Ulisses20

València ha sigut un clam antifeixista, en favor de la democràcia i de la llibertat. Milers de joves, i no tan joves, han commemorat el 9 d’Octubre per guanyar el país i fer front a la impunitat feixista d’uns quants centenars que tenen l’insult i l’agressió com a argument de vida. Han de viure tan amargats, pobres, que ens necessiten per justificar tanta afectació. Centenars de policies havien de protegir els vint mil manifestants que, de manera pacífica, organitzada, entusiasta i festiva recorria els carrers de València fins a la plaça Amèrica. Perquè diversos grups organitzats de l’extrema dreta provocaven sense parar.

El parlament que ha llegit Betlem Agulló al final del recorregut, demanava la independència fiscal, la hisenda pròpia, la llengua, la democràcia i el dret de decidir (res que no siga en la Carta de les Nacions Unides), fins i tot encara recordava que som sense senyal amb TV3 i IB3: prou de governar-nos l’extrema dreta de la justícia, prou d’un finançament de vergonya, prou de mentides del govern espanyol, prou de polítics amb poc ambició, els valencians caminem ferms cap a la República, l’única alternativa que ens garantirà ser europeus amb tots els drets.

Mentre els valencians guanyàvem força i autoestima, ves que les condicions que ens posen són difícils, els catalans —en realitat una petita part dels catalans, representants del parlament— perdien un llençol de la bugada i desorientaven bous i esquelles, en un nou afer polític inexplicable, sobretot un mes després de l’11S i amb uns quants líders a la presó i a l’exili. Sembla que l’esport de deixar-nos governar per jutges agafa volada i nous adeptes. Però no són capaços de fer un pas al costat, xa!

La felicitat va per carrers i per barris; quina llàstima, que el goig d’anar a domir no siga complet.

A unes hores de commemorar un 9 d’Octubre més, en favor de la llibertat dels valencians, que no és una altra cosa que el repte de la independència. Que vagen caient la resta de mamonades pel camí, si voleu, però una altra cosa cosa és l’almoina, que no vindrà mai d’espanya, en favor dels valencians.

Més autonomia?, un finançament just?, un tracte de respecte?, una mica de dignitat…? És la cançó de l’enfadós, de demanar que ens tracten com a iguals, per veure si d’una vegada els cau l’anella de la superioritat, el deliri que espanya activa contra les perifèries, que en realitat és el deliri franquista d’activar feixisme i repressió en comptes de llibertat, cooperació i democràcia.

Espanya no aprendrà mai que és això —la diversitat, el respecte, la cooperació entre iguals. Tant se val qui governe i qui vulga enganyar-nos. Mai no baixaran del burro espanyol, perquè malgrat tot, han d’actuar així per amagar el complex d’inferioritat que els atenalla. D’ací la violència i l’agressivat amb la qual activen la policia, els jutges, i una economia de càstig contra tot allò que no és gaire caspós o submís.

Ves que ara el pèndol espanyol encara reclama més autoritarisme, més repressió i més centralisme: han activat totes les bateries de guerra contra els drets universals i el desig de llibertat. Són capaços d’ordir una conxorxa contra la sanitat dels altres, contra l’economia, contra l’educació, contra els bancs i les caixes en canvi de conservar els privilegis guanyats amb les armes de les guerres. Són els drets de cuixa medievals encara, els que governen a espanya: l’obscurantisme de la religió, dels militars, de les clavegueres, dels fons reservats per delinquir a poc que algú és moga.

No saben fer-ho d’una altra manera. No volen. No poden.

I els valencians commemorarem el 9 d’Octubre enmig de deu celebracions autoritzades per espanya per amagar l’amenaça. El propi delegat del govern espanyol vol aqueixa por al carrer, contra els valencians: desestima la festa amb la qual els valencians hauríem de festejar la llibertat per tenir-nos amenaçats, obliga milers de valencians a pensar si baixaran a València per por de la confrontació atiada pel mateix govern i no pocs agents de la inseguretat ciutadana, funcionaris que cobren per escampar por i violència.

Ja sabem els delictes d’odi qui els atia i qui els crea, des dels fons del clavegueram espanyol que els propis jutges perdonen impunement en aqueixa falsa democràcia creada pels malparits de la transició. Jutges prevaricadors, polítics panxacontents, prostitucions monàrquiques, un pot que conforma l’extrema dreta més rància i criminal d’europa.

El 9d’Octubre no cap altra reivindicació que la llibertat, valencians, la independència i el camí de crear la República. Festegem-ho!

Anit vam fer una tria de músiques que el quartet Arcs Amandi interpretarà al corral de l’Ateneu de Bétera per acompanyar els lectors que llegiran Estellés; en total, una vintena si no és que se n’afigen més a última hora.

Bach, Vivaldi, Hëndel, Purcell, Albinoni, Piazzolla… és la tria feta per la música: per la poesia, a més d’Estellés, llegirem poemes d’Alexandre Navarro i Marc Granell, que enguany va ser el poeta triat per commemorar el dia internacional de la poesia. L’ateneu de Bétera en farà una lectura especial en diverses llengües, del poema que Granell va escriure expressament. Potser que tancarem amb Auld Lang Syne —l’hora dels adéus— una mena d’himne escocés, apropiat pel necessari cant de llibertat que representa… Això és del poeta Robert Burns, granger, patriota, anticlerical, republicà i pobre.

beguem una copa de cordialitat
pels vells temps.
Tots dos hem corregut pels vessants
i recollit les belles margarides,
però hem errat molt amb els peus adolorits
des dels vells temps.

