ALBERT CORTES MONSERRAT

La ignorància diuen que es molt atrevida, però en aquest cas el feixisme i la falsedat és sincera i fruit d’un odi irracional que l’apropa molt a la definició de feixisme per autoritari i per la imposició disfressada de democràcia.

El president del País Valencià, el popular Carlos Mazon ens diu que eliminaran qualsevol vinculació amb la cultura catalana i a qui vulgui imposar els Països Catalans. Ens diu que el català i el valencià són llengües diferents, una nova llei de senyals d’identitat pel poble i acabar amb la ideologia a les aules deixant a les families la tria de la llengua, per cert requisit que eliminaran a l’àmbit sanitari. Per últim acabar dient que no tindria problema en impulsar el valencià si es deixa clar que es diferent al català. Per un altre costat la líder de Sumar, Yolanda Diaz que ha tancat la porta al referèndum català, curiosament el 2017 deia que era inevitable i feia costat als presos polítics. Deia frases com “Atureu la violència contra un poble pacífic que nomes vol votar”.

Dues cares d’aquesta Espanya que viu en gran part de la seva persecució a Catalunya i tot el que representa, un odi de sempre que mai han dissimulat, ja sabem que la catalanofobia dona vots, i això va de l’extrema dreta de VOX a l’esquerra més falsa com pot ser el PSOE i ara Sumar. Mazon parla d’imposició d’una cultura que nomes la marca el poble i no les lleis, per cert es veu que la seva negació no ho considera imposició, parla de la falsedat de la llibertat de tria de llengua a l’escola, que a la pràctica es eliminar el català i d’eliminar ideologia que de totes les llengues del món nomes porta la catalana, una gran curiositat, on ho clava es que no li fa res donar suport al valencià si es deixa clar que no es català, potser hauria de saber que una cosa es el seu desig o la paranoia de l’Estat espanyol i l’altre una tesi que no li donaria suport cap filoleg del planeta. Pot dir que el sol no existeix, però no per això serà veritat. Han ofeicialitzat una llengua que simplement es una invenció per destruir-ne un altra. Aquest odi es diu feixisme i ja el coneixem prou.

Pel que fa a Diaz, es curiós veure com ha evolucionat, de denunciar la violència policial i defensar el lliure vot de la gent, el que faria qualsevol democrata a negar la paraula a la societat, perquè ella ho imposa, això es el que faria qualsevol feixista.

Son el feixisme sense careta de l’Estat espanyol, i amb això no cal participar-hi.

El Govern de Catalunya denuncia que l’Estat provoca pèrdues per a Catalunya de 20 mil milions (1700 des del 2021 en impostos, 13 mil iva del del 2010 i 2400 en inversions de del 2018). Deixant clar que continua la tendència de Governs anteriors dels Populars en recentralització dels ingressos estatals.

Rebaixes unilaterals del govern socialista que han fet perdre a Catalunya. Pel que fa l’IVA s’ha incomplert la llei de finançament autonòmic que imposa el repartimen al 50% de la recaptació de l’Estat, recondant que el repartiment del dèficit serà una pèrdua de 780 milions pel proper any a Catalunya. La no rebuda d’inversions previstes, tot un clàssic i que han quedat sense executar amb el Govern socialista. De fet la tendència a recentralitzar ha provocat que els recursos disponibles per l’Estat hagi crescut un 88%, i l’autonomic nomes un 40%. Una explicació senzilla son les rebaixes en impostos com l’IVA que l’Estat ha compensat amb nous impostos extraordinaris en exclusiva i on les autonomies han patit les conseqüències. Per últim i en el capítol d’inversions no executades, fet a Catalunya un 62% i casualitat a Madrid un 122%.

Son números que deixen ben clar el tarannà radial de l’Estat, la recentralització sigui el partit que sigui a la Moncloa que evidentment no es creu l’Estat de les autonomies ni ara ni mai. Una tendència que no fa res més que asfixiar Catalunya sense límit en benefici de Madrid, la dada d’inversions executades és un escàndol. Madrid un 22% més del total previst i Catalunya un 40% menys del previst, en especial gravetat a Rodalies on veiem les conseqüències cada dia d’aquesta falta d’inversió, en un exercici de deslleialtat que també tira per terra el suposat benefici aconseguit pel Partit de Govern a Madrid, que ara en plena campanya deixa en res, evidentment també en l’apartat econòmic on l’espoli segueix validat pel seu suport a Madrid en aquest cas del PSOE i ara per l’insistència a evitar que els Populars agafin les regnes quan les dades ens diuen que la tendència es la mateixa.

Aquest cinisme i uns números ja coneguts pels molts anys que es repeteixen deixen ben clar el paper de Catalunya dins l’Estat autonòmic, seria allò de ” Cornut i pagar el beure” infinit, amb la validació dels nostres per benefici personal i col·laborant amb aquest frau que nomes perjudica a la societat catalana, els seus votants inclosos sense remei.

La deslleialtat normalitzada, ja les te aquestes coses, i el cinisme també.

