EL PP CATALÀ: MÉS CLAR IMPOSSIBLE
A l’acte del PP de llançament de campanya per les eleccions a la Generalitat del 2010, de la seva candidata Alicia Sanchez Camacho a l’Hospitalet de Llobregat, la protagonista ha parlat molt clar afirmant “No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular a les escoles dels nostres fills”, ha estat una de les frases expressades, i què dona una idea de l’odi que es respira a tot el que sigui català en aquest partit, hereu directe del franquisme més ranci.
Efectivament, en presencia del líder estatal Mariano Rajoy ha pronunciat aquestes paraules, què posteriorment han tingut continuació en el líder gallec, dient que estan a favor de totes les llengües, però també de la llibertat de la gent, i no son enemics de res, els únics enemics de les llengües son els que les imposen i prohibeixen. Finalment la candidata catalana ha fet una crida a la sensatesa i maduresa, i ha dit que vol tornar a ser el motor d’Espanya.
Aquesta xenofòbia lingüística que practica el PP des de fa molt de temps, al igual que el PSOE es bastant delirant, i suposo que prové de la frustració de comprovar que a pesar de tot el que han fet per eliminar-la i substituir-la, desprès de gairebé 300 anys la llengua catalana segueix miraculosament viva, i veuen com els seus plans d’assimilació començant pel Decret de Nova Planta i acabant de moment per la divisió artificial de la llengua catalana i valenciana, a més de la negativa espanyola a fer res per la oficialitat europea del català no son suficients.
Aquesta senyora i candidata hauria de saber que ella no ha de permetre, ni deixar de permetre res, ja què a tots els territoris ja una llengua vehicular a l’educació que normalment es la pròpia del lloc, per si no ho sap la llengua catalana, i si tant greu li sap, pot anar a un altre territori a viure on la pròpia sigui la seva preferida. No es pot apel·lar a la llibertat de la gent en qüestions que al carrer no generen cap polèmica, i son tant normals com en qualsevol racó del planeta, tanmateix parlar de llibertat un partit que no ha condemnat mai clarament la dictadura franquista, i que conserva com a president honorari un personatge sinistre amb crims a la seva esquena, i que degut a la democràcia de pa sucat amb oli de l’Estat pot seguir exercint la seva carrera, però que en qualsevol altre lloc hauria acabat entre reixes.
Que jo sàpiga el castellà no esta prohibit a Catalunya, vers al contrari, en molts àmbits malauradament es majoritari i amb una discriminació clara del català, com la justícia o el cinema per exemple, però el que ells diuen imposició, es normalitat pura i dura.
Pel que fa al ser motor d’Espanya, crec que com s’ha demostrat en un món global es un mal negoci, i una falta de visió i de pensament molt gran, ja què podent ser un motor de la mediterrània o del sud d’Europa, cosa que no interessa al nacionalisme espanyol, es com renunciar a jugar la Champions League per jugar la lliga espanyola.
Les mateixes receptes de sempre d’aquestes rèmores del nacionalisme espanyol radical, què cada cop tenen menys missatge, i poden oferir menys arguments per la seva dependència voluntària.