LA QUADRATURA DEL CERCLE
Com mes s’acosta la consulta d’Arenys, la bola de l’Estat i les forces que no volen que res es bellugui es mostren més nervioses i ridícules. Ara ha estat el torn de La Vanguardia amb el seu editorial favorable al regim ranci de sempre, Ciudadanos amb uns deliris que comencen a ser preocupant per la seva salut mental, i per últim la procedència falangista de l’advocat de l’Estat què tanca un cercle complert i dona a entendre moltes coses.
El mitja del Grup Godo segueix amb la seva línia de sempre, i en una editorial titulada “Catalunya, entre gestos y comicios”, en castellà evidentment, ens denuncia els gestos desconcertants, ja què d’incertesa amb la sort de l’Estatut no ens pot portar a fer brindis al sol, i accions minoritàries que marquin l’agenda de la societat, qualificant la consulta d’Arenys com a radicalisme retòric, i demana respostes solides que tornin el prestigi al país, demanant menys “calentons” oportunistes i més realisme.
Pel que fa a Ciudadanos, i la seva carrera per expressar la seva xenofòbia catalana cada dia, ara demana prohibir la marxa de torxes del dia 10 a la nit a favor de la Independència per exaltació del feixisme, i concretament del nazisme, què el compara amb l’independentisme català, posant a Hitler com exemple passat en un exercici delirant.
El que ja tanca el cercle de la democràcia de fireta espanyola, es que l’advocat de l’estat Jorge Buxadé Villalba, què ha portat el cas d’Arenys es va presentar el 95 a les eleccions per la Falange a Tarragona, i un any més tard amb una facció d’aquest partit a Barcelona, a més d’expressar sempre opinions contraries per exemple el model d’immersió lingüística o al dret a l’avortament.
Pel primer cas, es lògic que un diari cent per cent unionista, i dedicat a defensar aquesta unió contranatural, i a costa del qui sigui, trobi desconcertant una acció de dignitat com la d’Arenys que qualifica de minoritària, però que amenaça a estendre’s com una taca d’oli, per tant hauran d’admetre que no es tant minsa com la volent pintar. Aquest radicalisme i reclamació de respostes solides, crec que aviat s’adonaran que els radicals son ells, i les seves postures incongruents, i el realisme es el que vulgui la majoria de la societat catalana que perfectament pot ser un esta propi, què evidentment farà recuperar aquest prestigi perdut amb 300 anys de dominació espanyola.
Els de Ciudadanos, ja no mereixen gaires comentaris, ja que el seu grau de fanatisme i feixisme recalcitrant els invalida com a partit polític, i tant sols son una Falange modernitzada amb una única obsessió al cap en el seu mòn virtual, què veuen com poc a poc s’enfonsa sense remei.
Per últim el cas de l’advocat falangista, dona idea de la baixa qualitat de la democràcia espanyola on aquests tipus de personatges ocupen llocs de responsabilitat, com qualsevol persona normal en un partit defensor de la dictadura sagnant de Franco, i què gracies a les lleis de partits selectives pot seguir en actiu, i divulgar el seu missatge feixista i d’odi extrem, aquest si comparat al nazisme, i que tothom s’escandalitzaria si participes de la democràcia alemanya com si res, però a l’estat espanyol es totalment normal.
En definitiva més munició per la nostra causa, i més vergonya per aquests feixistes que amb diferents formes van mostrant la seva vertadera cara.