Per tots aquells que esgrimeixen com a vot necessari, la teorica esquerra espanyola amb el PSOE per evitar PP i VOX, i que ens diuen que la llengua catalana ho trindrà difícil si aixó succeix, en podem veure els fets reals.

A Borriana el govern municipal de PP i Vox ha retirat i vetat de la Biblioteca les revistes Cavall Fort, Enderrock, El Temps i altres en català, assegurant que promouen el separatisme. No son catalans de segona, som valencians i espanyols diu el regidor de l’ultradreta. De fet a les xarxes socials ja ha publicat “Missió complerta”. Mai haguessim imaginat que la revista juvenil Cavall Fort sigui una eina ideològica i no de diversió i entreteniment per la canalla. Com ja sabem el problema no es aquest, es la llengua que està escrita, una llengua que volen eliminar de totes les maneres possibles dins la política de pensament únic i imposició, també anomenada feixisme que en aquest cas patiran els ciutadans d’aquest poble del País Valencià.

Fins aquí semblaria que tenen raó aquells que esgrimeixen la por al llop per les properes eleccions, però si analitzem que ha fet el PSOE, i com s’ha comportat amb la nostra llengua, la cosa ja no es tant clara. La protecció de la llengua promesa s’ha incomplert clarament. No s’ha canviat el reglament de les cambres per poder parlar en català, i s’ha descobert que mai han demanat a la Unió Europea la utilització del català, contrariament al que ens deien. La nostra escola catalana continua als Tribunals pel tema del 25% de castellà a tots els centres, i també ha quedat en res l’acord per blindar el català a l’audiovisual que obligava a oferir un mínim del 6% de continguts en la nostra llengua, cosa que tanta propaganda van fer des d’ERC i que com no, tampoc es així. La lluita del castellà com a llengua vehicular l’ha portada als Tribunals l’Advocacia de l’Estat, que prové del Govern espanyol i que es un nou atac per destruir la nostra llengua.

Per tant i com veiem, la nostra llengua segur que estarà amenaçada per la paranoia feixista d’un Govern dels Populars amb VOX, però cal afegir que el Govern PSOE i Podemos ha estat igual o més bel·ligerant amb el català i el seu objectiu més enllà d’anuncis de fireta ha estat un atac constant i una sèrie de mentides que nomes busquen deixar la nostra llengua en res per la seva clara xenofòbia lingüística demostrada.

La llengua en perill ho serà per pertanyer a l’Estat espanyol, no per qui governi.

Veig darrerament per les xarxes en referència a la victòria espanyola de Populars o socialistes posant aquestes dates en funció de que guanyi el primer o el segon, i sincerament quan els arguments son tan dèbils vol dir que el missatge cada cop és menys creible entre la població.

Aquests dos partits, son dues gotes bessones provinents precisament del 39, un règim que com hem vist va semblar que amb la mort del Dictador al llit arribava a la seva fí, però res més lluny de la realitat, els col·laboradors i hereus del règim van ser els encarregats de fabricar una falsa transició per semblar que canviava tot i no canviar res, i sobretot una protecció infinita del règim dictatorial com hem pogut veure. Dues de les peces claus d’aquesta estratègia eren els partits, un a la dreta amb un fundador ministre franquista i tacat de sang i un altre a la teorica esquerra però que també es conegut pel partit de la calç viva amb els GAL de protagonistes. Com no podia ser d’altra manera els dos col·laboradors del cop d’Estat del 155 a les institucions catalanes i avalan la violència policial per reprimir la democràcia. Posteriorment i pel que respecta a Catalunya ja hem comprovat com la repressió i el fals diàleg es simplement la manera de solucionar el tema amb una màxima “una grande y libre” i indivisible i el paper de Catalunya de sempre atacant la seva llengua per terra, mar i aire i amb un deficit d’inversions i fiscal estructural com sempre.

Per tant l’evolució del blanc i negre al color no s’ha produït ni amb un partit ni amb un altre, que bàsicament representen el mateix cadascú amb el paper que li ha tocat interpretar. Dic això perquè aquest clam de le mil plagues que ens venen damunt amb la victòria Popular i VOX simplement es una mentida, ja que no variarà en res la nostra misèria autonòmica i el nostre paper dins l’Estat espanyol. De fet aquests darrers anys han estat significatius de com els miratges simplement son això miratges, però no hi ha res en el fons. Demanaria a la gent de bona fe que hi reflexiones i els portadors de missatges dels partits fossin més imaginatius en els seus pobres arguments.

El 1939 es Espanya governi qui governi, el 2023 podria ser un Estat propi si els nostres partits no ens haguessin enganyat en el seu dia fent marxa enrere i no preparant res del promès.

Maria Jesus Montero, ministra socialista ha titllat votar un acord sorgit d’una taula de diàleg de recepta antiga, suposo que tant antiga com l’himne franquista del Cara al sol que pot sonar en un anunci de campanya de La Falange sense cap impediment.

