ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

INICIATIVA: LA VIVA IMATGE DE LA SUBORDINACIÓ

Sense categoria

La consulta d’Arenys ha agafat a contrapeu als partits d’ordre establert, i han hagut d’improvisar les seves tàctiques per intentar tapar un procés que sembla no ha de tenir aturador. El nacionalisme espanyol radical de PP, PSOE-C i Ciudadanos ho menyspreava, amb especial dedicatòria de la ministra Chacon comparant La Falange amb l’independentisme, CIU amb diferents posicions ja que en aquest tema sempre defensa la seva ambigüitat si, no o potser, Esquerra pretén tapar les seves vergonyes fent seva una proposta que mai hauria sortit de la seva direcció, què es troba molt còmode en l’actual govern autonomista, i finalment ICV, un partit sense rumb, i sempre a l’ombra dels socialistes.

Les diferents mocions que es van presentant pel territori de suport a la consulta arenyenca, o de suport a una consulta pròpia posen damunt la taula la falsedat d’aquesta formació.  Els casos mes recents els trobem al Prat de Llobregat i a Igualada, on Iniciativa al costat de PSOE-C i PP ha rebutjat la proposta, malgrat què concretament el Prat la moció es basava en la defensa jurídica de l’Ajuntament d’Arenys, curiosament representada per l’actual diputat d’aquesta formació i exconseller Salvador Milà, i on a més desprès de defensar en el ple el dret a l’autodeterminació, hi van votar contràriament..

 

El seu líder Joan Saura va criticar l’actual febrada de consultes independentistes, què segons el seu parer poden representar  entre els sobiranistes un sentiment de frustració, desinterès per la política i pel compromís amb la lluita diària.  Considerant que l’Estatut encara es una eina valida, i fuig del rebuig antiautonomista.

 

Realment les misèries d’aquest partit s’han posat al descobert, i més quan Carles Mora, alcalde d’Arenys (EPM) llistes associades a ICV ha mostrat una enteresa digne de destacar. Però el partit d’en Saura, curiosament conseller de Participació entre d’altres coses, nega la paraula en molts municipis a la ciutadania, i contradiu mocions presentades molts cops a favor de l’alliberament de pobles molt llunyans, què es veu que tenen mes drets que nosaltres.

 

Aquest partit que sempre te a la boca l’esquerra i el progressisme, nega el dret a decidir en un atac clar a la democràcia, i un favor a l’abstenció, a més trenquen les seves paraules de no donar mai suport a la dreta, i ara van de bracet per girar l’esquena a la democràcia amb els hereus del franquisme més ranci, el PP i el nacionalisme espanyol extrem del PSOE-C.  Tant sols reben ordres de Madrid, i les executen sense badar boca, com en l’autorització de la manifestació falangista el mateix dia de la consulta, i on el conseller tenia la gran oportunitat de fer triomfar la vertadera democràcia, però era esperar massa d’ell. De totes maneres es d’agrair que es preocupi per nosaltres, i les nostres frustracions, però de moment el que genera mes desinterès es insistir amb aquesta via autonomista totalment esgotada, i amb un estatut ja enterrat, com ho demostra la creixent abstenció a cada contesa electoral.

 

En definitiva una iniciativa que ha destapat encara més les misèries dels partits instal·lats al Parlament, i què reclama urgentment un relleu generacional en les seves direccions encaparrades tant sols en una direcció, i sense fer cas a una part de la població cada cop més important.

 

 

LA DEMAGOGIA DE MADRID 2016

Sense categoria

Quan només falten 15 dies per  perquè el COI decideixi la seu dels Jocs Olímpics del 2016, s’han trobat a Barcelona l’alcalde de Madrid i Jordi Hereu alcalde de Barcelona, per manifestar el suport de la capital catalana a la capital de l’estat espanyol, i on aquest últim ha dit que es el millor projecte, perquè te el recolzament de la ciutadania, contradient l’opinió dels experts en el tema que la van deixar a la cua pel que fa a possibilitats de sortir escollida.

A l’acte de suport ha comptat amb la presència de l’expresident del COI, i feixista reconegut, i contrari a qualsevol reclamació catalana en l’àmbit esportiu Joan Antoni Samaranch. Pel que sembla ERC no hi donarà suport ja que diuen no esta en el seu àmbit d’actuació, els Països Catalans, posició contraria a la del govern de la Generalitat on formen part, de donar ple suport i oferir Catalunya com a subseu.  El PP ja ha criticat l’anunci d’ERC, què apart va votar favorablement a l’Ajuntament de Barcelona a una declaració de suport institucional.

 

Un acte mes de la humiliació permanent del PSOE-C davant els interessos de Madrid, i un alcalde que menteix quan diu que es la millor, ja que en l’avaluació prèvia es la darrera en totes les apostes, amb ciutats com Chicago, Rio de Janeiro o Tòquio, i a més destaca el suport de la ciutadania, què en aquest cas crec que ha de parlar a títol personal, ja què molts evidentment no hi donaríem cap tipus de suport, no per la població, però si pels dirigents esportius espanyols responsables de la xenofòbia absoluta a qualsevol reivindicació catalana en el terreny esportiu,malbaratant els diners dels contribuents en persecucions per tot el planeta per evitar oficialitat de seleccions, amb un clar cas de racisme sense precedents, utilitzant tot el que tenen al seu abast, inclòs legislació franquista com en el tema del rugbi.

 

Pel que fa a ERC, i la seva negació ja que no esta en el seu àmbit, crec que es poc creïble, ja què ells estaven d’acord, recordo declaracions d’en Carod fa uns mesos de ser subseu, com una almoina de Madrid per una ciutat que ja ha estat olímpica i que en el seu dia per rebre el suport estatal, va haver de renunciar a l’AVE Madrid-Barcelona pel Madrid-Sevilla, i on aquest mateix suport a l’Ajuntament de Barcelona ha estat favorable com el del govern de la Generalitat, i en canvi ara no.  Si es per l’àmbit, crec que ja poden començar a retirar els diputats de Madrid, ja què tampoc estan en els Països Catalans, i per tant no haurien de donar suport a cap moció del govern espanyol, pressupostos inclosos. Per tant una falta de coherència total que es va veure reflectida a Arenys, on Puigcercos va ser xiulat i per alguna cosa deu ser.

 

Crec que en els temps que correm, on la credibilitat de la classe política esta sota mínims, i cal una regeneració, cal ser conseqüent, així com el PSOE-C ja ha triat i defensa la seva Espanya per damunt dels ciutadans catalans que l’han votat, Esquerra no pot jugar al blanc i negre, com ha fet aquesta ultima legislatura, ja que això te un preu, què s’anomena desafecció o desencís, ja que la gent no pot ser enganyada per sempre més.

