ALBERT CORTES MONSERRAT

El president espanysol es treu del barret una llei per la paritat entre homes i dones a les direccions de les empreses i Govern, la presenta en un acte electoral socialista i a quatre dies del 8 M, dia de la dona, per tant molt de tuf electoral per davant.

Aquesta llei que busca paritat als organs de Goven i les empreses i anuncia la seva aprovació en breu. Diu que es un missatge clar que no es farà cap pas enrera en la defensa de la igualtat. La norma legal inclou llistes cremallera amb una alternancia total i que ara no es així ja que el 44 % del Congreso i el 39% del Senado son dones. Vol que la paritat no depengui de la sensibilitat política de qui esta al capdavant, també qualsevol empresa cotitzada a borsa o d’interés públic amb més de 250 treballadors i 50 milions de volum de negoci anual tindran que fer un 40% de dones a les seves plantilles. Tampoc cap junta de Govern dels col·legis professionals haurà de tenir almenys un 40% de dones, sent a la vanguardia feminista d’Europa. Les quotes les titlla de justícia.

Realment la mesquinesa electoralista te aquestes coses, ha presentant una proposta sense coneixement del seu soci de Govern, i no des del mateix, sinó en un acte de partit pel rèdit electoral que suposa i per si no fos poc fa l’anunci a 3 dies del dia de la dona. Aquest es el nivell, pel que fa a la proposta jo francament en soc contrari a les quotes artificials, i que el sexe passi per davant de la meritocràcia, això no crec que tingui res a veure amb el feminisme, i si amb la imposició i la no eficiència o mèrits pels llocs de responsabilitat. Un 50 a 50 no ho considero paritat, el concepte crec que hauria de ser igualtat, i això no depén del sexe, sinó de la capacitat i els mèrits aportats, que es el que realment ha de comptar en un lloc de treball. La resta es una cortina de fum ineficient i artificial. Les llistes cremallera electoralment acaben deixant persones vàlides fora o més endarrerides per poder complir unes quotes obligades sense solta ni volta.

El mateix amb les empreses, on els possibles mèrits passaran a emplenar llocs per arribar a la paritat que segurament seran el que s’anomena “floreros” i no persones amb capacitat de decisió, i això també va en contra de les mateixes empreses.

La típica excusa es que es un pas necessàri per arribar al que es busca, i jo crec que es un pas equivocat i que en aquest denigra la dona, que pel seu simple sexe deixa al calaix els seus mèrits per arribar al lloc que es proposi.

Una paritat de fireta.

Vist per sentència el judici contra Laura Borràs, la fiscalia demana 6 anys de presó i 21 anys d’inhabilitació, tot plegat una duresa de càstig que fa pensar amb les intencionalitats de la condemna i els interessos que s’amaguen al darrera de la mateixa.

Com ha dit el seu advocat Gonzalo Boye a sonat a un “a por ella”, mantenint les penes demanades per haver fraccionat contractes quan era directora de la Institució de les Lletres catalanes i adjudicar-los a la mateixa persona, Isaias Herrero. De fet ha denunciat que durant el mateix el president del Tribunal ha sigut totalment parcial en haver tallat fins a tres cops a la defensa dient que ho exposaran en fases posteriors com si la sentència ja fos escrita i el corresponent recurs ja es contempli. També sona estrany l’acord de Fiscalia i les altres dues defenses abans del judici amb una readucció de penes per incriminar Borràs.

Cal dir, que jo a diferència de moltes altres persones, sobretot políticament interessades en la condemna, i com no pot ser d’altra manera en una democràcia normal, mantinc la pressumpció d’innocència fins que es demostri el delicte, cosa que hi ha gent es veu ja ha provat des del segon 1. En segon lloc la pena demanada la trobo totalment desproporcionada si la comparem amb altres penes de delictes de sang per exemple que no son el cas i que malgrat les irregularitat descrites com els arxius confiscats de l’ordinador que la mateixa policia va admetre que no s’havia guardat correctament la cadena de custòdia i per tant hi podia haver manipulació. Al mateix temps aquests acords previs amb l’objectiu de l’incrimanació absoluta de Borràs sonen molt estrany i tot plegat i més veient els judicis del procès fa tuf de sentència ja escrita i que en aquest cas ha rebut la culpabilitat dels partits espanyolistes i també dels altres dos partits catalans, en especial Esquerra que la vol apartar com a rival polític més apreciat o temut. Des del mateix Junts tampoc hem vist molts suports ja que suposo la part que vol ostentar el poder la vol apartada per la seva via lliure.

En definitiva i sense posar la mà al foc en aquest cas per Laura Borràs, veig unes actitud molt miserables pel simple poder polític dins i fora del seu partit per la condemna, i tot hi no estar dacord que es directament pel procés, si que en te una relació en la vida autonòmica dels nostres partits.

Eres gilipollas pic.twitter.com/UmS6XXvQrv

— ᙢariker ★ (@Ikrmrtn) March 1, 2023

Aquest TIK TOK demostra clarament com una infermera del Hospital Vall d’Hebron mostra sense pudor com en plena jornada laboral utilitza el seu temps i al mateix temps mostra la seva catalanofobia sense vergonya.