La ministra insisteix que han pactat polítiques concretes amb l’independentisme, de fet han esborrat del seu programa electoral el mecanisme fake anomenat Taula de diàleg entre Catalunya i Espanya per resoldre el conflicte polític ja que ho veu com una situació de tensió que va comportar el 2017. Ha dit la cantarella que es mantindran en el diàleg i per construir ponts d’entesa per avançar amb la convivència molt millor que èpoques passades. Això passa el mateix moment que les JEC es declara incompetent per impedir l’emissió d’un anunci electoral amb el Cara al sol a una consulta de RTVE, i diu no pot determinar si l’anunci de la Falange incompleix la llei de memòria democràtica.

Aquest es el nivell de l’engany en general dels partits independentistes, i en particular d’Esquerra i el seu full de ruta de diàleg i pacte amb Espanya. Ara escoltem en campanya l’alerta de les mil plagues d’Egipte que ens vindran per la victòria del front de la dreta, però escoltant el teoric front de l’esquerra no hi ha canvis a l’horitzó i res a salvar. Ni tant sols volen una Taula de la vergonya que s’ha reunit escasses vegades de cara a la galeria i sense cap tema concret i sobretot els importants pels que es va crear vetats d’entrada. Ara ja sabem que si algun cop ens deien arribaven a algunes conclusions res a veure amb la independència per suposat ho posarien a votació a la societat catalana, però ni això, la solució màgica construir ponts que traduït vol dir rendició absoluta i cap dret a decidir res i molt menys l’autodeterminació, aquesta es la recepta, que de fet es veritat, és molt antiga, la de sempre, tant com l’anunci del partit oficial franquista que es pot presentar a les eleccions, per entendre-ho seria com si el partit de Hitler es presentes a Alemanya i com no pot ser d’altra manera pot entonar l’himne de la Dictadura com si tal cosa, al no tractar-se de cap llaç groc o pancarta que ha costat el càrrec a alguns representants catalans, benvinguts a la democràcia plena espanyola.

Aquesta recepta antiga, no depén de qui governi, es el mateix Estat, que encara alguns ens demanen participar-hi en forma de vot per incidir en res.

Les revelacions del President Puigdemont i aquesta oferta del PSOE per entregar-se a canvi d’un futur indult han portat cua i el mateix president espanyol diu que la seva paraula val el mateix que la declaració d’independència, paper mullat.

Ha desmentit les declaracions i ho ha qualificat com he descrit anteriorment. Ha tret pit dient que la tensió a Catalunya ha disminuït amb l’aplicació del 155 i el Tribunal Suprem que va condemnar a presó els líders independentistes. Ens diu que Puigdemont que era un problema per Espanya es avui una anècdota.

Cal analitzar la resposta de Pedro Sanchez, cal tenir molta barra i cinisme per dir que la tensió ha disminuït quan en un acte d’imposició antidemocràtic van enviar les forces policials per actuar amb violència contra la població per evitar el seu simple vot que per altra banda qualificaven de pallassada, i per tant va ser una incoherència total. Si una cosa no la consideres valida i la ridiculitzes com pots enviar la violència per evitar-la. Apart d’aquesta acció, desprès va venir el cop d’estat del 155 deixant fora de joc les institucions i pervertint la democràcia en si mateixa, tot amb el seu suport. Posteriorment la repressió total a Catalunya amb presó, exili, judicis i persecucions sense fi que posen la mida del cinisme de les paraules del president espanyol.

Ens parla de la presó dels líders independentistes, en una farsa de judici que nomes l’actitud irresponsable i messell dels nostres lideratges van evitar que no acabes com un gran escàndol a nivell europeu, no veig que això hagi de ser motiu d’orgull en cap moment, com de fet les diferents actuacions judicials a Europa amb els exiliats ha deixat en entredit. Sigui o no veritat la revelació del President Puigdemont, no tinc perquè dubtar-ho, ens dona idea de la manipulació del missatge a la ciutadania i per darrera les maniobres per conservar el poder amb falses accions com aquesta. Una cosa si que em sap greu donar-li la raó, la declaració d’independència efectivament ha estat paper mullat, ja que una declaració que no s’aplica, igual que una llei que no s’aplica no val res per si mateix, apart del simbolisme, i malauradament aquesta part de vergonya ens correspon a nosaltres i porta a moltes de les variables que hem vist els darrers anys.

Les paraules, han de portar els fets, sinó aquestes perden tot el valor i acaben caient en el pou de les mentides que tant hem patit i patim la societat catalana.

Quants cops hem escoltat aquesta frase duran el procés, i evidentment una part de realitat hi és però no la que ens volen fer creure, ni la que voldriem. La sentència del TGUE que denega la immunitat als nostres 3 eurodiputats exiliats és una bona prova.