 

En definitiva el meu suport a totes les candidatures, menys la de Madrid, per dignitat, i motius molt obvis on l’estat que representa es el principal culpable de la nostra situació, i no es mereix cap tipus de reconeixement, ni per la seva baixa qualitat democràtica, ni pels nivells ètics en que es belluga.

EL PSOE-C TAMBÉ ENS NEGA L?AEROPORT

Sense categoria

En el Congres de Madrid, ERC ha presentat una proposició de llei per regular el traspàs de l’aeroport del Prat i els altres aeròdroms, amb la tàctica d’aquest partit de proposar coses sense sortir de la legalitat espanyola, i que sap positivament que sempre seran rebutjades, com ja han anunciat amb el seu vot negatiu PP i PSOE, evidentment amb els socialistes catalans inclosos.

Concretament s’ha sol·licitat un compromís mes èxplicit, i una data per canviar el vell model centralitzat a un totalment descentralitzat, com en la gran majoria d’estat europeus on els aeroports funcionen com empreses, i poden des de la proximitat gestionar segons els seus interessos, per fer créixer la seva economia sense lligams, i poder apostar pels vols internacionals, què precisament AENA mante reduïts per afavorir exclusivament a Madrid. La ministra Maleni ara eurodiputada, ja va presentar un maquillatge estil Zapatero per canviar un model que en el fons seguia sense canviar res, i amb la clau en mans de l’estat i presencia testimonial catalana.

 

El PP ja ha anunciat que no vol un canvi tant dràstic, ja que tot el que sigui alliberar la unitat de l’imperi sempre a favor d’uns i en contra d’altres no es de rebut, i per part del 25 diputats de la Chacon, Corbacho i companyia, el seu vot negatiu es amb l’excusa del compromís del govern espanyol de que a finals d’any el govern estatal anunciarà un nou model, i què el volen respectar, ja que pensen que es farà des de la responsabilitat i treball seriós.

 

Com ja he escrit altres cops, l’aeroport de Barcelona i el seu potencial podria ser un impuls econòmic per Catalunya de grans proporcions, però evidentment  l’Estat i el seu model caducat i centralista, tant sols permet el desenvolupament de Barajas i converteix el Prat en poc més que un pont aeri a la capital espanyola i línees de baix cost.  Es una d’aquelles promeses, com moltes altres amb Catalunya, què Zapatero no ha complert, i on el teu principal aliat, es converteix com sempre en el nostre pitjor enemic.

 

Esquerra segueix fent gestos de cara a la galeria demanant coses impossibles dins el tarannà espanyol, i què degut a la seva poca credibilitat ja no tenen gaire impacte.  Tanmateix el PSOE-C tampoc vol l’Aeroport a ple rendiment, i un cop més vota contra els interessos dels seus ciutadans sense importar-li gens, s’han convertit amb un tumor maligne que cal extirpar dels llocs de responsabilitat catalans per sempre més, i sobretot els seus votants naturals de l’àrea metropolitana han de sentir vergonya aliena d’haver donat ales a un partit que viu d’esquena a la realitat, i de cara a la seva tasca de mantenir l’estabilitat de Zapatero a Madrid per damunt de tot, i a costa de tots nosaltres amb companyia de les seves dues crosses.

 

S’ha de denunciar tota aquesta colla d’hipòcrites, i si s’arriba a fer una consulta popular amb ciutats com Hospitalet o Cornella per posar un parell d’exemples, estic convençut que s’endurien una sorpresa pel percentatge elevat de si, sense arribar als límits d’Arenys, però amb gent cansada de ser enganyada una vegada si i l’altre també.

EL PRESIDENT I EL TREMENDISME DELS EXTREMS

Sense categoria

Les reaccions furibundes des de la caverna espanyola, i dels seus grans col·laboradors com el President Montilla, i la sucursal de partit que governa a Catalunya amb el beneplàcit dels altres dos partits desdibuixats i àvids de poder, autonòmic s’entén, fan dir que aquest passat cap de setmana el procés independentista ha fet mal i forat entres totes les parts. El President ens diu que el compliment estricte de l’Estatut es el millor antídot contra el tremendisme dels extrems, i la trobarem amb la lleialtat mútua dels dos governs, tota una declaració d’intencions.

A l’acte institucional de la Diada a Madrid, el President ha llançat aquest missatge referint-se a la consulta d’Arenys, i s’atreveix a dir que el que necessita la societat ho trobarem amb la lleialtat mútua i la solida voluntat dels governs de fer complir les lleis, sense renunciar mai a la consolidació de l’autogovern, i ha refermat la seva idea de la lluita contra la crisi com a prioritat. Mentrestant el seu líder natural Zapatero, ha restat qualsevol valor a la consulta, i no espera un efecte de contagi massiu, i encara anant mes lluny des d’unió s’han atrevit a qüestionar els motius del sí, què segons ells no es la Independència sinó el descontentament amb el govern.

Crec que tots ells son molt conscients que la situació poc a poc se’ls esta escapant de les mans, i de forma irreversible.  Aquests anhels de fugir de la presó de la farsa autonòmica venen de lluny, per això els partits d’ordre van voler aturar aquesta onada amb el nou estatut, que finalment els ha petat els dits, ja que ha posat de manifest les mancances i la cara mes obscura de l’Estat, i la constatació que no hi ha res a fer.

Els dos presidents i en especial el govern de la Generalitat que no ha obert boca davant els anhels d’una part de la seva ciutadania, utilitzen un llenguatge, com si la consecució de l’estat propi fos una malaltia, amb els termes antídot i contagi amb un menyspreu absolut cap als ciutadans del petit poblet del maresme, tant els partidaris del sí, com els del no, què democràticament van posar de manifest la seva opinió, i aquí rau el problema el tarannà d’en Montilla no es que sigui partidari del no, es que no vol donar veu a la opinió del poble, i mira cap un altra costat, cosa que tard o d’hora ja no podrà fer, ja que encara no vol admetre que aquests extrems son representats per ell, i els partits autonomistes defensant una via ja sense arguments, davant un projecte carregat de raons. Ens parla de lleialtat mútua i lluita contra la crisi, crec que podem fer una llarga llista de greuges que deixen ben clar que la lleialtat del govern espanyol amb Catalunya es inexistent, i l’Estatut n’és una prova força concloent.

Tanmateix fa feredat veure com el President defensa els drets d’un partit amb crims contra la humanitat a l’esquena com es la Falange, i retalla qualsevol dret als seus ciutadans que lliurement volen fer un acte democràtic. El PSOE-C definitivament s’ha arraconat amb el radicalisme més intens, negant el dret democràtic de la ciutadania, i defenent un projecte que ens porta a l’abisme i ens hipoteca per sempre.