Efectivament, aquesta infermera amb el nom de Begoña Suárez s’ha fet viral per un vídeo compartit a les xarxes on es queixa de que per accedir a les oposicions d’infermeria a Catalunya es demana acreditar el nivell C1 de català. El centre ja ha dit que no es pot tolerar que dins del mateix i en horari assistèncial i amb uniforme es facin aquestes activitats. La xarxa bull i en el vídeo es veu l’esmentada infermera amb dues companyes amb la queixa de manera molt xul·lesca. Ella es de Cadiz i ensenya un llibret del sindicat UGT on explica els requisits per les oposicions i literalment diu “se sacara el C1 de catalan mi madre, yo no lo haré”. Ella porta un braçalet amb la bandera espanyola i es sorpren quan una companya basca parla el català i diu que es presentarà a l’exàmen al mateix temps que menysprea el fullet informatiu. De fet, plataformes espanyolistes, el passat desembre ja oferien assessorament gratuit a professionals d’infermeria que volen plaça i no poden acreditar el C1, justificant que no son catalans i van venir durant la pandemia per la covid.

Ja n’hi ha prou de tolerar aquesta catalanofòbia com si no passes res. Estem dacord que l’Estat ha fet el possible des de fa 300 anys per eliminar la nostra identitat marcada per la nostra llengua, però la tolerància i el mirar cap un altre costat per protegir-la ho han fet els Governs catalans per prioritzar el vot i el poder autonòmic, tots recordem com Esquerra i Junts defensaven una República on el català i el castellà fossin oficials, tot una vergonya. Les conseqüències d’aquesta volguda deixadessa les trobem amb aquesta infermera de Cadis que es permet fer vídeos en horaris laborals i d’assistència a la ciutadania i menysprear i insultar d’aquesta manera la nostra llengua, crec que son motius suficients per un acomidadament i retorn cap a Cadis bàsicament per inadaptació al nostre territori, menyspreu a la nostra llengua pròpia i imposició de la seva, agreujat per ser la primera cara visible de persones amb problemes de salut i que a sobre han de patir aquesta xenofòbia intolerable en moments difícils.

Aquesta inadaptada, és sorprén al veure la infermera basca com el parla ja i evidentment no te cap problema a presentar-se a les oposicions que lògicament exigeixen l’idioma propi del territori, que menys, com fa qualsevol altre territori. No es cap excusa ser de fora, ni haver vingut per la pandèmia, son excuses del supremacisme espanyol.

Ja n’hi ha prou. Cal començar a defensar la nostra llengua, no ho farà ningú per nosaltres i això passa per fer complir els requisits sense excuses.

No cal anar amb enganys, l’anomenada operació Catalunya, es una operació d’Estat amb els Populars i Socialistes com a principals guardians del règim i els mateixos objectius, per tant cap esperança d’arribar al fons i revertir tota la podridura que ha generat.

Tots sabem que les clavegueres de l’Estat es un arma més de defensa d’aquest Estat espanyol per evitar en aquest cas la democràcia catalana i una independència que es veia propera. Un Estat evidentment es poderós i per tant a partir de personatges tant sinistres com Villarejo i unitats policials que la seva funció es servir al règim, no pas al ciutadà es va atacar als polítics independentistes amb acusacions falses que convenientment amanides i adulterades van provocar els efectes que tots coneixem amb resultats alterats a les eleccions inclosos, tot un escàndol que en aquest Estat son totalment normals, diners a Suïssa que posteriorment han quedat en res en son un bon exemple.

Les comissions d’investigació demanades ja sabem que no arribaran enlloc i precisament el partit que actua com a poli bo, el PSOE quan fa 6 mesos la va acceptar de mala gana, ara no farà cap pas per la seva constitució com a tal. De fet es normal conjuntament amb els Populars, tenen la mateixa visió d’Espanya i els mateixos interessos sempre amb lleis controlades per Madrid i quan va haver la crisi del 23-F el pacte entre totes les parts per controlar absolutament una democràcia de fireta com aquesta.

Posteriorment, el suport dels dos al 155, un autèntic cop d’Estat a les institucions catalanes i evidentment al capdavant d’aquesta operació soterrada que diu molt de la corrupció d’un Estat on tot com deia aquell, va quedar “atado y bien atado”, i així segueix amb una cada cop més posada en dubte transició, una farsa de grans proporcions dirigida pels poder factics de la Dictadura i que encara ostenten el poder a l’ombra sense pudor.

Per tant, els escarafalls per l’Operació Catalunya seria impensable en un Estat democràtic, però no a un Estat com Espanya. Precisament un dels que l’han validat encara hi ha formacions que el presenten com l’esperança pel diàleg, suposo el mateix que van tenir amb ETA crean els GAL i el que han demostrat en infinitat d’ocasions al costat de la dreta com si res.