Crec que cal deixar de banda la salivera i euforia desmesurada de Govern espanyol, mitjans i partits espanyols que ja somien veure el President Puigdemont entre reixes molt aviat. Davant aquesta paranoia, cal dir que hi ha un recurs pendent al TJE que està per sobre de l’esmentat abans i que fins ara ha estat molt més favorable a les nostres tesis, recordo el 2021 quan va rectificar al Tribunal esmentat anteriorment amb la denegació de la immunitat cautelar. Per tant és una part de la batalla, no el final d’una guerra i cal dir-ho clarament.

En segon lloc les paraules a la roda de premsa de Clara Ponsatí contra l’estratègia de l’exili son destacables, “prou d’alimentar il·lusions que no es materialitzaran”. Cal dir que la seva situació es fora d’una nova euroordre, per tant no te l’espasa de damocles damunt el cap, cosa que dona un altra perspectiva, almenys personal. Ha criticat les estratègies des del 2017, interiorment Esquerra i el seu Govern autonomista, ni els pactes amb el PSOE poden oferir res que no sigui la rendició, i a l’exterior aquells que especulaven amb el retorn del President pel resultat de les sentències tampoc han obert camí i ha reclamat que els catalans es mereixen la veritat.

Cal dir que l’estratègia del pacte i la col·laboració amb dialeg a Espanya no ens portarà a la independència ni molt menys, i es denunciable com ja he fet altres cops en aquest bloc, totalment dacord amb la Clara, pel que fa a l’exterior veig molt difícil el retorn del President lliure a Espanya com si res per molta sentència favorable que hi hagi, primer perquè Espanya ja ha demostrat que va a banda i la Unió Europea ho consenteix i segon perquè les victòries judicials a títol personal son beneficioses, per la moral catalana també, però amb efectivitat tampoc ens portaran a culminar el procés, i per tant s’hauria de ser clar com reclama Ponsatí, que ni una cosa ni l’altra ens acostarà a l’objectiu.

Aquest nomes vindrà de culminar el procés arribant fins al final, sobretot de la societat civil i amb els nostres representants darrera i sense renunciar com el 2017. Jugant fort, anant a totes i amb convicció i sobretot assumint els riscos evidents. La resta es un engany que de moment ja porta gairebé 6 anys existint i que fa que si Europa no ens mirava massa, ara no ens mira gens.

En aquest sentit, la Clara ha dit la realitat, i això sempre es d’agraïr en aquests temps que vivim.

l’ANC, pal de paller de l’independentisme civil, no ha fet un paper gaire galdós amb el referèndum intern per ratificar la posició oficial de nul o abstenció a les eleccions espanyoles, i que ha estat tombat amb una nova mostra de desorientació respecte la societat.

Una entitat com l’ANC, crec que des del seu ADN és fer pressió als partits per arribar a la independència i poder fiscalitzar les seves accions. Quan la direcció actual fa bandera de demanar el vot nul o abstenció basat en una estratègia ja presentada i com a vot de protesta i càstig per la vergonya dels fets dels nostres partits. Entenc que fer un referèndum intern sobre la qüestió no es massa normal dins aquest context, ho entendria si fos una qüestió o opció damunt la taula sense fer-ne bandera, un cop fet, el resultat ha estat de 60 a 40 desautoritzant la direcció però amb una participació molt curta del 10%. De fet demanar abstenció o nul es evidentment contrari a la tàctica autonomista dels nostres partits que utilitzen mitjans i campanya per lluitar contra aquesta onada que ja van veure a les municipals i que ara volen frenar amb l’excusa de frenar l’extrema dreta.

Per tant, era de preveure que donat la desafecció i cansament de bona part de la parroquia independentista pel que estan veient dels nostres representants ni tant sols votarien aquesta proposta i que precisament els més motivats o reclamats per fer el vot serien els militants de partits associats a l’entitat com així ha estat. Tanmateix els primers lògicament no han de demostrar res a ningú, ja que se suposa cadascú pensa per si mateix i res del que digui l’entitat o qualsevol partit es cap ordre per damunt del criteri de la pròpia persona. Ara la direcció que defensava una opció, la veiem com dissimularà amb jocs de paraules i en defensarà un altre, quan la realitat democràtica exigiria posar el càrrec a disposició dels associats o dimitir directament per haver estat desautoritzats o no haver actuat amb prou maduresa per evitar aquest tràngol.

No han faltat els missatges de felicitat dels partits, que aprofitaran aquest fet per fer bandera del seu vot útil que ara sí que sí que exigiran a qualsevol Partit espanyol el preu més alt que puguem imaginar pel seu suport i que com també ens volen vendre defensaran Catalunya de la onada de l’ultradreta que es veu amb el tracte amb nosaltres serà com la nit i el dia amb el de la teorica esquerra, tot un desgavell que crec no farà res més que augmentar aquesta massa crítica no influenciable que els comença a fer por.

Es la deriva de l’independentisme.

La futura presidenta de les Illes Balears, la popular Marga Prohens ha explicat el seu full de Govern i promet evitar qualsevol temptació d’adoctrinament ideològic a les aules.

