SERRALLONGA

Imatge: la vida d’un arbre…. sempre te més força que el ferro…… d’una escala surrealista…

 

Ahir a la tarda, entotsolats,  passejàvem pel silenci dels segles. El sol ens feia tat enmig de les grosses fulles de figuera que tornassolaven els raigs de sol… els pàmpols de la figuera feien de la tarda un bressol de retorn a la infantesa. Però una infantesa plaent, a la recerca del nostre jo,  i tot …. sense  cap pretensió… només la confirmació que el cel és blau, la llunyania es tan propera com el nostre cor.. …l’amor pot sorgir d’un lleu fregadís de la ma … i tanmateix el silenci … aquest silenci que et deixa contemplar l’horafoscant a redós de la muntanya negre, engolida pels darrers raigs de llum..

I els nostres passos es perdien pel carrer de la Processó, per la plaça de l’Església, per la sagrera de Sant Esteve…

I el mon, la vida, el sentit de la transcendència es feia tan senzill com el silenci que ens embolcallava….

Pacientment , ara una passa ara l’altra, cap  a retorn a la nostra llar prestada per unes hores….

Silenci… pau, amor…… i la senzillesa de les coses petites…..  dels petits moments, de la pau tot just guanyada al brogit…..

I avui ens despertem i sabem que som campions….

Avui hem descobert l’esclat:

Hem guanyat un partit de futbol….

Què voleu que us digui…….