Arcs Amandi el composen Lluís Usó, Gemma Cuerda, Raquel Aparisi i Laia Arnal, quatre joves músics de Bétera i de Nàquera.

Encara llegirem uns versos que ens envia Vicent Partal, que ell voldria llegir en directe, i nosaltres farem nostres, en aquesta nit espcial pel nostre poeta. Estellés els va escriure en recordar algú de Bétera:

‘Florires com l’alfàbrega i et pense / entre les mans delirós de trobar-te. / S’escolten grills tota la nit desperts, / camins perduts’ V. A. Estellés

Bétera, 5 i 6 d’octubre de 2018: Nit Estellés, la primera d’assaig, la segona de debò, però totes dues seran nits de lectura, de recuperar l’acció de llegir públicament, en públic, en el corral de l’Ateneu. Només que portem 9 anys de lectures en reconeixement al més gran dels poetes valencians, si voleu, de festa poètica arreu del país, però n’hi ha pobles que ja han aconseguit de convertir-la en una nit significada al seu calendari.

Camí de convertir el nostre referent com han fet els escocesos en la seua nit Burns. Reunir-nos per llegir, menjar. beure i escoltar música. Aquesta vegada, l’Ateneu de Bétera ha convidat un quartet de música, Arcs Amandi, joves que acompanyaran la lectura i el poeta. Divendres cinc, assagem i triem els poemes. Dissabte ja fem la lectrura. T’animes a participar-hi?

*Sens dubte que també farem referència a la llibertat dels pobles, a la llibertat dels presos polítics, a la llibertat de la poesia, i, com diria Durruti, al compromís de somoure consciències. La resta no sembla que pague la pena.

El PP de Bétera m’ha agafat unes imatges on sóc fent un discurs. Els discurs era en un tros de Bétera, el parc del Jonqueral, que fa anys eren uns femers. El PP em fa escarni i burla del discurs en l’Aplec de la comarca, per atacar l’Ajuntament i qui el governa. Eren uns minuts de discurs en favor de la llibertat, contra l’espanya rància i casposa que empresona polítics o músics o joves amb ideals. Era un discurs en favor de la República dels valencians, però també en favor del camp, del comerç local, de la gent honesta i dels drets universals. En favor de la taronja, de l’ametlla o de l’oli… Tot això que li fa tant de mal al PP, un partit que es va inventar per delinquir, per corrompre i, especialment, per robar als valencians.

Ves si serà gros, que els propis militants de pes del ppartit ja ho han confessat, que n’hi ha presidents, consellers, diputats, parlamentaris, i centenars de militants del pp imputats per tanta delinqüència com van practicar, sobretot a València. El PP és un partit criminal, que es va finançar durant anys de tants diners com robava. Per cert, diners que no ha tornat a la hisenda pública dels valencians. Que ha falsejat proves, que ha esborrat ordinadors i que ha mentit pels colzes, avisant-nos que allò que feia no costaria ni un euro als valencians. I ens van deixar netets, els refillets!

Són aquestes caterinetes del PP, regidors i regidores, que ara volen fer escarni d’un discurs que demanava llibertat i república. I escola. Tanta com els en falta, pobres, a aquests dissortats de la vida i del poble on vivim. Si hem arribat a tenir mala sort, de tanta ignorància… I de la mala companyia.

“Si seran rucs, que el seu nou cap allà a espanya no pot ni justificar els estudis primaris, si no és per la prevaricació de jutges i mitjans. I encara voldrien fer-nos lliçó d’això i d’allò, els pocavergonyes.

—Ai, quanta escola us cal, peperetes!

Catalunya ix al carrer a reivindicar la República proclamada. Milers d’homes i dones fan seua la República i reclamen al govern decisió i coratge. Però el govern els envia els Mossos. Torna la repressió ara en casa pròpia. Ep, el mateix govern o un de paral·lel, reacciona contra els seus amb violència. El desconcert dels polítics ha fet vessar el got de la paciència. «Això no és un partit de futbol, ni una festa de falles, és la República, idiotes!». Espanya és repressió i ara el govern català l’imita, si arriba a ser gros el desconcert polític.

—Si ens han de pegar que siga plegats, defensant els drets universal, entre més el dret de la llibertat i de fer efectiva la República!

—Ja té collons que el govern català pegue als catalans per defensar el parlament català.

Tenim feina per envant, i el carrer ha dit prou. Ho va dir l’últim 11S, ho va dir dissabte i diumenge, ho ha dit dilluns amb més força encara, i contra Mossos carregats de pistoles i projectils. Però la gent està carregada de raons i d’ideals. Ni els Mossos, ni el Buch, ni Torra no hi podran excusar res més ni durant més temps. L’espectacle de fa unes hores semblava de foc amic: que es peguen entre ells. Ja n’hi ha qui ho pensa i ho organitza, perquè perdem el temps. Però el poble sembla que ha dit prou de perdre el temps. I la reacció política, si n’hi ha, no podrà trigar. Si ens queda intel·ligència i mesura.

De l’altre costat, a Espanya ja juguen la carta del desgast, l’amenaça i la delinqüència. I no sembla que perden l’oportunitat d’atiar el foc, per desviar com arriben a ser de criminals, al pp i al psoe: per exemple, la conspiració judicial per salvar Casado, els seus Màsters i encara per tapar el finançament il·legal del PP, ara que els seus el confessen davant els mitjans. Per exemple, quan el Sanchez trau pit contra el terrorisme, si el seu partit i el seu cap van crear un grup terrorista per atemptar contra els bascos…

I els valencians, preparant-nos per a declarar la República el 9 d’octubre… Què què!