Aquesta setmana serà investida amb l’abstenció de VOX, vol la rebaixa, eliminació i reducció d’impostos que sona bé d’entrada, però cal veure de quins impostos concrets parlem i a quin segment de la població va adreçada, ja que els impostos no son ni bons ni dolents, si son proporcionals i ben aplicats segons el poder adquisitiu, rebaixa per rebaixa es simplement de cara a la galeria per no dir res. Vol defensar la propietat privada, un tema que els Governs d’esquerra han desvirtuat i on els drets del okupes han passat a ser més grans que els dels legitims propietaris, i això francament no es de rebut i es com posar la societat a l’inreves. La propietat privada es d’algú i pagada per aquest algú que evidentment en te tots els drets de fer-ne l’us que consideri, no podem caure amb la paranoia que deia abans. Lluita contra la ocupació i posar fi al decreixement turistic, aquí caldria dir ocupació de qualitat i no treball precari mal pagat per tapar els números reals, alhora el turisme s’ha d’estudiar quin tipus es vol i actuar en conseqüència. Parla de combatre la violència masclista i això es un pas davant la negació de l’ultradreta en aquest tema posant al mateix nivell la violència masclista majoritària i les anècdotes de violència feminista quasi inexistent.

Per últim assegurar la lliure elecció de llengua a l’escola, pensant que hi ha dues llengües cooficials i dient que no es pot tenir por a la llibertat. Es cert que hi ha dues llengues cooficials, però oblida que hi ha una llengua propia que es el català i que per tant ha de gaudir d’una protecció especial que inclou allà on l’administració pot incidir com l’escola fer-la llengua oficial i d’us normal, una llengua comuna que per força ha de ser la propia i no la oficial que pot ser qualsevol depenent del context existent. Per tant cap por a la llibertat que amaga en el seu cas la imposició d’una llengua per afeblir la pròpia com qualsevol especialista confirmaria, de fet el mateix que porten 300 anys intentant a Catalunya i al País Valencià amb un sol objectiu real que poc te a veure amb la lliure elecció, i molt menys amb la llibertat. Una mena d’apartheid lingüístic fruit de la seva ideològia, que evidentment no te la llengua catalana, ni cap altre mai, nomes la que ells s’inventen per la seva lluita per fer-la desapareixer a qualsevol preu.

Prohens i l’adoctrinament.

El que va ser president espanyol, Jose Luis Rodriguez Zapatero, es partidari de normalitzar el retorn del President Puigdemont respectant la justícia i lloa l’estratègia marcada per Sanchez amb la Taula de diàleg i els indults. Una nova broma d’aquesta classe política dominant.

Diu que Sanchez ha marcat el camí i aposta per normalitzar el retorn amb un respecte a la justícia per tornar a la situació anterior al seu exili. Ho ha qualificat com una situació anòmala la marxa del President de Catalunya i Espanya i desprès del que va passar el 2017 hi ha més determinació per recuperar la concòrdia, el diàleg i la reconciliació. Tot això abans de la decisió del TJUE sobre la immunitat del President i les conseqüències que comportarà.

Aquest altre vividor de la política espanyola, amb uns mínims conceptes democràtics torna a burlar-se de la ciutadania com ja va fer amb el famós “apoyare el Estatuto que salga del Parlamento” i que tots sabem com va acabar en molt bona part per culpa del Partit socialista i el famós “cepillado”. Com deia pretén nomalitzar passant per la justícia, quan precisament aquesta es la causa principal de l’exili del President, una justícia espanyola que ha quedat ja en evidència per mig Europa i que hem pogut veurer quin nivell estem parlant amb la farsa de judici del presos polítics i molts d’altres emmarcades dins la repressió espanyola posteriors, sense cap garantia pels culpabilitzats al millor estil dictatorial i la total indefensió del poble davant d’ella, aquest deu ser la democràcia que defensa Zapatero.

Lloa la Taula de diàleg on el principal tema a parlar per solucionar el tema es vetat i on no hi ha hagut apart de fotos cap voluntat de resoldre res, alhora lloa uns indults que ja hem vist son a canvi de desvirtuar encara més el procés polític de Catalunya, cosa que els nostres ja en son uns experts per si solets. Diu que l’exili es una situació anòmala, ho deu dir per la manera exemplar de tractar la voluntat política dels catalans i el referèndum en particular, utilitzant la violència física i política com a eina de resolució d’una petició del poble, recordo la base de la democràcia.

Per tant la concòrdia no existeix, com a mínim a nivell del poble, nomes a nivell d’uns partits acomodats a l’autonomisme i que han col·laborat activament a fer oblidar el procés viscut, i afeblir-lo, cosa que segurament en part han fet, però que mai normalitzaran.

Espanya mai deixa de sorprendre, i ara ens trobem que l’independentisme català apareix en una llista terrorista de l’Europol com si tal cosa.

