UNA VICTÒRIA PER UN 96% I UNA LLIÇO PER ACOSTAR-NOS AL SOMNI
La consulta s’ha acabat, i el resultat aclaparador a favor del si a la independència es un fet irrefutable, així com una participació que ha superat les previsions, i que ha portat mes votants que el moribund estatut que viu a la deriva en les sales del TC esperant la sentencia final i definitiva, què cada cop te que interessar a menys gent, ja que com diuen ells de la consulta ja no te cap valor legal. Les conseqüències de l’historic fet d’Arenys poden ser una acceleració del procés cap a l’estat propi, i ara més que mai s’han de deixar les pors a l’armari, i avançar amb determinació amb o sense la col·laboració de la classe política.
Va prenen forma el següent pas en forma de consulta massiva de molts pobles que ja aposten per la consulta en la data del 6 de desembre, una data on com sabem l’estat celebra el dia de la constitució, aquest tractat semi franquista intocable i per damunt del be i del mal, què seria contestat des de Catalunya pel dret a decidir democràtic i pacífic de la gent, i on l’Estat tornaria a demostra el seu tarannà mes fosc davant de tot el mòn, però sense poder evitar el fet ja que per moltes ganes que en tinguin els tancs no poden sortir de les seves casernes, i tots ho hem de tenir present, què la màxima arma que poden oferir son un grapat de falangistes, rèmores del passat que tant sols existeixen per la falta de democràcia espanyola, tot hi tenir a la seva esquena una gran part de responsabilitat de milers de morts durant la dictadura, i crims contra la humanitat, condemnables en qualsevol país civilitzat.
Les reaccions internacionals han estat a l’ordre del dia, i contribueixen a la internacionalització del projecte, un fet que l’estat espanyol vol amagar i que es una peça essencial, quan les nacions unides protegeixin el referèndum final a nivell nacional davant les ires espanyoles. Des de l’Estat, i particularment des del PSOE s’ha sentit la veu de Jose Blanco, titllant de despropòsit la consulta, i De la Vega ha donat valor 0 a la consulta, perquè esta fora de la Constitució i de la llei. Més proper la seva sucursal catalana, què definitivament s’ha posat al costat de la Falange, de la intolerància i del nul respecte a la democràcia, Carme Chacon ens recorda que Catalunya no es independentista ni d’ultradreta sinó un país d’ordre i de moderació, Iceta i Ferran han dit que això no contribueix a defensar l’estatut, i acusen a CIU de deriva radical, partit per cert que segueix amb les seves contradiccions internes, i on Unió es desmarca clarament per la seva vocació clarament espanyola, i ERC sembla haver descobert la gallina dels ous d’or en forma de consultes arreu per recuperar una credibilitat perduda durant els últims anys.
Totes aquestes veus, nomes delaten les seves profundes mancances democràtiques, on la via de la imposició es la que segueixen com a punt de referència, i on al menyspreu a tot el que no els interessa els deixa en un lloc bastant vulgar i mediocre, pel que fa a la part catalana, fa fredor veure com el President d’un territori vol amagar la realitat, i segueix obstinat en no fer cas a la població, i segueix aferrat a un text que ja va néixer ferit de mort, i què en qualsevol cas no ens porta enlloc i no millorarà les nostres possibilitats, am una Chacon que defensa un país d’ordre, justament el que portaria la independència, amb un estat on els hereus de la dictadura segueixen més vius que mai. Pel que fa a CDC ja seria hora de plantejar-ne la seva coalició amb Unió, i deixar aquests espanyolistes de primera que seguissin el seu camí tot sols.
Ara l’independentisme no es pot aturar, i cal seguir lluitant per aquesta gran coalició independentista, ara representada per Reagrupament i multitud de plataformes, sigui una opció viable per obrir una escletxa al Parlament, i accedir a la via que ens ha de portar al nostre propi estat.
Hola Albert,
Ens ehm de felicitar de la resposta d’Arenys i suposo que no et molestarà que els d’ERC, tant els d’Arenys que van anar a votar com la resta, poguem disfrutar del somni fet realitat. No seria intel·ligent voler apropiar-se d’una acció que ha estat suma de molts esforços diversos.
Pel que he llegit, veig que no vam compartir espai polític en la manifestació de la passada diada, però com sabràs, els d’ERC hi érem com hi hem estat i hi serem sempre. Puc dubtar de moltes coses, però no pas d’aquesta. En qualsevol cas, benvingudes les plataformes, les personalitats i els laportes a la suma.
Sobre la imprescindible la suma et trapasso una reflexió ja que ara que entrem en el darrer impàs de cara a les properes eleccions al Parlament, hem de recordar que aquestes eleccions són la veritable consulta legal. Penso. Per això, espero que Reagrupament aporti molts vots independentistes perquè, tot i defensar una estratègia diferent a la d’ERC, l’únic camí és una majoria independentista al Parlament.
En aquest sentit, jo no veig que hagi de ser obligatori o necessari fer un front comú previ perquè el veritable front comú s’ha de fer quan els diputats electes de les opcions independentistes puguin sumar per la independència, ja siguin una, dos o tres opcions. O les que siguin. Entenc que per això és necessari que Reagrupament no només agrupi exvotants d’ERC, sinó també de l’abstenció i de CIU, ja que sinó no hi haurà avenç material, malgrat l’adequació d’opcions de l’independentisme a estratègies diferents. De tota manera, el disposar d’opcions que satisfacin millor diferents perfils, potser ja és prou important.
Per un avenç material real de l’independentisme, després de les properes eleccions ERC + Reagrupament haurien de sumar entre els dos més de 25 diputats dels 135. Si sumen més de 20 diputats podrem dir que l’independentisme aguanta o s’ha consolidat. Menys de 20, entre els dos, seria un fracàs. I sobre la divisió de resultats, no sé quins són els objectius que es planteja assolir Reagrupament, si hi ha una aspiració a obtenir un nombre de diputats o si la fita ja és l’entrar al Parlament.
En qualsevol cas, espero i desitjo sincerament que Reagrupament no sigui un miratge puntual i reculli vots més enllà de recaptar exERC, perquè això serà un avenç independentista real i de debò en la consulta real, les eleccions al Parlament.
Afortunadament, la majoria democràtica d’Arenys ens dóna forces per continuar la lluita. Però en relació amb l’avenç matereial que et comentava hem de tocar també de pes a terra, ja que el resultat d’Arenys no és extrapolable a tot el país.
Salut i Arenys!