aquest partit a Barcelona, a més d’expressar sempre opinions contraries per exemple el model d’immersió lingüística o al dret a l’avortament.

Pel primer cas, es lògic que un diari cent per cent unionista, i dedicat a defensar aquesta unió contranatural, i a costa del qui sigui, trobi desconcertant una acció de dignitat com la d’Arenys que qualifica de minoritària, però que amenaça a estendre’s com una taca d’oli, per tant hauran d’admetre que no es tant minsa com la volent pintar. Aquest radicalisme i reclamació de respostes solides, crec que aviat s’adonaran que els radicals son ells, i les seves postures incongruents, i el realisme es el que vulgui la majoria de la societat catalana que perfectament pot ser un esta propi, què evidentment farà recuperar aquest prestigi perdut amb 300 anys de dominació espanyola.

Els de Ciudadanos, ja no mereixen gaires comentaris, ja que el seu grau de fanatisme i feixisme recalcitrant els invalida com a partit polític, i tant sols son una Falange modernitzada amb una única obsessió al cap en el seu mòn virtual, què veuen com poc a poc s’enfonsa sense remei.

Per últim el cas de l’advocat falangista, dona idea de la baixa qualitat de la democràcia espanyola on aquests tipus de personatges ocupen llocs de responsabilitat, com qualsevol persona normal en un partit defensor de la dictadura sagnant de Franco, i què gracies a les lleis de partits selectives pot seguir en actiu, i divulgar el seu missatge feixista i d’odi extrem, aquest si comparat al nazisme, i que tothom s’escandalitzaria si participes de la democràcia alemanya com si res, però a l’estat espanyol es totalment normal.

En definitiva més munició per la nostra causa, i més vergonya per aquests feixistes que amb diferents formes van mostrant la seva vertadera cara.