Efectivament ara estem en una llista terrorista, així ho ha descobert el director executiu de la policia europea al comite de Llibertats del Parlament Europeu, on ha dit que son els Estats membres els que notifiquen les dades i que ells es limiten a fer una comprovació fefaent, ha insistit que ells no qualifiquen els fets, això passa quan la Fiscalia espanyola ha demanat jutjar per terrorisme els 12 CDR de l’Operació Judes.

Han estat inclosos junt l’independentisme basc com els més actius i violents a l’estat espanyol. Combinen separatisme amb visions d’extrema esquerra i missatges contra l’Estat espanyol i les seves institucions, així com els desfavorits de la societat. Estan en una llista conjuntament amb grups perillosos d’extrema dreta. Es una estratègia de criminalització amb un informe anual sobre els perills de la UE en matèria de terrorisme.

Fins aquest punt arriba un Estat amb mancances tant clares de democràcia que criminalitza un moviment caracteritzat per les seves accions no violentes que han meravellat el món, i que ha patit la violència desfermada d’un Estat pel simple fet de votar i posteriorment ha vist com la repressió política i judicial fora de qualsevol lògica democràtica, al mateix temps que en un cop d’estat sense precedents intervenia i suspenia les institucions democràtiques catalanes en forma de 155 convocant unes eleccions il·legitimes i on posteriorment l’aparell judicial al millor estil franquista feia acusacions sense cap fonament i sobretot sense cap garantia judicial com hem pogut comprovar en el judici als nostres presos polítics i a les sentències dels nostres exiliats a Europa en sentit totalment contrari.

Per tant en aquesta llista hi podria anar perfectament un Estat que no ha condemnat la dictadura, que l’ha protegida amb la quantita de morts més elevada enterrada als vorals de la carretera desprès de Cambodja, que no ha modernitzat les seves institucions, simples hereves de l’àntic règim, que no escolta la ciutadania com en el cas de Catalunya i criminalitza amb la violència els afers democràtics, una Espanya casposa que no arriba als mínims standards democràtics i que s’atreveix a posar l’independentisme català com un vulgar terrorista, sense haver enterrat ningú amb calça viva com uns que coneixem prou bé. Aquella que coarta la llibertat d’expressió i la de manifestació amb la llei mordaça, aquesta es l’autora.

Terroristes per decret.

En un espai tant poc democràtic com Espanya, poden passar coses impensables en un espai civilitzat, i ara veiem com investiguen delictes d’odi pels missatges rebuts per la infermera xenofoba que ens va insultar a tots.

La del vídeo del “puto català”, ara investiguen si els missatges rebuts son delicte d’odi, un assetjament discriminatori diuen contra la infermera de la Vall d’Hebron, que va criticar en un TIK TOK en plena jornada laboral i des del lloc de feina que es demani el C1 per una plaça a Catalunya. La denúncia va ser per una entitat feixista anomenada Impulso Ciudadano on recull els insults i que incidient en l’origen andalús i la seva condició de castellanoparlant, demanant l’expulsió de la feina i de Catalunya, cosa que vulnera la igualtat de tracte, la no discriminació i la llibertat d’expressió contemplada a la llei.

Aquesta associació, una de les moltes ultres que proliferen per l’Estat, parla igualtat de tracte, no discriminació i llibertat d’expressió. El curiós es que nomes el contempla en una direcció i en resposta a un inici que ignora. De fet l’infermera andalusa no es insultada pel seu origen que ningú discuteix, es tracta d’una professional en un Hospital, o sigui un lloc molt sensible per les persones, i on aprofita el seu temps de treball gravant un Vídeo com si tal cosa. Per si això no fos prou, es dedica a insultar i menysprear la llengua catalana i el nivell exigit per ocupar un lloc recordo, no a Cadis on va nèixer, sinó a Catalunya i per comunicar-se amb els pacients i visítes del centre. Aquest menyspreu i burla ataca la dignitat de tots els parlants d’una llengua, de tots els pacients d’un Hospital i també la llei establerta en aquest cas en matèria lingüística que li demana un nivell per ocupar un lloc a Catalunya. Crec que això no fomenta ni la igualtat de tracte, fomenta la discriminació davant la resta de societat i per suposat o es llibertat d’expressió, es imposició, feixisme, incultura i falta de respecte a tot un poble.

Aquestes investigacions nomes poden passar en Estats com Espanya, en un lloc normal, aquesta infermera senzillament hagués estat expedientada i acomiadada per les dues conductes greus descrites precisament per delicte d’odi vers tots nosaltres, que ja sabem que per la Justícia espanyola no som res.

Un delicte d’odi.

La candidata Miriam Nogueras fa una crida als altres partits a defensar Catalunya a Madrid. Mentrestant escoltem cada moment la crida al vot per evitar un Govern feixista a Espanya, com diu en Bernat Dedéu l’antifeixisme cuqui que nomes vol estar al servei de l’Estat espanyol, un Estat que mani qui mani el resultat serà i ès el mateix. Aquest gran argument que utilitzen per exigir el nostre vot es un atac a la intel·ligència i a un context que per força no pot ser el mateix que fa 10 anys per molt que alguns els agradi oblidar i fer oblidar.

