PAPER MULLAT
Les revelacions del President Puigdemont i aquesta oferta del PSOE per entregar-se a canvi d’un futur indult han portat cua i el mateix president espanyol diu que la seva paraula val el mateix que la declaració d’independència, paper mullat.
Ha desmentit les declaracions i ho ha qualificat com he descrit anteriorment. Ha tret pit dient que la tensió a Catalunya ha disminuït amb l’aplicació del 155 i el Tribunal Suprem que va condemnar a presó els líders independentistes. Ens diu que Puigdemont que era un problema per Espanya es avui una anècdota.
Cal analitzar la resposta de Pedro Sanchez, cal tenir molta barra i cinisme per dir que la tensió ha disminuït quan en un acte d’imposició antidemocràtic van enviar les forces policials per actuar amb violència contra la població per evitar el seu simple vot que per altra banda qualificaven de pallassada, i per tant va ser una incoherència total. Si una cosa no la consideres valida i la ridiculitzes com pots enviar la violència per evitar-la. Apart d’aquesta acció, desprès va venir el cop d’estat del 155 deixant fora de joc les institucions i pervertint la democràcia en si mateixa, tot amb el seu suport. Posteriorment la repressió total a Catalunya amb presó, exili, judicis i persecucions sense fi que posen la mida del cinisme de les paraules del president espanyol.
Ens parla de la presó dels líders independentistes, en una farsa de judici que nomes l’actitud irresponsable i messell dels nostres lideratges van evitar que no acabes com un gran escàndol a nivell europeu, no veig que això hagi de ser motiu d’orgull en cap moment, com de fet les diferents actuacions judicials a Europa amb els exiliats ha deixat en entredit. Sigui o no veritat la revelació del President Puigdemont, no tinc perquè dubtar-ho, ens dona idea de la manipulació del missatge a la ciutadania i per darrera les maniobres per conservar el poder amb falses accions com aquesta. Una cosa si que em sap greu donar-li la raó, la declaració d’independència efectivament ha estat paper mullat, ja que una declaració que no s’aplica, igual que una llei que no s’aplica no val res per si mateix, apart del simbolisme, i malauradament aquesta part de vergonya ens correspon a nosaltres i porta a moltes de les variables que hem vist els darrers anys.
Les paraules, han de portar els fets, sinó aquestes perden tot el valor i acaben caient en el pou de les mentides que tant hem patit i patim la societat catalana.