Mai s’arribarà a rascar molt més de la superficie, bàsicament per la vigilància europea i aquest blanqueig o concesions que els hi toquen per seguir a la mateixa, però no estan obligats a res més. Europa els frena en el més greu però blanqueja aquesta vergonya, amb els catalans com a víctimes per sempre.

Aquest espanyolisme ranci de sempre es deixa notar a la primera oportunitat. Es el cas de Dolors Montserrat del Partit Popular ara a l’Eurocambra i com a presidenta del Comite de Peticions, i que com era d’esperar ha aprofitat per fer veure el seu odi contra la llengua catalana i Catalunya en general.

Cal dir que l’esmentada comissió permet a la ciutadania presentar demandes que siguin de qüestions de competència de la Unió Europea. Es calcula que cada any unes 1500 peticions i una ha pres el protagonisme, presentada per Ana Losada, presidenta per una Escola Bilingue, una entitat que ha batallat per aplicar el 25% de castellà a les escoles catalanes. A la petició demana l’escolarització en català i castellà i nega la immersió lingüística ja que diu discrimina als nens amb pares desplaçats temporalment a Catalunya i vulnera els seus drets lingüístics. La demanda va ser admesa i descartada ja que la Unió Europea no te competència sobre aquest tema intern.

Dolors Montserrat no la va arxivar i ja ha arribat a l’agenda del Comite tres cops. La darrera on s’analitzarà el model d’immersió lingüística a Catalunya participant una delegació d’experts, tres designats pel PP i un altre proposat per VOX, un fet que ja deixa ben clar que es contrari a qualsevol pluralitat, una comissió prèvia a la visita en el segon semestre d’un grup a Catalunya per analitzar el tema i que ja ha estat criticada, igual que l’us de la política espanyola del seu càrrec, anava dir catalana, però evidentment odiant la llengua del territori on prové no ho pot ser de cap manera.

Realment, res que durant la seva carrera política amb els Populars no hagi fet, sempre l’odi a la llengua catalana i a Catalunya per davant, i així guanyant diferents càrrecs ben remunerats per diferents institucions i seguint la seva lluita miserable en aquest cas influint en els drets de persones de la Unió Europea que han vist arraconada la seva petició per donar llum a la farsa de la discriminació del castellà a Catalunya. Realment a cap Estat del món passa que amb l’excusa de les persones de pas pel territori es lluiti contra la llengua propia del mateix territori. Tampoc passa que davant la passivitat catalana per fer complir les mateixes lleis del Parlament es permeti xenofobs de la llengua com aquests intentin fer forat i per suposat organitzar una agènda pública sobre un tema amb experts tots en la mateixa direcció contra la llengua catalana es una burla intolerable i que nomes persones sense valors i carregades d’odi com la Dolors Montserrat poden organitzar.

Un odi miserable.

Com els darrers anys Pere Aragonès i Ada Colau eviten rebre el monarca espanyol pel Mobile World Congress a Barcelona. El més esperpèntic del gest es que posteriorment surten a les fotos amb ell i assisteixen al sopar com si tal cosa.

Efectivament, no l’han rebut i no han participat a la salutació protocol·lària al Borbó en el recinte firal, així mateix tampoc van participar en el besamans en el sopar inaugural, encara que posteiorment van coincidir compartint taula presidencial en el sopar. De fet s’hi han saludat i s’han fotografiat amb el monarca com si res amb la culminació de la foto de família amb Felip VI al costat de Sanchez i Aragonès, amb Colau a segona fila.

Un altre numeret de cara a la galeria, un altre burla a la societat catalana amb uns representants porucs i sense cap intenció de fer cap pas endavant o mantenir la dignitat dels seus càrrecs, però si de seguir una conducta del món del teatre amb gests de cara a la galeria totalment inocus i que son elevats a la categoria “del plantar cara”, quan en realitat queden desmentits pocs minuts desprès per la seva conducta. No es pot plantar al monarca espanyol en la seva benvinguda com un gest simbòlic per fer veure al cap de l’Estat espanyol el trencament de relacions total sobretot pel seu discurs que tots coneixem del 2017 on va prendre partit i va rebutjar clarament la societat catalana i els seus drets més elementals, estan al costat del feixisme espanyol i les seves ordes violentes contra la població, de fet res que no sigui previsible. Com deia si es fa el gest i perquè tingui repercussió i efectes s’ha de mantenir posteriorment no compartint taula amb el Borbó en el sopar i encara menys sortint a la foto de família amb ell, però esclar com tot es teatre, tot s’hi val.

Això nomes provoca ridícul i desprestigi per qui ho fa, just l’efecte contrari desitjat. Malauradament ja ens hem acostumat a aquests gests sense solta ni volta que pretenen amagar sense èxit la total submissió catalana a l’Estat i les ganes d’oblidar el 2017 per seguir amb la rutina autonòmica de sempre. Recordo que l’altre dia va ser Nogueras a Madrid amb el numeret de la bandera i ara el President Aragonès amb la rebuda al Monarca.

