LA PARITAT DE FIRETA
El president espanysol es treu del barret una llei per la paritat entre homes i dones a les direccions de les empreses i Govern, la presenta en un acte electoral socialista i a quatre dies del 8 M, dia de la dona, per tant molt de tuf electoral per davant.
Aquesta llei que busca paritat als organs de Goven i les empreses i anuncia la seva aprovació en breu. Diu que es un missatge clar que no es farà cap pas enrera en la defensa de la igualtat. La norma legal inclou llistes cremallera amb una alternancia total i que ara no es així ja que el 44 % del Congreso i el 39% del Senado son dones. Vol que la paritat no depengui de la sensibilitat política de qui esta al capdavant, també qualsevol empresa cotitzada a borsa o d’interés públic amb més de 250 treballadors i 50 milions de volum de negoci anual tindran que fer un 40% de dones a les seves plantilles. Tampoc cap junta de Govern dels col·legis professionals haurà de tenir almenys un 40% de dones, sent a la vanguardia feminista d’Europa. Les quotes les titlla de justícia.
Realment la mesquinesa electoralista te aquestes coses, ha presentant una proposta sense coneixement del seu soci de Govern, i no des del mateix, sinó en un acte de partit pel rèdit electoral que suposa i per si no fos poc fa l’anunci a 3 dies del dia de la dona. Aquest es el nivell, pel que fa a la proposta jo francament en soc contrari a les quotes artificials, i que el sexe passi per davant de la meritocràcia, això no crec que tingui res a veure amb el feminisme, i si amb la imposició i la no eficiència o mèrits pels llocs de responsabilitat. Un 50 a 50 no ho considero paritat, el concepte crec que hauria de ser igualtat, i això no depén del sexe, sinó de la capacitat i els mèrits aportats, que es el que realment ha de comptar en un lloc de treball. La resta es una cortina de fum ineficient i artificial. Les llistes cremallera electoralment acaben deixant persones vàlides fora o més endarrerides per poder complir unes quotes obligades sense solta ni volta.
El mateix amb les empreses, on els possibles mèrits passaran a emplenar llocs per arribar a la paritat que segurament seran el que s’anomena “floreros” i no persones amb capacitat de decisió, i això també va en contra de les mateixes empreses.
La típica excusa es que es un pas necessàri per arribar al que es busca, i jo crec que es un pas equivocat i que en aquest denigra la dona, que pel seu simple sexe deixa al calaix els seus mèrits per arribar al lloc que es proposi.
Una paritat de fireta.