Ulisses20

Catalunya ix al carrer a reivindicar la República proclamada. Milers d’homes i dones fan seua la República i reclamen al govern decisió i coratge. Però el govern els envia els Mossos. Torna la repressió ara en casa pròpia. Ep, el mateix govern o un de paral·lel, reacciona contra els seus amb violència. El desconcert dels polítics ha fet vessar el got de la paciència. «Això no és un partit de futbol, ni una festa de falles, és la República, idiotes!». Espanya és repressió i ara el govern català l’imita, si arriba a ser gros el desconcert polític.

—Si ens han de pegar que siga plegats, defensant els drets universal, entre més el dret de la llibertat i de fer efectiva la República!

—Ja té collons que el govern català pegue als catalans per defensar el parlament català.

Tenim feina per envant, i el carrer ha dit prou. Ho va dir l’últim 11S, ho va dir dissabte i diumenge, ho ha dit dilluns amb més força encara, i contra Mossos carregats de pistoles i projectils. Però la gent està carregada de raons i d’ideals. Ni els Mossos, ni el Buch, ni Torra no hi podran excusar res més ni durant més temps. L’espectacle de fa unes hores semblava de foc amic: que es peguen entre ells. Ja n’hi ha qui ho pensa i ho organitza, perquè perdem el temps. Però el poble sembla que ha dit prou de perdre el temps. I la reacció política, si n’hi ha, no podrà trigar. Si ens queda intel·ligència i mesura.

De l’altre costat, a Espanya ja juguen la carta del desgast, l’amenaça i la delinqüència. I no sembla que perden l’oportunitat d’atiar el foc, per desviar com arriben a ser de criminals, al pp i al psoe: per exemple, la conspiració judicial per salvar Casado, els seus Màsters i encara per tapar el finançament il·legal del PP, ara que els seus el confessen davant els mitjans. Per exemple, quan el Sanchez trau pit contra el terrorisme, si el seu partit i el seu cap van crear un grup terrorista per atemptar contra els bascos…

I els valencians, preparant-nos per a declarar la República el 9 d’octubre… Què què!