Francament, a mi aquests representants no em representen, de fet nomes ho fan a ells mateixos i als seus partits.

El numeret de cada any.

El Govern espanyol segueix amb la idea que el procés s’ha acabat, i es vanta d’haver recuperat la convivència a Catalunya dient que la Taula de diàleg no es necessària ja que el diàleg entre els dos Governs es permanent com en la resta de comunitats autonomes.

El 2022 ja va acabar sense la reunió esperada, i sembla que aquest any la tendència serà similar, ja que com deia no es veu necessària la trobada entre executius en una Taula. Ens diuen que s’ha recuperat la normalitat institucional i per tant no calen mecanismes extraordinaris. Diuen que han portat al terreny polític allò que mai havia d’haver deixat aquest terreny i això ha millorat la convivència catalana. Insisteixen que Catalunya avui està millor que l’any 2017 i respecte les peticions judicials a l’independentisme dona respecte als Tribunals. De fet Isabel Rodriguez ministra del Govern espanyol recorda que ERC va signar de no trencar el marc constitucional i per tant ara nomes hi ha aspiracions polítiques dins aquest marc.

Efectivament, i per si la societat catalana vol obrir els ulls algun dia, Esquerra va signar no trencar el marc constitucional, que vol dir tant com la renúncia a la independència, ja que com tots sabem això no hi cap dins la mateixa, ni hi cabrà mai, es una realitat. Aquest es el full de ruta d’aquest partit. Des d’aquest punt de vista Espanya dona per acabada la taula amb tota la lògica del món, ja que si nomes tens aspiracions dins aquest marc, no necessites cap tracte especial, el mateix que La Rioja posem el cas. De fet no es preveu cap reunió de la mateixa, on per cert ja es va dir des del primer dia que no es parlaria d’Autodeterminació, ni amnistia, i per tant qualsevol altre tema social o econòmic l’Espanya de les autonòmies ja te els seus espais.

Cal dir, que tota la lògica del món en el Govern espanyol format per socialistes i Podemos, desprès d’haver aconseguit desactivar una revolució democràtica que estava en marxa i aprop de triomfar. El que ja no es normal es que els nostres representants hagin avalat i col·laborat amb aquest relat a canvi de les engrunes autonòmiques de sempre i deixant a la societat catalana amb un pam de nas. Alhora fent servir els mitjans i el discurs per disfressar una realitat que es tant crua com la que explica el relat espanyol.

Cal prendre nota, i ara tenim una excel·lent oportunitat a les eleccions municipals per castigar els nostres partits i la seva farsa autonòmica.

Cada dia que passa escoltem propostes més curioses i esperpèntiques, ara la candidata de la CUP a l’alcaldia de Barcelona vol retirar els gegants que banalitzen el colonialisme, per acabar de reblar el clau d’una societat cada cop més controlada i adoctrinada.

Efectivament, Basha Changue de la Cup vol una mirada més crítica sobre el passat colonialista i esclavista de Catalunya. Demana retirar elements de la cultura popular catalana que evoquen aquest passat. Concretament vol retirar els gegants negritos de Tarragona o els cubanitos de Sitges. Diu que son enaltiment del colonialisme i cosificació de les persones negres, diu son negres esclavitzats, cosa que no son tots. Critica el documental de TV3 sobre el tema, ja que diu es fa des de la comoditat de l’espectador blanc, i critica recreacions com les persones esclavitzades als vaixells per crear empatia i no per reparar la dignitat dels nostres ancestres. Seria per mitigar la culpa blanca i demana deixar de pagar amb diners públics festes populars d’enaltiment del colonialisme com la Fira d’Indians de Begur.

Realment ens està quedant una societat fantàstica, mirar el passat està bé sobretot per aprendre i per no repetir les errades comeses ara intentar refer tot el passat dins del present ja no es tant normal. Una candidata a un Ajuntament, i encara més el de la capital catalana per la seva importància ha de dur un programa actual per millorar la ciutat des de tots els punts de vista, tant urbanisticament com socialment, ara si la teva prioritat es retirar uns Gegants perquè dius evoquen un passat esclavista, alguna cosa falla. Ja n’hi ha prou de la política de façana, l’esclavisme o el racisme no marxarà per treure uns Gegants que ja formen part de la Cultura Popular. Ho aturarà sobretot l’educació i el compromís social per la igualtat sense blancs, ni negres, ni grocs, simplement persones. Els gegants avui en dia no banalitzen res, son cultura popular i no en tenen cap culpa de les errades en el passat de la humanitat.

Respecte el reportatge de TV3, millor o pitjor, les imatges d’esclaus en els vaixells eren la realitat, no son per cap espectador blanc o blau particular. Tampoc han de ser per reparar res, simplement per mostrar la historia. La reparació com deia bé des de l’educació a les escoles i els valors que transmetem, no hi ha altra recepta, i precisament les Fires que vol prohibir son una bona oportunitat per fer pedagògia, no per amagar sota l’estora.

