ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA SOCIETAT NO OBLIDA

Sense categoria

Un cop passades les eleccions,crec que les lamentacions per la victòria d’un partit del 155 no son de rebut. Si aixó ha passat es bàsicament per culpa dels denominats partits independentistes i la seva gestió allunyada del que teoricament havia de ser el seu objectiu principal.

Cal dir que una cosa es guanyar les eleccions i l’altre formar Govern. De moment el PSOE no ho tindrà gens fàcil per trobar socis per sortir escollit. Cal dir que l’independentisme tampoc suma, la pujada de JUNTS bàsicament per la figura de Carles Puigdemont no ha estat suficient, el discurs cal dir tampoc ha estat engrescador i les condicions sense poder fer la campanya a Catalunya també han estat un handicap considerable. Cal dir que Esquerra, la crossa del PSOE sense res a oferir ja hores d’ara ha sofert una gran patacada electoral que de moment ja ha comportat la renúncia del President Aragonès, cosa que l’honora i ho hauriem de considerar normal en una democràcia normal, també la CUP desapareguda tota la legislatura i més preocupada per causes com la causa palestina o el Hard Rock que el futur nacional català també ha sofert una gran patacada crec que merescuda i no compensada amb l’entrada d’Aliança Catalana de Silvia Orriols que cinicament ha estat vetada per la resta de forces que en aquest cas no accepten aquests matisos i deixen clar que la unitat també ha de ser ideològica, una nova empenta a l’abisme.

De fet si fossin partits normals, haurien de reflexionar la pèrdua des del 2017 de prop de 900 mil vots independentistes que s’han quedat a casa farts d’aquesta broma macabra que han estat exposats. Un desgavell que ha pretés que la ciutadania oblides el 2017 i actuant un altre cop com una autonomia normal, sent crossa de Sanchez a Madrid a canvi de res i demanant fum sense cap sentit i sense aconseguir res.

Segurament calia una claca així perquè algú pensi en una unitat perduda i un objectiu clar que recordi el passat, i també encari el present coincidint amb el principal i deixant la ideologia i la lluita partidista autonomista per un altra ocasió. De fet segurament, el President Puigdemont podria encara ser la punta d’aquest projecte, però cal regeneració a fons en els partits i també regeneració d’idees si volen recurperar una credibilitat perduda totalment.

La gent ha dit prou, i encara hi podria haver una segona oportunitat si la volen aprofitar i d’una vegada per totes assumir la responsabilitat que tenen amb la ciutadania o aquesta els seguirà donant l’esquena.

La societat no oblida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.