Per deliri trobem Unió, què fins hi tot deslegitima el sí a la consulta, i s’atreveix a modificar les seves motivacions, amb una falta de respecte total a la gent, es una rèmora que també s’ha instal·lat amb el radicalisme més ranci que es recorda.

Totes les patums espanyoles estan revolucionades, i això vol dir que les coses s’estan fent be, ara falta que el 6 de desembre un allau de consultes els torni a treure de polleguera, i el món segueixi contemplant aquesta farsa democràtica espanyola i els anhels de llibertat d’aquest poble.

UNA VICTÒRIA PER UN 96% I UNA LLIÇO PER ACOSTAR-NOS AL SOMNI

Sense categoria

La consulta s’ha acabat, i el resultat aclaparador a favor del si a la independència es un fet irrefutable, així com una participació que ha superat les previsions, i que ha portat mes votants que el moribund estatut que viu a la deriva en les sales del TC esperant la sentencia final i definitiva, què cada cop te que interessar a menys gent, ja que com diuen ells de la consulta ja no te cap valor legal.  Les conseqüències de l’historic fet d’Arenys poden ser una acceleració del procés cap a l’estat propi, i ara més que mai s’han de deixar les pors a l’armari, i avançar amb determinació amb o sense la col·laboració de la classe política.

Va prenen forma  el següent pas en forma de consulta massiva de molts pobles que ja aposten per la consulta en la data del 6 de desembre, una data on com sabem l’estat celebra el dia de la constitució, aquest tractat semi franquista intocable i per damunt del be  i del mal, què seria contestat des de Catalunya pel dret a decidir democràtic i pacífic de la gent, i on  l’Estat tornaria a demostra el seu tarannà mes fosc davant de tot el mòn, però sense poder evitar el fet ja que per moltes ganes que en tinguin els tancs no poden sortir de les seves casernes, i tots ho hem de tenir present, què la màxima arma que poden oferir son un grapat de falangistes, rèmores del passat que tant sols existeixen per la falta de democràcia espanyola, tot hi tenir a la seva esquena una gran part de responsabilitat de milers de morts durant la dictadura, i crims contra la humanitat, condemnables en qualsevol país civilitzat.

 

Les reaccions internacionals han estat a l’ordre del dia, i contribueixen a la internacionalització del projecte, un fet que l’estat espanyol vol amagar i que es una peça essencial, quan les nacions unides protegeixin el referèndum final a nivell nacional davant les ires espanyoles. Des de l’Estat, i particularment des del PSOE s’ha sentit la veu de Jose Blanco, titllant de despropòsit la consulta, i De la Vega ha donat valor 0 a la consulta, perquè esta fora de la Constitució i de la llei. Més proper la seva sucursal catalana, què definitivament s’ha posat al costat de la Falange, de la intolerància i del nul respecte a la democràcia, Carme Chacon  ens recorda que Catalunya no es independentista ni d’ultradreta sinó un país d’ordre i de moderació, Iceta i Ferran han dit que això no contribueix a defensar l’estatut, i acusen a CIU de deriva radical, partit per cert que segueix amb les seves contradiccions internes, i on Unió es desmarca clarament per la seva vocació clarament espanyola, i ERC sembla haver descobert la gallina dels ous d’or en forma de consultes arreu per recuperar una credibilitat perduda durant els últims anys.

 

Totes aquestes veus, nomes delaten les seves profundes mancances democràtiques, on la via de la imposició es la que segueixen com a punt de referència, i on al menyspreu a tot el que no els interessa  els deixa en un lloc bastant vulgar i mediocre, pel que fa a la part catalana, fa fredor veure com el President d’un territori vol amagar la realitat, i segueix obstinat en no fer cas a la població, i segueix aferrat a un text que ja va néixer ferit de mort, i què en qualsevol cas no ens porta enlloc i no millorarà les nostres possibilitats, am una Chacon que defensa un país d’ordre, justament el que portaria la independència,  amb un estat on els hereus de la dictadura segueixen més vius que mai. Pel que fa a CDC ja seria hora de plantejar-ne la seva coalició amb Unió, i deixar aquests espanyolistes de primera que seguissin el seu camí tot sols.

 

Ara l’independentisme no es pot aturar, i cal seguir lluitant per aquesta gran coalició independentista, ara representada per Reagrupament i multitud de plataformes, sigui una opció viable per obrir una escletxa al Parlament, i accedir a la via que ens ha de portar al nostre propi estat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

TOTS SOM CIUTADANS D?ARENYS DE MUNT

Sense categoria

Finalment ha arribat el dia de la consulta sobre l’Estat propi, a pesar dels intents desesperats de l’Estat per impedir-la, les manifestacions feixistes autoritzades, i el tradicional tarannà poc democràtic de l’estat de dret.  Però moltes vegades voler es poder, i en aquest cas la voluntat de l’organització i de l’alcalde d’Arenys han demostrat totes les febleses d’aquest estat, què ja no pot treure els tancs al carrer per imposar la seva llei, i nomes pot utilitzar la por que depèn de nosaltres acatar-la o superar-la.

En els moments que escric aquestes ratlles la participació supera totes les previsions, i les emocions de la jornada on desprès de 295 anys d’intents frustrats per anorrear qualsevol rastre de la nostra identitat per part espanyola i els seus col·laboradors d’aquí, es demostra que no se n’han sortit, i com el petit poble gal d’Asterix que resisteix a l’invasor, la primera llavor cap a l’alliberament final ja ha arrelat, i segurament serà una data a recordar en els propers anys com l’obertura d’un procés democràtic, què ha de culminar amb la declaració unilateral d’independència des de les nostres institucions.

Tanmateix te un sentit molt pedagògic, què obliga a molts a posicionar-se, des de la posició del President de la Generalitat, què un cop més no ha estat al costat del seus ciutadans, sinó al costat de la farsa d’estat de dret espanyol amb un menyspreu a un acte democràtic impecable. Els dos partit espanyols majoritaris han demostrat que son idèntics alhora de passar el coto de la democràcia de baixa qualitat que practiquen, i  per part del PSOE Antonio Hernando responsable de Política Municipal, ha assegurat que tots els demòcrates haurien de condemnar aquest referèndum pel poc respecte a la Constitució, i per part del PP Esteban Gonzalez Pons, demana mesures ja que el govern ha deixat indefensos als catalans no nacionalistes que son la majoria.

Destaca també la posició ambigua de sempre de CIU, què diu que no promourà les consultes, però les acompanyarà, i el malestar d’Unió per la implicació d’Agusti Bassols, com  la intensitat d’ERC amb fer-se veure amb el tema quan la seva posició en el govern es de crossa del PSOE-C, evidentment contrari a aquestes consultes.