De fet, i també si vol buscar colonialisme, que miri la nostra història com a poble des de fa 300 anys i ho trobarà de totes les formes i no veig que demani retirar res que simbolitzi l’agressor.

Un nou avís a aquesta societat que volen al seu servei i al de la demagògia.

La portaveu de Junts al Congreso de Madrid ahir va fer un numeret d’aquells de vergonya aliena, retirant la bandera espanyola de la sala on atenia als mitjans i lògicament el gest ha provocat el preceptiu rebombori en una prova més del moment on ens trobem.

Abans de començar la roda de premsa l’ha apartada i davant les preguntes dels periodistes, ha dit que la tenia molt propera, i davant l’insistència que la bandera europea estava a la mateixa distància els ha dit que aquesta era molt xula i la representava. Lògicament ja les reaccions tant a les xarxes com en el nivell polític on ja s’ha demanat escarmentar la diputada per incomplir el reglament del Congreso i no respectar els símbols oficials aquells que representen els valors constitucionals expressats a la Constitució com han dit els Populars.

Realment, i encara que sigui per un cop, dono la raó al diputat Rufian, quan preguntat pel tema, els ha dit ironicament que era un gest molt útil, super útil. Ha encertat també i també que nomes sigui per un cop el representant de VOX dient que fa tres anys i mig que cobra del Congreso i justament ara aprop de les eleccions fa aquest numeret.

Cal aturar i denunciar aquesta farsa que ens persegueix fa 5 anys, aquesta renúncia a la independència i aquesta col·laboració amb l’Estat com si res hagués passat i amb un retorn a l’autonomisme més descarnat deixant la ciutadania catalana totalment amb un pam de nas. La diputada Nogueras ho te molt fàcil si no li agrada la bandera espanyola ni el que representa, evidentment ni ella ni el seu partit haver renunciat a participar en qualsevol institució espanyola que ja no hauria de reconeixer com autoritat. El que es cinisme, es col·labora amb l’Estat que ens reprimeix, cobrar el seu sou pertinent per això i desprès fer una parodia infantil com aquesta de cara a la galeria i que a aquestes alçades i amb tot el que hem viscut ja no representa absolutament res, més enllà de fer el ridícul. Nogueras hauria de saber que acceptar el seu rol vol dir complir les regles del lloc on guanya el sou.

Ja n’hi ha prou de fer passar vergonya a la societat catalana amb aquest baix nivell dels nostres polítics i com han deixat la dignitat al calaix retrocedint 10 anys enrere com si no hagués passat res. Aquests gests fan riure per no plorar i evidentment no es mereix la creu de Sant Jordi, una mica de dignitat.

Una nova parodia.

Llegeixo la notícia de l’Associació “40 dies per la vida” que demana resar davant les clínques que permeten la interrupció voluntària de l’embaràs i convoca a assistir a Misses per lluitar contra aquestes pràctiques.

De fet la Generalitat ja els va portar a Fiscalia i ara convoca una missa a la Catedral de Barcelona desprès que el TC avales la llei del 2011 i el Congresos aprovés la refomra de la norma, eliminant els tres dies de reflexió i permetent la interrupció voluntària de l’emabaràs en adolescents de 16 i 17 anys sense permís dels pares. El lema de la campanya es “El principi de la fi de l’avortament”. Segueixen resant davant les clíniques encara que el mateix Congreso va prohibir assetjar les dones que volen interrompre l’embaràs. Pel que fa a la missa convocada i les ja realitzades l’arquebisbe de Barcelona va titllar d’incongruent que el govern espanyol permeti l’avortament i prohibeixi trencar un ou d’àliga.

Realment la societat està bastant malalta o almenys una part de la mateixa. La idea d’imposar els teus models als demes sense replica, es diu feixisme i associacions com aquesta que explicava ho pràctiquen amb claredat, ningú ha de discutir que puguin estar o no dacord amb l’avortament, però la llibertat individual de les persones per poder escollir ara ja amb el suport de la llei es sagrada i no la poden coartar. Entenc que per motius espirituals que teoricament son privats no es poc assetjar a les persones que en aquest cas com a propietaris per dir-ho d’alguna manera d’aquest futur fill i per motius molt divcersos tenen tot el dret a decidir interrompre la seva gestació i en el cas de les edats que parlem ja sense permis parental ja que se suposa son perfectament capaces de prendre aquesta decisió per elles mateixes i pel seu futur.

Pel que fa a l’arquebisbe, en nom d’una associació religiosa, recordo privada fa unes comparacions esperpèntiques entre la llibertat personal de la persona d’impedir una gestació i una agressió a un altra espècie que seria una bretolada sense sentit i sense cap dret a fer-ho. No es que sigui més important l’aliga que la persona, es que les persones son la nostra espècie i tenen unes llibertats col·lective i individuals que han de ser garantides i exercides sense problemes. Ell nomes representa una associació unida per unes normes o creences que no son cap base per la societat en global i per tant no es ningú per vetar res, ni per fer comparacions absurdes sense sentit i més representant com deia una associació tant fosca com la seva.

