GRACIES JOAN LAPORTA
Desprès d’assistir ahir a la manifestació de les plataformes sobiranistes per reclamar l’Estat propi, voldria destacar unes quantes coses, i per damunt de totes que personatges com Joan Laporta amb el càrrec amb mes projecció internacional que hores d’ara te Catalunya, per damunt de la Presidència de la Generalitat, doni el seu suport a la causa d’aquesta manera tant clara es d’agrair, i pot obrir camí per altres personalitats conegudes amagades a l’armari comprovin que no passa res, per expressar amb normalitat que volem ser lliure quan siguem grans sense cap tipus de complexos.
Voldria destacar les reaccions a la premsa espanyola, on amb els seus intents ridículs i desesperats, com també mitjans com TV3, què volien destacar que els crits contra la crisi ofegaven les reivindicacions nacionals, cosa que evidentment es mentida, però ja se sap que el regim sinó troba noticies se les inventa.
En segon lloc les paraules de De la Vega titllant d’irresponsables als organitzadors de la consulta d’Arenys, ja què l’autodeterminació no te cabuda a la Constitució, i avala la manifestació falangista al mateix dia. La veritat es que pels que volem un estat propi tenim molt clar que no hi cap a les lleis espanyoles com es normal, i què per tant tard o d’hora s’hauran de desobeir per arribar al final del procés, com ha passat en tots els llocs del planeta en situacions similars, per tant no cal que ens ho recordi cada dia, i en segon lloc no defensar la democràcia perquè no cap en una llei, i defensar el partit del regim del terror franquista que ha fet posar les mans al cap a molts països europeus, ja dona idea de la credibilitat i el tarannà d’aquest esperpèntic personatge.
En tercer lloc l’èxit de la convocatòria entre 45000 a 14000 segons els que ho reconten, i jo ho deixaria amb 30000, amb una organització perfecta, i un gran nombre de gent de la cultura al capdavant, i un ambient festiu amb la Dharma com a mestre de cerimònies, per cert i com a dada la manifestació que seguia al darrere d’Esquerra era molt menys nombrosa, i es tot un símptoma de la falta de credibilitat d’aquesta formació i la creixent il·lusió de la societat civil. Uns parlaments al final on destacaria en Jordi Bilbeny amb un discurs vibrant, i explicant el seu somni i la clau de volta de tot aquest procés, la deshinbició mental que amb l’exemple d’Arenys ha quedat confirmat en una realitat, i posant a la centralitat política el desig d’Estat propi, i cada cop més en evidencia els defensors de la situació actual amb formules impossibles que no van enlloc.
Com deia en el titular tot un president del Barcelona, amb els seus encerts i errades amb la seva gestió que son figues d’un altre paner, però que ahir a títol individual va donar la cara pel projecte que cada cop il·lusiona a mes gent, i la seva sola presencia va fer que molts mitjans que haguessin ignorat la manifestació, avui i per la seva sola presencia estiguin obligats a sortir ens els seus respectius mitjans, una difusió molt necessària donat la manipulació i ignorància en aquests temes de molts mitjans. Una decisió valenta que hauríem de veure amb normalitat, i que pot contribuir a fer sortir de l’armari a altres persones encara sense aquesta deshinbició mental que abans parlava.
Ara toca passar full, i veure com evoluciona la consulta històrica de demà a Arenys, què pot ser el preludi de moltes més, i d’un moviment imparable que ens ha de portar al nou estat.