Pel que fa al President Montilla, no en podem esperar massa més, i serà una taca negre en la història de la institució d’un mandatari que prioritza el seu partit als interessos dels seus ciutadans, els dos partits espanyols son tant poc demòcrates que ara condemnen els referèndums, que son la base de qualsevol democràcia, i demanen respecte a una llei pensada i controlada per la dictadura que sembla estar per damunt del be i del mal, per cert tota la representació internacional avui acreditada s’haurà posat les mans al cap al veure la manifestació del partit de la dictadura franquista amb els seus símbols feixistes, i el seu tuf de xenofòbia tot degudament legalitzat, com si fos el més normal del mòn, es la imatge que transmet la democràcia de fireta espanyola, tot davant d’un petit poble que simplement expressa la seva opinió amb una consulta.

Pel que fa als partits tradicionals catalans, CIU segueix amb el vol i dol sense implicar-se amb cap procés que trenqui els seus esquemes autonomistes, i això tard o d’hora s’haurà d’acabar ja que haurà de triar si vol una entesa impossible amb l’estat, o el camí de l’etat lliure que la societat civil cada cop amb més fortalesa va posant a la centralitat i lògica del país.

 

 

 

GRACIES JOAN LAPORTA

Sense categoria

Desprès d’assistir ahir a la manifestació de les plataformes sobiranistes per reclamar l’Estat propi, voldria destacar unes quantes coses, i per damunt de totes que personatges com Joan Laporta amb el càrrec amb mes projecció internacional que hores d’ara te Catalunya, per damunt de la Presidència de la Generalitat, doni el seu suport a la causa d’aquesta manera tant clara es d’agrair, i pot obrir camí per altres personalitats conegudes amagades a l’armari comprovin que no passa res, per expressar amb normalitat que volem ser lliure quan siguem grans sense cap tipus de complexos.

Voldria destacar les reaccions a la premsa espanyola, on amb els seus intents ridículs i desesperats, com també mitjans com TV3, què volien destacar que els crits contra la crisi ofegaven les reivindicacions nacionals, cosa que evidentment es mentida, però ja se sap que el regim sinó troba noticies se les inventa.

En segon lloc les paraules de De la Vega titllant d’irresponsables als organitzadors de la consulta d’Arenys, ja què l’autodeterminació no te cabuda a la Constitució, i avala la manifestació falangista al mateix dia.  La veritat es que pels que volem un estat propi tenim molt clar que no hi cap a les lleis espanyoles com es normal, i què per tant tard o d’hora s’hauran de desobeir per arribar al final del procés, com ha passat en tots els llocs del planeta en situacions similars, per tant no cal que ens ho recordi cada dia, i en segon lloc no defensar la democràcia perquè no cap en una llei, i defensar el partit del regim del terror franquista que ha fet posar les mans al cap a molts països europeus, ja dona idea de la credibilitat i el tarannà d’aquest esperpèntic personatge.

En tercer lloc l’èxit de la convocatòria entre 45000 a 14000 segons els que ho reconten, i jo ho deixaria amb 30000, amb una organització perfecta, i un gran nombre de gent de la cultura al capdavant, i un ambient festiu amb la Dharma com a mestre de cerimònies, per cert i com a dada la manifestació que seguia al darrere d’Esquerra era molt menys nombrosa, i es tot un símptoma de la falta de credibilitat d’aquesta formació i la creixent il·lusió de la societat civil. Uns parlaments al final on destacaria en Jordi Bilbeny amb un discurs vibrant, i explicant el seu somni i la clau de volta de tot aquest procés, la deshinbició mental que amb l’exemple d’Arenys ha quedat confirmat en una realitat, i posant a la centralitat política el desig d’Estat propi, i  cada cop més en evidencia els defensors de la situació actual amb formules impossibles que no van enlloc.

Com deia en el titular tot un president del Barcelona, amb els seus encerts i errades amb la seva gestió que son figues d’un altre paner, però que ahir a títol individual va donar la cara pel projecte que cada cop il·lusiona a mes gent, i la seva sola presencia va fer que molts mitjans que haguessin ignorat la manifestació, avui i per la seva sola presencia estiguin obligats a sortir ens els seus respectius mitjans, una difusió molt necessària donat  la manipulació i ignorància en aquests temes de molts mitjans. Una decisió valenta que hauríem de veure amb normalitat, i que pot contribuir a fer sortir de l’armari  a altres persones encara sense aquesta deshinbició mental que abans parlava.

Ara toca passar full, i veure com evoluciona la consulta històrica de demà a Arenys, què pot ser el preludi de moltes més, i d’un moviment imparable que ens ha de portar al nou estat.

LA DIADA NACIONAL: UN DIA REIVINDICATIU

Sense categoria

Ja ha arribat el dia que commemora que fa 295 anys varem perdre les llibertats i el poder de decidir el nostre present i futur, arrabassat de cop per la força de les armes, i amb tot el que implica la colonització posterior fins els nostres dies.  Aquest any sembla que l’Estat esta mes nerviós que mai, i això es un bon símptoma, ara nomes cal fer la feina ben feta, i arribar fins al final pel nostre be i les futures generacions.

Els actes institucionals enguany son disfressats amb un motiu com es l’espai mediterrani, què res te a veure amb l’origen de la celebració, i es un fet més que demostra com s’intenta amagar la història, i també per la polèmica de l’actuació de la cantant israeliana Noa, i les critiques d’ICV, un altra distracció dels fets que ens ocupen, i que poc te a veure amb el caràcter dialogant i de pau dels catalans, i què a Iniciativa s’ha instal·lat una obsessió per condemnar qualsevol cosa que vingui d’Israel i lloar qualsevol de Palestina, quan per damunt de tot i fugint de partidismes hi ha accions d’horror per les dues bandes, des de l’exèrcit israelià amb els assentaments palestins,  mur inclòs, i des del moviment de Hamas i les seves morts innocents. No es pot posat tot en el mateix sac amb acusacions injustificades, i crear una tendència  entre la població menys informada que s’allunya de la realitat, i que apart denota una gran preocupació per fets llunyans, i que quan son de casa nostra sembla perden importància.

A l’acte de commemoració de la mort d’en Companys, l’expresident Pujol reclamava dignitat,  i respectar la voluntat dels catalans per preservar la seva identitat.  Aquestes afirmacions son molt valides, però això sap que nomes s’aconseguirà amb un estat propi,  i alliberant-nos del llast espanyol que ens ofega, i que no deixa lloc a cap intent mes de convivència, sinó es sota el seu jou.  Per tant en el fons son paraules que si no venen acompanyades de fets concrets son buides, ja que segueix defensant una via impossible, com es l’entesa amb Espanya, cosa bastant incomprensible des del punt de vista nacional.

