EUROPA ENS MIRA
Quants cops hem escoltat aquesta frase duran el procés, i evidentment una part de realitat hi és però no la que ens volen fer creure, ni la que voldriem. La sentència del TGUE que denega la immunitat als nostres 3 eurodiputats exiliats és una bona prova.
Crec que cal deixar de banda la salivera i euforia desmesurada de Govern espanyol, mitjans i partits espanyols que ja somien veure el President Puigdemont entre reixes molt aviat. Davant aquesta paranoia, cal dir que hi ha un recurs pendent al TJE que està per sobre de l’esmentat abans i que fins ara ha estat molt més favorable a les nostres tesis, recordo el 2021 quan va rectificar al Tribunal esmentat anteriorment amb la denegació de la immunitat cautelar. Per tant és una part de la batalla, no el final d’una guerra i cal dir-ho clarament.
En segon lloc les paraules a la roda de premsa de Clara Ponsatí contra l’estratègia de l’exili son destacables, “prou d’alimentar il·lusions que no es materialitzaran”. Cal dir que la seva situació es fora d’una nova euroordre, per tant no te l’espasa de damocles damunt el cap, cosa que dona un altra perspectiva, almenys personal. Ha criticat les estratègies des del 2017, interiorment Esquerra i el seu Govern autonomista, ni els pactes amb el PSOE poden oferir res que no sigui la rendició, i a l’exterior aquells que especulaven amb el retorn del President pel resultat de les sentències tampoc han obert camí i ha reclamat que els catalans es mereixen la veritat.
Cal dir que l’estratègia del pacte i la col·laboració amb dialeg a Espanya no ens portarà a la independència ni molt menys, i es denunciable com ja he fet altres cops en aquest bloc, totalment dacord amb la Clara, pel que fa a l’exterior veig molt difícil el retorn del President lliure a Espanya com si res per molta sentència favorable que hi hagi, primer perquè Espanya ja ha demostrat que va a banda i la Unió Europea ho consenteix i segon perquè les victòries judicials a títol personal son beneficioses, per la moral catalana també, però amb efectivitat tampoc ens portaran a culminar el procés, i per tant s’hauria de ser clar com reclama Ponsatí, que ni una cosa ni l’altra ens acostarà a l’objectiu.
Aquest nomes vindrà de culminar el procés arribant fins al final, sobretot de la societat civil i amb els nostres representants darrera i sense renunciar com el 2017. Jugant fort, anant a totes i amb convicció i sobretot assumint els riscos evidents. La resta es un engany que de moment ja porta gairebé 6 anys existint i que fa que si Europa no ens mirava massa, ara no ens mira gens.
En aquest sentit, la Clara ha dit la realitat, i això sempre es d’agraïr en aquests temps que vivim.