L’antifeixisme cuqui

Bernat Dedéu

D’entre totes les reaccions histèriques a l’onada abstencionista catalana, la meva favorita és l’antifeixisme cuqui. Segons els culturetes que la professen, la hipòtesi d’un pacte entre el PP i Vox durà Espanya (i, per tant, Catalunya, perquè els cuquis són gent avesada a creure en l’agermanament dels pobles ibèrics i etcètera) a una inexorable regressió vers el franquisme.
Desconeixen, pobrets fills meus, que el PP mai no acabarà amb l’autogovern de Catalunya, perquè a la dreta (i en això és exactament igual al PSOE) ja li va bé que siguem una mica nacionalistes, però no en excés, i que això nostre s’acabi traduint en obrir la botigueta de l’estatut per continuar generant riquesa (a fi de robar-nos-la) i que el nostre activisme polític es basi a pagar la quota d’Òmnium Cultural i militar a l’agrupació sardanista que s’escaigui. El catalanisme, ai las, és un invent castrador dels espanyols.

Pel que fa a la cosa aquesta de Vox, també ignoren que el partit de Santi Abascal és poc més que un agermanament de marquesets i d’alts funcionaris de l’Estat, un d’aquells invents typical Spanish que acabarà engolit per Madrit quan ja no li quedi cap motivat per esporuguir (com ha passat amb Ciutadans, transformat en una caterva de zombis). Tot i haver llegit alguna cosa de profit, els cuquis no saben que el feixisme és una cosa molt més bèstia —i intel·lectualment sòlida, dit sigui de pas— que tota aquesta mandanga de poc múscul. Però l’antifeixisme cuqui ha de viure alarmat, car hi ha gent que no sap caminar pel carrer ni fer piulades a Twitter sense preludiar l’adveniment del Quart Reich i albirar la brigada Wagner entrant per la Diagonal. Catalunya té una dosi de col·lapsòlegs tremebunda per metre quadrat, d’intensets que només respiren contínuament en estat d’alarma.

Els drets, la llengua i la identitat es defensen governi qui governi; i si necessites Pedro Sánchez o els comuns perquè fer-te respectar és que, a banda d’espanyolet, ets un mandrós ben tifa. Fucking Francisco Franco no acabà amb la llengua catalana i us asseguro que la dreta espanyola tampoc no liquidarà els contes de Víctor Català ni els aforismes de Josep Palacios. L’antifeixisme cuqui és una cosa de ganduls, d’aquesta penya que sempre implora intermediaris perquè li treguin les castanyes del foc, de panolis espantosos que sempre posen excuses a l’hora de no protegir llur identitat. A mi em sembla magnífic que vulguis votar el PSOE o la noia aquesta dels somriures de Sumar; però et demanaria que no t’escudessis en la lluita contra el feixisme, perquè la intolerància de debò es basa a negar l’albir; i aquests dos ja t’han deixat ben clar què pensen sobre els referèndums.

Continuar alimentant el processisme que ha fet possible la claudicació nacional més bèstia de la història recent és la via directa perquè el país acabi més desvalgut que mai
L’antifeixista cuqui intenta salvar la seva covardia sucursalista pintant els abstencionistes com una colla de privilegiats de classe alta, aliens a qualsevol lluita pels drets dels homosexuals o la pervivència cultural de la tribu. Ja té collons la cosa, si m’ho permeteu, perquè si fos pels ardits guerrers de l’antifeixisme cuqui (amb les seves insofribles crides a resistir l’embat del conservadorisme espanyol) Catalunya ja faria molts segles que estaria encara més colonitzada. Per fortuna, ja tenim prou experiència amb tots aquests valents que fa quatre anys es deien ingovernables dempeus i tota quanta polla en vinagre; una gent que mireu si ha resistit que una mica més i se’ns fan madrilenys d’adopció. Resulta fantàstic que els herois de boquilla cada dia tinguin la metxa més curta, car més gran serà la nostra satisfacció de facturar-los. Si vols esporuguir-me, ets el meu enemic.

Cal que entenguem, estimats lectors, que a nosaltres ningú no ens han de salvar de res. Resistirem com ho hem fet sempre, amb el pedestal de les nostres sabates. Abraçar l’excusa del feixisme per continuar votant l’esquerra espanyola que es va fer l’orni durant l’1-O és exactament igual o pitjor que regalar la papereta a Vox. Continuar alimentant el processisme que ha fet possible la claudicació nacional més bèstia de la història recent és la via directa perquè el país acabi més desvalgut que mai. Això ho entén tothom menys, naturalment, l’antifeixista cuqui que viu de plorar l’adveniment de l’holocaust amb eterna i pesada cançoneta. Perquè a banda de ganduls i de mandrosos, els cuquis són molt però que molt ploms. Tot i això, serem magnànims, i la nostra abstenció també els farà lliures, per molt que s’hagin avesat a viure tremolant per si el cel tronador els cau damunt la closca.