La demagògia també es molt solida en la carta a l’Avui del President del Parlament, Ernest Benach, quan defensa el nostre dret a decidir i la voluntat de posar fi a qualsevol imposició per part espanyola, recordant el passat per encarar el futur amb aquesta aspiració màxima de sobirania.  Te gracia aquests discursets de pa sucat amb oli, quan fa quatre dies el mateix personatge votava contràriament a la recollida de signatures per impulsar una llei per fer un referèndum per l’estat propi.  Sembla que confien amb l’amnèsia col·lectiva, però malauradament per ells aquest cop, i quan el procés va avançant gracies a la societat civil, molts tenim molt clar qui va de debò i qui prioritza les seves necessitats personals o de partit per damunt de l’objectiu final, i tard o d’hora els hi passarà factura, com en Duran i Lleida criticant l’assistència de Laporta a la Manifestació independentista de la tarda ja que no vol barrejar política i esport, frase repetidament utilitzada pel nacionalisme espanyol, i què son els primers en contradir-la cada dos per tres.

Avui els que tenim clar la única sortida pel país en forma d’Estat Propi ens manifestarem sense cap tipus d’ambigüitats, i cada cop posarem entre l’espasa i la paret a tots aquests polítics que hauran de decidir de quin costat estant, ja que la població te dret a saber-ho. Bona diada i com diu el lema de l’acte d’avui “Som una nació i volem un estat propi”.

 

 

EL PRESIDENT SEGUEIX D?ESQUENA A LA REALITAT

Sense categoria

En una entrevista televisiva el President Montilla ha repassat l’actualitat, i entre altres coses sobre la consulta d’Arenys, i obviant qualsevol realitat ens diu que nomes dona arguments a la caverna de la dreta, què no veu be ni el desplegament de l’Estatut ni l’augment de l’autogovern, i per reblar el clau ha relativitzat l’espera de tres anys en la sentencia del TC com la cosa més normal del món, en una imatge molt trista pel càrrec que ocupa.

Amb una retòrica ja coneguda i pròpia d’un nacionalista espanyol com ell, ens diu que ja coses mes importants ara mateix que la consulta, amb la demagògia de la crisi per tapar qualsevol reivindicació per justa que sigui, i què centrarà bona part del seu discurs per la Diada,  cada cop més desnaturalitzada que ens preparen per demà.  Respecte a la manifestació de la Falange, opina que fins hi tot els fatxes hi tenen dret com marca la Constitució, i recordant la tardança en la sentencia del TC ho considera normal, com la Llei de grans superfícies que encara espera des del 2001. Sobre el cost extra als pares dels ordinadors escolars que a l’Estat seran gratuïts, ho troba una manera de valorar les coses, així com la pujada d’impostos de Zapatero, què ha defensat acusant la falta de majoria parlamentaria per impulsar les reformes pertinents.

 

Es per estar-ne fart que el President d’un territori visqui d’esquenes els esdeveniments, i els anhels de part de la població com si no existissin, i desprès de 300 anys de pèrdua de llibertats menysprear una consulta sobre l’estat propi, encara que sigui en un petit poble del Maresme, i resistint a tots els atacs de la caverna espanyolista de l’Estat es irresponsable, i més donant l’argument de donar ales a la dreta, quan li recordaria les paraules per exemple de De la Vega mentint quan va dir que no es faria, i que la independència no cap a la Constitució, les maniobres de l’advocat falangista de l’Estat, o les opinions de molts dels principals actors socialistes, i què formen la caverna de l’esquerra per utilitzar el llenguatge del president.

 

Respecte l’Estatut, relativitzar tres anys d’espera com si res, i comparant amb la llei de superfícies que en porta vuit d’espera, es bastant insultant, ja que ens compara la llei bàsica de Catalunya amb un supermercat, jo diria que son de diferent importància, tot hi que per ell segurament estant al mateix nivell com ho demostra les seves esmenes 24 hores desprès d’haver-lo votat al Parlament. Pel que fa als fatxes de la Falange i el seu dret a manifestar-se, no hi estic d’acord, ja que aquests feixistes son la rèmora de 40 anys de dictadura militar sagnant, i què no volen sentir parlar de democràcia, amb una llei de partits que prohibeix qualsevol acte a favor de presos etarres, però no d’assassins franquistes, una vergonya.

 

La seva subordinació absoluta al PSOE, li fa dir que te més valor pagar una part dels ordinadors què la resta de territoris tenen gratuïts, jo això li dic fer riure per no plorar, ja que la discriminació sistemàtica es una presa de pel que res te a veure amb el valor de les coses. De la mateixa manera sembla més preocupat per la falta de majories de Zapatero que pel problemes catalans, ara que pot dormir ben tranquil perquè els seus 25 diputats mai li fallaran al president espanyol proposi el que proposi.

 

Quan el president d’un país crea aquesta desafecció, i no vol veure la realitat de la importància de la consulta de diumenge, i el creixement de l’anhel per l’estat propi, son motius encara majors per seguir endavant i participar en tots els actes d’aquesta diada, començant per la marxa de torxes, i acabant per la manifestació “Volem un estat propi” de demà. Si sumem, guanyem.

 

 

 

LA JUSTICIA HA DECIDIT: FEIXISME SI, DRET A DECIDIR NO

Sense categoria

Amb la decisió del Tribunal Superior de Justícia de suspendre definitivament el suport d’un Ajuntament escollit democràticament a una consulta d’una entitat privada a Arenys de Munt, i l’autorització de manifestació pel mateix dia d’un grup xenòfob i feixista com la Falange, queda clar el nivell de democràcia de l’Estat Espanyol, i el nivell dels nostres polítics que no baden boca en un fet tant repugnant com aquest.

Si això afegim les divagacions i demagògia dels principals partits catalans, amb una CIU que llença missatges contradictoris de suport i de no suport a la consulta d’Arenys, i una ERC que ara sembla abocada amb aquest fet, però amb un vot contrari a la mateixa iniciativa en el Parlament amb una clara prioritat dels seus llocs de govern per damunt de la sobirania popular. Per tot això cal mobilitzar-se en aquesta Diada a la manifestació organitzada per les principals entitats sobiranistes i amb un lema prou clar “Volem un estat propi” i un manifest que es el següent:

 

MANIFEST DE LA CONVOCATÒRIA: “ARA MÉS QUE MAI: SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI”

L’Onze de Setembre de 2009 el poble català commemora, un any més, la pèrdua de les seves llibertats nacionals com a conseqüència de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques. Un fet tràgic, esdevingut ja fa quasi tres-cents anys, que ha marcat i que continua marcant els destins d’un poble com el nostre, amb mil anys d’història. Una derrota que és l’origen de l’actual situació de dependència política respecte d’un Estat, l’espanyol, que encara, ara, veu tot progrés nacional, econòmic, cultural o social dels Països Catalans com una amenaça per a la seva pròpia supervivència.