Veure per creure.

Els 7 anys de presó per Jové i els 6 anys per Salvadó que demana la Fiscalia i la no rebaixa de inhabilitació a Oriol Junqueras entre d’altres fins 2031, ha acabat de desmuntar si calia la farsa de la Reforma del Codi Penal.

De totes maneres, per si fos poc, Bolaños per part del Govern espanyol ens deia que es la constatació que els fets que van ocórrer el 2017 a Catalunya eren delicte el 2017 i continuen essent delicte el 2023 deixant el procés de desjudicialització i alló de que l’1 d’octubre quedava practicament en una anècdota en res.

La culpa no es del PSOE, un dels partits espanyols de l’estructura corrupte i provinent del franquisme de l’Estat i signant del 155 i de la violència policial ara fa 5 anys a Catalunya, tampoc dels jutges, qualsevol sabia que son un poder factic que quan es tracta de l’independentisme pot retorçar la llei fins a límits inimaginables com ja hem vist molts cops i ara no ha estat una excepció, tampoc del mateix Estat que exerceix com Estat amb una democràcia de fireta i vol esclafar amb totes les seves eines qualsevol tipus de democràcia sobretot si es la catalana, sense cap mania i amb totes aquelles eines brutes com hem vist que qualsevol Estat democràtic evidentment no té. Res ha canviat en aquest sentit.

La culpa en aquest cas es d’Esquerra i la seva tàctica equivocada, voler fre creure que podia negociar amb l’Estat, voler fer creure que a cada acord hi havia un benefici per Catalunya com el Català a l’escola o la Reforma del Codi penal per exemple, com ja hem anat comprovant amb cada tema i quan s’ha fet la prova del cotó, tot fals i el que es millor o més trist a canvi de res, bé a canvi de poder exercir el poder autonòmic a Catalunya i de pas lluitar contra la resta de partits independentistes per desacreditar-los com si fossin l’enèmic a batre.

Per la part de Junts, veiem les seves denúncies ara de la impossibilitat de pactar amb l’Estat quan ells també van frenar la revolta pacífica catalana en una oportunitat única per aconseguir la independència, ara no es poden queixar de les conseqüències, ja les sabien.

Esquerra, els seus dirigents principals, el seu comissari polític oficial, els seus opinadors i mitjans a sou segueixen venen la mentida com un guany sense ni una paraula de perdó i rectificació, com tocaria.

El més trist es que la societat catalana segueix digerint aquesta burla macabra sense aixecar la veu, i amb un poble així no hi ha possibilitats de sortir de l’atzucac on ens trobem.

Simplement rectificar.

El Congrés va aprovar ahir definitivmaent la llei Trans i les modificacions al Codi Civil on desapareixen els termes pare i mare amb l’argument de buscar termes amb un llenguatge més inclusiu, i crec que aquesta deriva no ens porta enlloc.

Efectivament, els apel·latius pare i mare son substituits per persones, progenitors o progenitor gestant, per exemple “pare o progenitor no gestant, que s’inclogui les parelles de dones i parelles d’homes quan un dels membres sigui un home trans amb capacitat de gestar. Els termes sols pare o mare desapareixen, Si nomes hi ha mare el terme serà mare o progenitor gestant i en el cas del pare seria pare o progenitor no gestant.

No es un canvi menor, i vull reivindicar el nom de pare en el meu cas i que no vull que sigui substituit per cap terme difícil de comprendre i que sembla un títol fred enlloc d’una relació personal que es el que hauria de ser. Trobo perfectament natural qualsevol unió entre homes, dones o qualsevol altra combinació o identificació sexual i crec que en el segle que vivim això hauria de ser molt normalitzat, cosa que veiem no succeix així en segons quins sectors que volen imposar el seu model a tothom per questions d’educació rebuda, de religió o de tradició i que encara veuren per exemple la homosexualitat com una malaltia. Evidentment cal lluitar contra aquests autèntics feixistes de les relacions i del sexe.

Dit això, evidentment tothom ha de trobar la seva cobertura legal i els seus drets garantits dins de la societat tingui l’orientació sexual que tingui, però eliminar els termes pare o mare amb el que signifiquen per ser més inclusius, no ho veig en bona direcció i ho veig com una cosa més d’aquesta deriva del llenguatge en que volen convertir una societat idiotitzada i poruca de dir les coses pel seu nom. Ser pare no nomes es una paraula, es un sentiment, una relació única i una responsabilitat que defineix la mateixa paraula i que es el màxim d’inclusiva i ens representa a una part molt important de la societat, i per tant no pot ser bandejada o eliminada en nom de no se que. Es poden buscar nous termes per noves formes de filiació o relació amb els nostres fills, però la figura del pare i la mare com a noms es massa important com per eliminar-la d’aquesta manera tant matussera.

La societat ha d’avançar socialment i protegir els drets de tots, i això vol dir de tots.

