NORMALITZAR
El que va ser president espanyol, Jose Luis Rodriguez Zapatero, es partidari de normalitzar el retorn del President Puigdemont respectant la justícia i lloa l’estratègia marcada per Sanchez amb la Taula de diàleg i els indults. Una nova broma d’aquesta classe política dominant.
Diu que Sanchez ha marcat el camí i aposta per normalitzar el retorn amb un respecte a la justícia per tornar a la situació anterior al seu exili. Ho ha qualificat com una situació anòmala la marxa del President de Catalunya i Espanya i desprès del que va passar el 2017 hi ha més determinació per recuperar la concòrdia, el diàleg i la reconciliació. Tot això abans de la decisió del TJUE sobre la immunitat del President i les conseqüències que comportarà.
Aquest altre vividor de la política espanyola, amb uns mínims conceptes democràtics torna a burlar-se de la ciutadania com ja va fer amb el famós “apoyare el Estatuto que salga del Parlamento” i que tots sabem com va acabar en molt bona part per culpa del Partit socialista i el famós “cepillado”. Com deia pretén nomalitzar passant per la justícia, quan precisament aquesta es la causa principal de l’exili del President, una justícia espanyola que ha quedat ja en evidència per mig Europa i que hem pogut veurer quin nivell estem parlant amb la farsa de judici del presos polítics i molts d’altres emmarcades dins la repressió espanyola posteriors, sense cap garantia pels culpabilitzats al millor estil dictatorial i la total indefensió del poble davant d’ella, aquest deu ser la democràcia que defensa Zapatero.
Lloa la Taula de diàleg on el principal tema a parlar per solucionar el tema es vetat i on no hi ha hagut apart de fotos cap voluntat de resoldre res, alhora lloa uns indults que ja hem vist son a canvi de desvirtuar encara més el procés polític de Catalunya, cosa que els nostres ja en son uns experts per si solets. Diu que l’exili es una situació anòmala, ho deu dir per la manera exemplar de tractar la voluntat política dels catalans i el referèndum en particular, utilitzant la violència física i política com a eina de resolució d’una petició del poble, recordo la base de la democràcia.
Per tant la concòrdia no existeix, com a mínim a nivell del poble, nomes a nivell d’uns partits acomodats a l’autonomisme i que han col·laborat activament a fer oblidar el procés viscut, i afeblir-lo, cosa que segurament en part han fet, però que mai normalitzaran.