PARLAR DE TRAICIÓ
El President Aragonès retreu a Junts i al President Puigdemont que fa 10 mesos deien que negociar era trair el país i ara ho estant fent ells, alhora demana suport i força per negociar el referèndum pactat.
Parla de la seva coherència en el tema i rebutja que negociar amb el Govern espanyol era abandona l’1 O i una traició. Demana suports per convertir els no del Govern espanyol en Si, ja que Catalunya te la força per fer-ho possible i també demanar el suport dels que han apostat pel dret a decidir com el PSC o Comuns. Cal dir que va assistir a la Comissió general de Comunitats autonomes al Senat i defensa que sempre s’han de defensar els interessos de Catalunya i no es pot deixar el lloc buit.
No li trec la raó al President amb les critiques a Junts pel seu canvi criticant la Taula de diàleg o la negociació i després fent exactament el mateix. De fet la farsa va pels dos costats per igual, nomes canvia la venda que es fa de la mateixa a la societat. Si entrem al tema la Taula o aquesta negociació sense cap força, amb diferent nivell de poder, bàsicament nomes una part el té i decideix no pot acabar mai bé i es una derrota anunciada com s’ha repetit al llarg de la història. De fet si ho girem a Junts quan van voler diferencia la seva postura amb el que en deien cobrament per avançat, s’ha demostrat que també és un fracàs, nomes cal veure el català a Europa per exemple entre d’altres. Una farsa absoluta.
Pel que fa a demanar un referèndum es abandonar l’1 O, evidentment és una evidència, una postura invalida l’altre, i ja fa molt temps que els molesta el 2017 i la decisió de la gent. Demanar ara el referèndum pactat altre cop és una pantalla passada i sense cap opció, per molt suport que aconsegueixi al Parlament sempre serà una part molt minsa en les institucions espanyoles i sense cap possibilitat, per cert assistir a la Conferència de Comunitats autonomes és un insult per tots aquells que vam aguantar els cops policials el dia 1 d’octubre del 2017 per donar validesa a la força del vot, i una darrera cosa, dins aquest engany, PSC i Comuns no defensen el dret a decidir, ni ho han fet mai, nomes defensen decidir l’opció que ells defensen, res més.
Per tant parlar de traició com deia, és tot això, i francament ja en tenim prou.