La investigació Pegasus al Parlament i les seves peticions de compareixenes al mateix ja han topat amb la realitat quan ni el President espanyol ni cap dels seus ministres citats anirà a la cita ja que diuen nomes reten comptes davant el Senado i Congreso i ja han parlat abastament d’aquest escàndol d’espionatge. De fet el fals relat del Govern espanyol ara el trobem en el món del futbol i amb el Barça com a protagonista.

El menyspreu del Govern espanyol a una cambra de representants com es el Parlament es total i posa clarament en evidència que per Espanya es una cambra de segona categòria i sense cap poder que des de diferents instàncies i com ja hem vist es pot vetar Presidents o simplement alterar el vot de la ciutadania ordenant qui pot seguir sent representant i qui no. Alhora ja veiem que el relat d’aquest gran escàndol d’espionatge segueix sent el de desvincular el Govern espanyol del mateix quan tot el món fàcilment sospita que son els únics interessats i que amb el seu joc brut habitual contra l’independentisme hi son darrera.

Son els relats de l’Estat que ara arriben al fútbol, just ara que el Barça sembla ha posat la directa pel títol de Lliga i que vinculen ja al club amb la compra d’arbitres, tergiversant el tema, i on els mitjans de Madrid ja suquen pa amb tot tipus d’estadistiques favorables a l’èquip català, tot tipus d’acusacions i de victimisme i per part de la Federació on ja especulen amb sancions i fins hi tot amb el descens de categòria.

També i com es habitual una part dels mitjans catalans compren aquest relat donant-li oficialitat i veracitat com sempre. De fet si parlem d’escandols caldria veure com el R.Madrid que cada any podem trobar escàndols arbitrals de grans proporcions i que molts d’ells li han donat títols sembla per decret. Un dels darrers va ser la Lliga interrompuda per la pandèmia i que posteriorment es va reanudar uns mesos més tard a porta tancada jugant els partits pendents i veient com l’aventatge del Barça va quedar en res amb un escàndol arbitral cada partit que faltava amb penals a favor dels madridistes, gols anul·lats als contraris i decisions polèmiques que sempre afavorien al mateix. Un escàndol de grans proporcions que faria avergonyir qualsevol i que ningú ha comentat, es nomes un exemple per desmuntar el victimisme d’aquesta caverna mediàtica i amagar una anomalia en aquest cas en el món de l’esport amb un èquip del règim i que mai ho ha deixat de ser i que desmostra un cop més el fals relat espanyol d’aquesta democràcia tant plena de vergonya.

Es el frau del relat espanyol.

Aquesta expressió tant convergent per explicar la gestió d’aquest partit al Govern de la Generalitat i la seva relació amb els Governs espanyols de torn, dita molts cops despectivament, ara ho podem aplicar a Esquerra aquest cop amb diversos fronts i sense cap resultat tangible més que el ridícul constant i els intents de blanqueig de cada presa de pel del Govern espanyol. Ho justifica molt bé amb el seu estil directe i ironic en Bernat Dedéu amb el Codi Penal al Cove.

El Codi Penal al cove

Bernat Dedéu

Per analitzar la política catalana només cal fer una cosa tan senzilla com deixar passar una mica el temps. Succeeix com quan un amic s’enamora d’una pelandrusca que només el desitja per muscular vanitat i, mentre t’explica amb els ulls encesos de llum que viuran junts pel segles del segles, tu ja imagines el dia en què et trucarà perquè el consolis a la barra d’una cocteleria. Ara s’esdevé ben bé el mateix, però, mercès a la hipervelocitat del món i a l’estupidesa oceànica dels nostres líders, la decepció cada dia és més ràpida. És així com, per exemple, mossèn Junqueras ens havia contat fa ben poc la bona nova de les reformes al Codi Penal enemic com una garantia d’acabar amb la llosa delictiva (i la inhabilitació) que pesava sobre la majoria dels nostres màrtirs. En termes de pacificació, deia l’Oriol, tot plegat deixaria els acords de Divendres Sant com un simple joc d’aficionats.

Doncs bé, ahir mateix l’independentisme rebia l’enèsim bany de realitat i sabíem que el jutge Marchena confirmava la inhabilitació de Dolors Bassa, Jordi Turull, Raül Romeva i el mateix Junqueras, impedint-los concórrer a unes eleccions fins a l’any 2031, extingint també les de la resta d’encausats. Fins aquí, en resum, la jugada mestra i la nova filosofia pujolista del Codi Penal al cove dels genis d’Esquerra. Ahir feia molta gràcia veure la majoria de polítics republicans fent de convergents, tot dient que els jutges espanyols no havien retirat les penes a tot déu perquè havien aplicat malament una llei ben feta. L’argument té gràcia, sobretot perquè, com saben els mateixos encausats del Procés, les togues del Suprem no necessiten cap llei, ni ben parida ni estrafeta, per inventar-se tumults, sedicions i, si cal, bombes atòmiques, mentre l’objectiu sigui cardar algun indepe a la garjola.