Per això, avui, com en el passat, l’Estat espanyol segueix trepitjant les nostres institucions, dictant, arbitràriament, fins on poden arribar. Avui, com en el passat, l’Estat espanyol segueix marginant la llengua catalana, entorpint la feina de convertir-la en la llengua comuna que necessitem per gaudir d’un país integrador, cohesionat i amb igualtat d’oportunitats per a tots els seus ciutadans i ciutadanes, siguin quins siguin els seus cognoms i el seu origen. Avui, com en el passat, l’Estat espanyol segueix espoliant el nostre país, tot mantenint un robatori anual de vint-i-dos mil milions d’euros que surten directament de les nostres butxaques per finançar un model econòmic que ens perjudica i que ens ha portat a la crisi més profundis. Un sistema d’infraestructures que ens margina. Una Corona que és el símbol de tot el que rebutgem en aquesta Diada i una estructura política i judicial que pretén convertir-nos en una ombra de la nació pròspera, justa, orgullosa i avançada que, malgrat Espanya, sempre hem estat.

La història del catalanisme fins al dia d’avui ha estat plena d’intents de reformar aquest Estat per acabar amb totes aquestes injustícies, per convertir Espanya en un espai polític plurinacional on el poble català s’hi pogués sentir còmode. L’últim d’aquests intents ha estat la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, iniciada ja fa cinc anys i que tindrà el seu desenllaç definitiu quan es resolguin el set recursos presentats al Tribunal Constitucional. Una sentència que, de manera més subtil o més descarada, anorrearà el poc potencial polític que li queda a un Estatut fortament retallat per les Corts Espanyoles l’any 2006, tot acabant amb les esperances d’aquells qui, de bona fe, confien encara en la possibilitat de reformar l’Estat espanyol i conduir-lo cap al reconeixement de la seva plurinacionalitat.

Res és més desesperant i més inútil que intentar dialogar amb una paret. Per pur i simple seny, ha arribat l’hora de reconèixer que Espanya és un projecte polític tancat, satisfet amb si mateix, on les aspiracions del poble català no tenen cabuda. Davant d’aquesta inapel·lable realitat, l’elecció és clara: o acceptem que ens assimilin o ens deslliguem d’Espanya. Les terceres vies, les alternatives a la independència del nostre país, han quedat desacreditades pels fets. Si volem seguir essent una nació, si volem arribar a Europa i al món sense haver de passar per Madrid, si volem gaudir d’un país més just i pròsper que el que hem heretat dels nostres pares, hem d’accedir a allò que és propi de totes les nacions lliures del món: l’Estat propi. Per això, ara més que mai, cal passar pàgina, tancar la carpeta espanyola, mirar endavant i començar a caminar de nou, amb determinació i sense complexes, sota el projecte compartit que ens reuneix avui aquí:

SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI

Ha de ser un pas mes en la reafirmació nacional i la inoperància de tota aquesta poruga classe dirigent que ens envolta, voldria convidar a tothom a participar-hi sense recança i amb gran il·lusió per aquest projecte col·lectiu.

LA QUADRATURA DEL CERCLE

Sense categoria

Com mes s’acosta la consulta d’Arenys, la bola de l’Estat i les forces que no volen que res es bellugui es mostren més nervioses i ridícules.  Ara ha estat el torn de La Vanguardia amb el seu editorial favorable al regim ranci de sempre, Ciudadanos amb uns deliris que comencen a ser preocupant per la seva salut mental, i per últim la procedència falangista de l’advocat de l’Estat què tanca un cercle complert i dona a entendre moltes coses.

El mitja del Grup Godo segueix amb la seva línia de sempre, i en una editorial titulada “Catalunya, entre gestos y comicios”, en castellà evidentment, ens denuncia els gestos desconcertants, ja què d’incertesa amb la sort de l’Estatut no ens pot portar a fer brindis al sol, i accions minoritàries que marquin l’agenda de la societat, qualificant la consulta d’Arenys com a radicalisme retòric, i demana respostes solides que tornin el prestigi al país, demanant menys “calentons” oportunistes i més realisme.

 

Pel que fa a Ciudadanos, i la seva carrera per expressar la seva xenofòbia catalana cada dia, ara demana prohibir la marxa de torxes del dia 10 a la nit a favor de la Independència per exaltació del feixisme, i concretament del nazisme, què el compara amb l’independentisme català, posant a Hitler com exemple passat en un exercici delirant.

 

El que ja tanca el cercle de la democràcia de fireta espanyola, es que l’advocat de l’estat Jorge Buxadé Villalba, què ha portat el cas d’Arenys es va presentar el 95 a les eleccions per la Falange a Tarragona, i un any més tard amb una facció d’aquest partit a Barcelona, a més d’expressar sempre opinions contraries per exemple el model d’immersió lingüística o al dret a l’avortament.

 

Pel primer cas, es lògic que un diari cent per cent unionista, i dedicat a defensar aquesta unió contranatural, i a costa del qui sigui, trobi desconcertant una acció de dignitat com la d’Arenys que qualifica de minoritària, però que amenaça a estendre’s com una taca d’oli, per tant hauran d’admetre que no es tant minsa com la volent pintar. Aquest radicalisme i reclamació de respostes solides, crec que aviat s’adonaran que els radicals son ells, i les seves postures incongruents, i el realisme es el que vulgui la majoria de la societat catalana que perfectament pot ser un esta propi, què evidentment farà recuperar aquest prestigi perdut amb 300 anys de dominació espanyola.

 

Els de Ciudadanos, ja no mereixen gaires comentaris, ja que el seu grau de fanatisme i feixisme recalcitrant els invalida com a partit polític, i tant sols son una Falange modernitzada amb una única obsessió al cap en el seu mòn virtual, què veuen com poc a poc s’enfonsa sense remei.

 

Per últim el cas de l’advocat falangista, dona idea de la baixa qualitat de la democràcia espanyola on aquests tipus de personatges ocupen llocs de responsabilitat, com qualsevol persona normal en un partit defensor de la dictadura sagnant de Franco, i què gracies a les lleis de partits selectives pot seguir en actiu, i divulgar el seu missatge feixista i d’odi extrem, aquest si comparat al nazisme, i que tothom s’escandalitzaria si participes de la democràcia alemanya com si res, però a l’estat espanyol es totalment normal.

 

En definitiva més munició per la nostra causa, i més vergonya per aquests feixistes que amb diferents formes van mostrant la seva vertadera cara.

LES DUES GOTES BESSONES

Sense categoria

Com si d’una part de la Guerra de les galàxies es tractes, podríem dir que l’imperi es sent amenaçat per un petit poblet, que com dirien els còmics d’Asterix resisteix a l’invasor, i ha servit un cop més per confirmar la verdadera cara de diferents membres dels dos partits principals espanyols, i què  ens fan veure que les diferencies en matèria territorial i de tarannà son inexistents.

