EL PRESIDENT I EL TREMENDISME DELS EXTREMS
Les reaccions furibundes des de la caverna espanyola, i dels seus grans col·laboradors com el President Montilla, i la sucursal de partit que governa a Catalunya amb el beneplàcit dels altres dos partits desdibuixats i àvids de poder, autonòmic s’entén, fan dir que aquest passat cap de setmana el procés independentista ha fet mal i forat entres totes les parts. El President ens diu que el compliment estricte de l’Estatut es el millor antídot contra el tremendisme dels extrems, i la trobarem amb la lleialtat mútua dels dos governs, tota una declaració d’intencions.
A l’acte institucional de la Diada a Madrid, el President ha llançat aquest missatge referint-se a la consulta d’Arenys, i s’atreveix a dir que el que necessita la societat ho trobarem amb la lleialtat mútua i la solida voluntat dels governs de fer complir les lleis, sense renunciar mai a la consolidació de l’autogovern, i ha refermat la seva idea de la lluita contra la crisi com a prioritat. Mentrestant el seu líder natural Zapatero, ha restat qualsevol valor a la consulta, i no espera un efecte de contagi massiu, i encara anant mes lluny des d’unió s’han atrevit a qüestionar els motius del sí, què segons ells no es la Independència sinó el descontentament amb el govern.
Crec que tots ells son molt conscients que la situació poc a poc se’ls esta escapant de les mans, i de forma irreversible. Aquests anhels de fugir de la presó de la farsa autonòmica venen de lluny, per això els partits d’ordre van voler aturar aquesta onada amb el nou estatut, que finalment els ha petat els dits, ja que ha posat de manifest les mancances i la cara mes obscura de l’Estat, i la constatació que no hi ha res a fer.
Els dos presidents i en especial el govern de la Generalitat que no ha obert boca davant els anhels d’una part de la seva ciutadania, utilitzen un llenguatge, com si la consecució de l’estat propi fos una malaltia, amb els termes antídot i contagi amb un menyspreu absolut cap als ciutadans del petit poblet del maresme, tant els partidaris del sí, com els del no, què democràticament van posar de manifest la seva opinió, i aquí rau el problema el tarannà d’en Montilla no es que sigui partidari del no, es que no vol donar veu a la opinió del poble, i mira cap un altra costat, cosa que tard o d’hora ja no podrà fer, ja que encara no vol admetre que aquests extrems son representats per ell, i els partits autonomistes defensant una via ja sense arguments, davant un projecte carregat de raons. Ens parla de lleialtat mútua i lluita contra la crisi, crec que podem fer una llarga llista de greuges que deixen ben clar que la lleialtat del govern espanyol amb Catalunya es inexistent, i l’Estatut n’és una prova força concloent.
Tanmateix fa feredat veure com el President defensa els drets d’un partit amb crims contra la humanitat a l’esquena com es la Falange, i retalla qualsevol dret als seus ciutadans que lliurement volen fer un acte democràtic. El PSOE-C definitivament s’ha arraconat amb el radicalisme més intens, negant el dret democràtic de la ciutadania, i defenent un projecte que ens porta a l’abisme i ens hipoteca per sempre.
Per deliri trobem Unió, què fins hi tot deslegitima el sí a la consulta, i s’atreveix a modificar les seves motivacions, amb una falta de respecte total a la gent, es una rèmora que també s’ha instal·lat amb el radicalisme més ranci que es recorda.
Totes les patums espanyoles estan revolucionades, i això vol dir que les coses s’estan fent be, ara falta que el 6 de desembre un allau de consultes els torni a treure de polleguera, i el món segueixi contemplant aquesta farsa democràtica espanyola i els anhels de llibertat d’aquest poble.