Hi ha coses que fa un pèl de vergonya explicar, en aquest punt del vodevil, però el llistó de la tribu és tan baix que caldrà tornar-hi. Pedro Sánchez va cedir a la reforma del Codi Penal que demanava Esquerra no perquè volgués desjudicialitzar (ecs) el conflicte català, sinó perquè sabia del cert que, amb la reforma actual, els jutges continuarien fent-li la feina bruta. De la mateixa manera que el presidente aprofità la repressió policial i jurídica de Rajoy per fer-se el magnànim i abaixar l’accelerador dels calbots davant d’un independentisme ja vençut, ara Sánchez també ha intuït genialment que, cedint una mica amb la reforma penal, podia reguanyar políticament el centre a Catalunya (així ho està fent molt bé Salvador Illa) però també a Espanya, a còpia de respectar la decisió final de Marchena. Jo ja us he canviat la llei, diria el líder socialista: el que no puc és fer desaparèixer els jutges fatxes.

Com sempre, quan jugues a fer-te el llest amb l’Estat, aquest et fot una sobirana pallissa. La història de tot plegat encara té més gràcia, perquè, quan s’aprovà la modificació dels delictes de rebel·lió i sedició, Esquerra va permetre i pactar que el PSOE, a través de Patxi López, aclarís de seguida que la reforma en qüestió continuaria penant els intents de cop d’Estat no violents i, especialment, que garantiria el processament de Puigdemont en cas de retorn. Com passa sempre, als líders d’ERC no només els ha acabat traint la seva inaudita estupidesa a l’hora de xerrar de tu a tu amb un estat, sinó també el seu odi militant per qualsevol cosa que faci tuf de convergent (encara més si es refereix al president 130). Després d’afavorir el blanqueig de la projecció internacional d’Espanya amb el canvi del Codi Penal, pobrets meus, no els deixen ni exercir de regidor de parcs i jardins.

De fet, i per si els faltés munició als socialistes, la resolució de Marchena ha complicat encara més el judici a Jové, Salvadó i els excàrrecs del Govern a causa de l’1-O, amb la qual cosa Sánchez encara té uns quants indults al sarró per fer que Junqueras li vagi aprovant lleis xupiguais, multisexuals, pressupostos… i, si és necessari, tot l’himne d’Espanya en patinet. Comptat i debatut, no cal que ens deprimim, perquè necessitàrem trenta anys de Convergència per veure que això del peix al cove no anava gaire lluny i, sortosament, només uns quants mesets de Codi Penal al cove per arribar a la mateixa i exacta conclusió. De tant en tant i sense que serveixi de precedent, els nostres temps ens regalen una certa alegria.

La decisió del Tribunal Suprem de no rebaixar les inhabilitacions de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa i mantenir la malversació dona idea novament dels paranys de l’Estat espanyol amb les causes judicials contra l’independentisme.

Que Oriol Junqueras insisteixi que la Reforma del Codi Penal és un éxit, no deixa de ser sorprenent i diu que l’independentisme ja no podrà ser castigat a excepció de que utilitzi la violència, i ho justifica com l’afany de revenja del Tribunal espanyol que reinterpreta la reforma acordada entre PSOE i ERC. De fet la sentència avala a LLarena dient que no hi ha desordres però si malversació greu i desobediència, cosa que farà servir a les euroordres contra els exiliats amb penes que podrien arribar a ser de 12 anys de presó. El PSOE ja agraeix que es continui castigant els delictes tant greus del referèndum de l’1 d’octubre i defensa trobar solucions dialogades per Catalunya.

Realment insistir amb aquesta fantasia macabra de diàleg amb Espanya, de tractar aquest Estat com un Estat democràtic normal, de col·laborar amb el PSOE donant tot a canvi de res i reforçant la falsa idea que es el poli bo de la pel·licula, anunciar sempre els avantatges aconseguits per desprès xocar amb la crua realitat un i altre cop i sobretot actuar desprès de la declaració d’independència al Parlament en sentit contrari i acatant tot el pack de l’Estat espanyol amb devoció, no deixa de ser un contrasentit i una farsa que no ens podem permetre.

Junqueras parla d’èxit d’una reforma que els socialistes ja sabien que era paper mullat i que l’altra pota d’aquest Estat corrupte, la justícia interpretaria i posaria al seu lloc, per si no fos poc veiem com es retorça la llei, fent servir noves acusacions agreujades per acabar amb penes semblants a les anteriors, alhora veiem com el mateix Junqueras no aconsegueix retallar la inhabilitació, a tot això li diu èxit.

Seguir validant que el referèndum es un delicte greu i que donar veu a la societat, i donar-hi forma es un crim intolerable, alhora validar un fals diàleg que precisament ja es basa en aquest suposit com si la independència catalana tingui que demanar permís a les lleis espanyoles i s’hagi de basar en la seva legislació que precisament ho impedeix. Un nou contrasentit que ens volen vendre com una normalitat que no existeix en cap racó del planeta i menys en Estat de tant baixa qualitat democràtica com Espanya, apart de deixar la base de tot, la ciutadania a la cua del poder.

No, no es cap èxit Oriol.