 

 La presidenta del PP Alicia Sánchez Camacho acusa Artur Mas de deixar de banda el catalanisme moderat, i apostar pel sobiranisme i rupturisme, donat la seva posició sobre el referèndum d’Arenys o la sentència del TC, i reclama el vot dels catalans moderats orfes d’opcions en la seva opció moderada i plural, alhora reclama complir el marc legal pel que fa a la consulta.   Curiosament i per altra banda el sempre submís i obedient a tota aqueta fauna espanyola, Miquel Iceta (PSOE-C), recorda les paraules de Mas, dient que l’autodeterminació es un dret de tots els pobles i que Catalunya també, i ho qualifica de deriva radical cap a una força antisistema, i respecte a  la consulta ha reclamat complir la llei. Per últim, i des de la presidència de Castilla La Mancha, el seu president socialista Jose Maria Barreda, en un exercici de intel·ligència suprema, ens diu que quan Catalunya cregui que es una nació es probable que reclamin un estat ,cosa que es senzillament inassolible, i ens diu que s’han d’acceptar les regles del joc en al·lusió a la sentencia del TC, sinó estem perduts.

 

La posició del PP d’acusar a un líder polític que mai ha dirigit la seva formació cap a l’assoliment de l’estat propi, i què ha jugat amb la ambigüitat des de la seva fundació, per la seva posició favorable en la consulta al maresme, i la defensa d’uns drets que tenen tots els pobles, de rupturista en una altra atac d’imperialisme espanyol desenfrenat, i demanar el vot dels catalans moderats, expressió curiosa, i què s’hauria de saber que vol dir, ja que si desprès de tot el que hem rebut, el que rebem, i el que ens espera en un futur al costa de l’estat espanyol, la posició es moderat o d’acceptació total, i sense cap alternativa al cap, francament es bastant incomprensible o esquizofrènic , ara jo  crec que el que pretén es portar la centralitat al seu terreny, i cada cop més la centralitat política es la defensa d’un estat propi desacomplexadament, i amb totes les dades a la ma que demostren la relació nociva i insostenible de Catalunya amb Espanya.  Per la seva banda Iceta utilitza els mateixos paràmetres acusant de radical, i demanant respecte pel seu marc legal. La posició radical en aquests moments es seguir defensant una relació que no va enlloc, i que ens porta de cap a l’abisme més profund, i respecte al marc legal, s’ha d’entendre que pot ser fet a la seva mida, però això no vol dir que sigui just, deixant de banda que un independentista com ja va dir la vicepresidenta no cap a les sagrades escriptures de la Constitució, per tant quines opcions te en aquesta democràcia i estat de dret espanyol, la resposta es cap.

 

Pel que fa al president de Castella, es veu en dret d’opinar sobre el que nosaltres som o no, com si ho sabes més que la majoria de catalans, i em sembla senzillament delirant, i més desprès de la brillant conclusió de voler un estat que el dibuixa senzillament inassolible. La pregunta seria qui ho ha decidit això, ell mateix es dona una potestat que evidentment no te.  Crec que en tot cas això ja ho decidirem nosaltres, i es tant assolible com molts altres territoris en el món,i nosaltres no som diferents.  No cal que confongui els seus desitjos amb imposició desmesurada, i com diu ell si se sent perdut que es busqui.

 

En definitiva cal seguir donant les gracies a tota aquesta colla de personatges, per l’impuls que estant donant al procés de sobirania, i què mai els podrem agrair prou.  De tot cor, gracies.

 

 

 

 

ESCÒCIA POT SER EL PRIMER REFERENT OCCIDENTAL

Sense categoria

El govern escocès presidit per Alex Salmond, amb majoria simple del seu partit SNP, tal i com va prometre en el seu programa electoral ha presentat junt amb dotze projectes de llei més per aquest curs polític, la proposició pel referèndum d’independència respecte el Regne Unit, i ha assegurat tot i les reticències de l’oposició, què al poble d’escòcia no se li hauria de negar el dret d’expressar la seva opinió en una consulta.

Li cal el suport d’altres grups polítics com els conservadors, laboristes i liberaldemòcrates, què no sembla que estiguin per la feina, però que en canvi son partidaris d’un augment de l’autogovern.  Això ha fet plantejar la possibilitat d’una consulta amb una tercera opció defensant aquesta idea, i s’ha recordat que el resultat atorgarà a l’executiu un mandat per negociar la sobirania amb Londres, i què ha portat a la llum per aclarir que Escòcia seguiria per la via rapida a la Unió Europea, ja que difícilment cap tribunal els hi trauria aquesta ciutadania, i negar els drets que ara ja tenen, desmuntant així un dels arguments fets servir per l’Estat que perd una part del territori, i què consisteix en profetitzar l’aïllament dels nous estats i l’expulsió de la Unió.

Aquest partit dirigit per Salmond, ja va guanyar les eleccions amb la promesa del referèndum com a gran bandera i ara toca fer-ho realitat, els seus opositors han fet servir la crisi econòmica per distreure el personal, però l’hora de la veritat ha arribat, i a diferencia de l’estat espanyol on el dret a decidir degut a una democràcia de segona està molt mal vist, al Regne Unit si els partits opositors es neguen a donar la paraula al poble, els pot tenir un cost electoral elevat, ja què s’entén que neguen la legitimitat democràtica de la veu del poble, i per altra banda si hi donen suport trenquen els lligams amb Londres, que evidentment per motius econòmics, sobretot les grans reserves de petroli no esta interessada en la independència escocesa.

La jugada de Salmond el deixa en una posició de privilegi, ja que si ara no pot fer la consulta, de rebot pot aconseguir en les properes eleccions la majoria suficient per fer-ho possible, i si ho aconsegueix fer, complirà escrupolosament la paraula donada i com no pot ser d’altra manera, l’alliberament del llast de l’estat dominant automàticament pot fer afrontar a aquest territori la crisi amb un altra cara, i depenent de les seves pròpies decisions.

Pel que fa a nosaltres, es veure com una victòria del si, i posterior emancipació d’Escòcia, obriria la caixa dels trons a l’Europa Occidental, i l’Estat espanyol no li tocaria més remei que acceptar aquest nou company de viatge entrant en tot un seguit de contradiccions si continues negant el conflicte amb Catalunya, què alhora tindria un referent clar per arribar fins al final en el seu propi procés, d’altra banda es podria comprovar el comportament de l’Unió Europea, i com molts topics com la sortida d’aquesta de nous estat es converteix en foc d’encenalls.