Espero que la vida sigui justa i els toqui passar la fi de juliol en una mesa electoral, amb molta calor i escassíssima companyia.

Cada dia que passa el nivell de burla a la ciutadania es part dels nostres partits va augmentant de nivell, ara Rufian ens alerta sobre una gran coalició del PSOE i PP i una defensa de Catalunya consensuada. El que deia una broma que no fa gracia.

Demana una defensa de Catalunya a Madrid ben consensuada. Ha tret pit del que han aconseguit en forma d’indults als presos, pujada de pensions, salari mínim o llei d’audiovisuals per exemple. Lamenta haver de fer aquesta feina sols sense el suport de les altres forces independentistes, diu que han lluitat en camp contrari i molt sols. Sobre investir Pedro Sanchez diu que es una possibilitat cada cop més hipotètica i demana per fer-ho plantejar un preu molt més alt. També ens adverteix d’una gran coalició PSOE i PP per no arribar a acords amb partits independentistes, com recorda el seu pla era governar amb Arrimadas en el seu dia i ells i Bildu han obligat a pactar amb ells dia rere dia, acabant dien que votar Esquerra es votar contra el feixisme.

Realment demanar consens quan han estat sempre els més bel·ligerants a qualsevol proposta d’unitat independentista es de molt de cinisme, penjar-se medalles que no et corresponen o que no s’ajusten a la realitat es lleig, els presos porten contrapartides com hem vist repetidament i per tant no es cap guany, apart del personal i la seva llibertat de moviments, renunciant al que havien dit fins ara i anant en sentit contrari o frenant el moviment. Dir que han lluitat sols quan han fet tot el possible per ser soci preferent de Sanchez i molts cops criticant la resta de forces catalanes també es lleig. Parlar hipoteticament de molt llunyà investir Sanchez quan han maldat tota la legislatura conjuntament i aprovant tots els pressupostos i lleis a canvi de res es també cinisme i el preu tant alt no l’hem vist en els darrers 4 anys per tant ara no es creible, parlar de lleis com l’audiovisual demostradament un frau per la nostra llengua com altres que ens han venut com la defensa que fa aigues per tot arreu quan s’arriba a la seva execució. Aquest acord PSOE i PP es diu 155 i no es nou, es la realitat de sempre, per tant garantir anar contra el feixisme es no donar-li suport, al contrari del que han fet fent el joc amb aquesta farsa.

En definitiva, una nova burla que allunya més la gent del seus representants i amb tota la raó.

El portaveu de Sumar, Ernest Urtasun aposta per mantenir la taula de diàleg i refrendar la manera d’encaixar Catalunya a Espanya, oblidant completament un referèndum d’autodeterminació. Ha proposat desenterrar l’Estatut retallat pel Constitucional.

Diu que ha costat molt recuperar el marc del diàleg en una època molt difícil marcada per una Declaració Unilateral d’independència catastròfica amb intervenció de l’autogovern inclosa. Deixant la propostat amb la Taula de diàleg ja existent amb temes com els problemes d’infraestructures per resoldre.

Aquests son els que clamen per l’espantall d’un Govern de dretes amb VOX, i realment aquesta proposta la signarien igualment, no apreciem diferències pel que respecte a Catalunya i pel que es respecte a la democràcia més bàsica. Res de nou. Aquesta plataforma que s’omple la boca de progresisme i d’esquerres resulta que prohibeix a la gent votar per les seves reclamacions com es la independència i alhora ella decideix de que poden votar i de que no encara que no ho demanin. De fet la burla macabra es desenterrar un Estatut de fa més de 10 anys i que ja no te cap sentit dins el context historic que hem viscut i que de fet la societat ja no reclama. Agafa l’eina de la Taula de Diàleg que ja sabem no ha donat cap resultat i que s’ha reunit poques vegades i amb vetos als temes principals pels que s’havia creat, i pretenen al millor estil dictatorial que votem si hi ha un acord per exemple sobre alguna infraestructura que tampoc hi ha cap clam al carrer per demanar-lo.

Seguint amb les nul·les diferències amb la dreta parla de Declaració unilateral i d’intervenció de l’autogovern, quan sap perfectament que es van provar totes les vies possibles per fer-ho amb acord de les dues parts i totes van ser denegades, per tant nomes quedava una via i que passava per la voluntat popular a les urnes, que mai es unilateral, es precisament l’expressió més democràtica, cosa que sembla no li agrada. Per últim ens parla de la intervenció de l’autogovern i tots recordem alguns dels seus diputats a la votació de la declaració d’independència al Parlament aixecant la papereta del NO per acusar clarament als del SI. Alhora sembla que la dreta passa a ser anècdota quan es tracta de pactar amb ells pel poder de l’Ajuntament de Barcelona sigui amb Valls, sigui amb els Populars o amb el PSC recordo coautor del 155.

Aquest es el frau d’un altre artefacte de l’Estat que ni es d’esquerres, ni supera a ningú amb valors democràtics i respecte a la ciutadania.