Ulisses20

València ha sigut un clam antifeixista, en favor de la democràcia i de la llibertat. Milers de joves, i no tan joves, han commemorat el 9 d’Octubre per guanyar el país i fer front a la impunitat feixista d’uns quants centenars que tenen l’insult i l’agressió com a argument de vida. Han de viure tan amargats, pobres, que ens necessiten per justificar tanta afectació. Centenars de policies havien de protegir els vint mil manifestants que, de manera pacífica, organitzada, entusiasta i festiva recorria els carrers de València fins a la plaça Amèrica. Perquè diversos grups organitzats de l’extrema dreta provocaven sense parar.

El parlament que ha llegit Betlem Agulló al final del recorregut, demanava la independència fiscal, la hisenda pròpia, la llengua, la democràcia i el dret de decidir (res que no siga en la Carta de les Nacions Unides), fins i tot encara recordava que som sense senyal amb TV3 i IB3: prou de governar-nos l’extrema dreta de la justícia, prou d’un finançament de vergonya, prou de mentides del govern espanyol, prou de polítics amb poc ambició, els valencians caminem ferms cap a la República, l’única alternativa que ens garantirà ser europeus amb tots els drets.

Mentre els valencians guanyàvem força i autoestima, ves que les condicions que ens posen són difícils, els catalans —en realitat una petita part dels catalans, representants del parlament— perdien un llençol de la bugada i desorientaven bous i esquelles, en un nou afer polític inexplicable, sobretot un mes després de l’11S i amb uns quants líders a la presó i a l’exili. Sembla que l’esport de deixar-nos governar per jutges agafa volada i nous adeptes. Però no són capaços de fer un pas al costat, xa!

La felicitat va per carrers i per barris; quina llàstima, que el goig d’anar a domir no siga complet.