Per tant la lluita continua amb la propera manifestació per la Diada, la consulta d’Arenys, què obre la porta a tot un seguit de consultes a nivell municipal,  la resposta a la ja intranscendent sentencia del TC, i l’actitud espanyola que es el nostre millor aliat, però amb un ull pendent de com evoluciona el procés escocès, què pot ser un altra empenta per l’alliberament final.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

DE LA VEGA: EXEMPLE DEL TARANNÀ ESPANYOL

Sense categoria

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres espanyol, la vicepresidenta De la Vega interrogada per la Consulta d’Arenys, ha mostrat el tarannà fatxenda i antidemocràtic espanyol, assegurant que la consulta no es faria, i qèe l’autodeterminació i la Independència no hi tenen cabuda dins la Constitució, donant ple suport  a la resolució del jutge, i  mentint descaradament, ja que la resolució judicial prohibeix el suport de l’ajuntament, però no la consulta..

En la mateixa línia el delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, creu que el dret a la llibertat d’expressió no inclou opinar sobre la independència de Catalunya, demanant respecte per l’estat de dret i no per uns valors interessats, defensant que el poble s’expressa quan hi ha actes amb garanties democràtiques, i entonant la vella cançó que en democràcia les majories poden canviar les coses.

Sembla mentida com una consulta en un petit poble com Arenys de Munt, i què podia passar mes o menys desapercebuda, ha fet tremolar aquest gegant de fang que es l’Estat, i què més enllà de posar en un mateix sac el partit hegemònic de la dictadura franquista, La Falange, els seus succedanis Ciudadanos, PP i PSOE, i fins hi tot els advocats de l’Estat per fer el ridícul amb els seus brams cavernaris, i mostrar davant de tothom el seu sentiment lluny de qualsevol democràcia normalitzada, però amb unes conductes que donen una empenta més al procés independentista, i que una vegada assolit passaran als llibres de historia com uns fets que han amplificat un fet aïllat, i què ara ja te una llista de pobles fent cua per desprès de veure l’experiència del dia 13, coordinar-se i fer un gran referèndum alhora, què pugui donar una idea més aproximada del suport a la creació de l’estat propi, i sigui visible en aquest món globalitzat.

De la Vega menteix descaradament quan diu que no es farà, tal com van fer molts diaris interessats al sortir la resolució, o televisions molt properes per desmobilitzar la població, que hores d’ara ja no es tant influenciable, ja què el seu grau de desafecció ha superat el límit, i esta disposada a anar un pas per davant dels seus mediocres representants tant sols preocupats per mantenir-nos en aquesta gàbia anomenada Espanya peti qui peti. Tanmateix ens diu què la Independència no hi te cabuda en la Constitució, evidentment que no, però a aquestes alçades es una dada irrellevant, ja que cap creació d’un nou estat propi estava en la legalitat de l’estat anterior, i què a més no es pot exhibir com  si no existís res mes al món, caldria dir-li que tampoc hi tenen cabuda moltes coses de caràcter democràtic ja que es un llibre creat amb tants condicionants  que la seva puresa democràtica fa tuf a naftalina.

Pel que fa en Rangel, ara resulta que la llibertat d’expressió inclou nomes el que li interessa amb ell, i no tots els temes amb el màxim respecte, i també posa l’estat de dret que fa riure com a mur infranquejable per qualsevol cosa, i posa en dubte les garanties democràtiques, cosa bastant esperpèntica, perquè una consulta amb una pregunta clara i nomes esperant les paperetes dels ciutadans per saber la seva opinió, es la màxima garantia possible.

Hi ha una escletxa oberta, i sembla que l’estat espanyol amb la seva conducta i actuacions, serà clau per apropar-nos al final d’aquest procés amb més celeritat de la que els nostres partits desitjarien.

 

 

 

 

ELS FETS DE PALMA DE MALLORCA

Sense categoria

Els meus pares m’han explicat d’una frase que et podies sentir dir per les autoritats de qualsevol tipus, si utilitzaves la llengua catalana durant la dictadura “Hableme en cristiano”, i sembla ser i degut a la lleu democràcia espanyola segueix de plena actualitat, i com exemple el suposat tracte rebut per l’Ivan Cortés i la seva parella a l’aeroport de Palma, i que pels precedents històrics i encara que costa de creure, sembla ser es una realitat en alguns cossos policials estatals protegits pel tarannà de l’estat espanyol.

Els fets van succeir el passat 7 d’agost on aquesta parella viatjava amb avió des de Palma a Londres, i en l’espera a l’aeroport, dos guàrdia civils els van requerir la documentació, i davant les preguntes que els adreçaren van respondre amb tota normalitat en català, la sorpresa va ser seva quan amb veu autoritària els manaren parlar en castellà, i s’endugueren el noi a unes dependencies tancades on va ser agredit pels membres policials, amb la justificació d’una falta de respecte  per parlar-los en català, va haver de suportar un interrogatori, i alhora rebre una denuncia per alteració de l’ordre públic, mentrestant la seva companya rebia tota mena d’intimidacions fins que van deixar sortir el noi amb la boca encara sagnant, i al tornar del viatge han presentat la corresponent denuncia a un jutjat.

 

Obra Cultural Balear ja ha demanat la dimissió del delegat del govern a les Illes per no acabar amb aquests atacs a la llibertat lingüística, què es venen repetint periòdicament en els últims anys amb diverses agressions a diferents persone,s i sense respectar l’Estatut Balear i la llei de normalització lingüística.  El diputat Joan Tarda també interpel·larà al ministre de l’Interior per aquests casos  intolerables.

 

Realment esfereïdor el relat que convida a la reflexió sobre les mancances democràtiques de l’estat espanyol, què amb un transició de fireta segueix amb els mateixos tics que la dictadura 30 anys desprès, sobretot en les forces policials que segueixen els seus codis de conducta, entre els quals es la defensa de la unitat del territori, que inclou una sola llengua per tothom sense discussió, i què amb la permissivitat de les autoritats porta episodis dignes de dictadures en territoris del tercer món, i amb l’objectiu clar de retallar els drets de les persones a viure amb normalitat amb la seva llengua, i obligar-los a ser ciutadans de segona categoria en un estat que no ens vol, però que tampoc vol permetre la nostra identitat i la nostra fugida.

 

Soc dels que creu que en qualsevol estat modern i democràtic, aquests individus de les forces de seguretat haurien de ser expulsats immediatament, i apartats de qualsevol feina amb un mínim contacte amb armes de foc i cobertura legal pel seu us, ja que aquest fanatisme nacional espanyol, i aquest complex de conqueridor amb dret a tot, viu fora de la realitat en qualsevol sistema que no sigui l’espanyol.

 

Una clara condemna pels fets, ànims a l’Ivan i la seva parella, i el desig de veure aquests funcionaris públics pagats per tots nosaltres al servei dels ciutadans i no a l’inrevés, amb la única funció de recordar que el regim del terror continua encara viu i en forma.