ESTIMAT QUIM, MESTRE I AMIC!
Joaquim Mateu
Estimat Quim:
Mestre és qui ensenya ciència, art, ofici, o té el títol per a ensenyar-ne.
Deia en Ramon Llull:
On pus perfeta és la obra, major significança dóna de la sauiesa del maestre qui la ha feyta.
I tu QUIM has estat el mestre en tots els àmbits….. no t’has limitat mai a pontificar i escapolir-te, has estat present, acompanyant l’obra que has emprès.
Mestre quan a les primeries de la teva estada al Cassà hi va haver la primera maltempsada i perill per l’escola, tu, i uns quants com tu, vareu besllumar ben clar que l’escola Cassà havia de ser l’escola de tots, una escola inserida a la realitat arenyenca i no elitista… d’aquells primers passos, ja en varem aprendre del teu mestratge.
Mestre ho vas ser quan, de regidor de la segona legislatura, s’esdevingué un greu problema a l’àrea d’ensenyament, la teva…. i tu vas saber estar al lloc i d’aquesta teva actitud en va néixer i continuar uns anys l’escola d’Arts i Oficis, … Tu eres allà per senyalar el teu mestratge…
Mestre dels teus alumnes, que aquests son els que han copsat millor la teva marca com a mestre de vides… No ensenyar només, sinó mostrar el camí a l’alumne perquè ell trobi l’exercici de la seva llibertat ….
Aquests dies, per les xarxes, algun alumne et donava les gràcies per haver estat al seu costat, i fer-li veure que no era menys que els altres. Que calia l’esforç. I ara, tants anys després t’ho agraeix, com de ben segur tots t’ho agraeixen, tots ells.
Mestre dels primigenis locutors a radio Arenys….
Mestre en continuar la tasca d’Arenys Vida Parroquial en la que hi vas deixar la teva empremta.
I mestre en la fotografia, on una fotografia teva era capaç de desvetllar el sentiment del seu autor…
I mestre en no defallir quan el patiment es va apoderar del Cassà. Hores dolentes que, tot amb tot, sort en teníem del teu mestratge per superar l’atzucac.
I sempre aportant el seny, la saviesa, i perquè no dir-ho, un punt de sornegueria….
I amic amb els amics, que sempre t’hem sabut molt a prop, ben a prop…
I familiar. Sempre amb els teus, les germanes, la Montse i L’ Assumpta i els seus companys…. i els nebots en Jofre, la Laia i l’Ariadna ….. vessant amor i rebent-ne de tots ells.
I la Mercè. Sempre amb la Mercè..
Ja no sabíem destriar quan parlàvem de tu o de la Mercè, sempre éreu, en Quim i la Mercè o la Mercè i en Quim….
La Mercè, esposa, amiga, companya i engrescadora de tasques en les que sempre hi trobava en Quim per respondre.
I Mercè, permet-me dues paraules…… .
Dilluns, a horafoscant, ens va trucar la Mercè per dir-nos que estaves molt malament. Varem venir a casa a veure-us.
I a l’habitació, tu Quim, ens miraves amb uns ulls consirosos
De cop un lleu xiuxiueig surt dels teus llavis…
Només la Mercè et sabia escoltar aquests darrers dies.
S’acosta amatent cap a tu…..
….i després d’escoltar-te, ella et fa un petó…..
Un petó, volies un petó de la Mercè…..
La bellesa de l’amor
L’amor per damunt de tot.
L’amor que de ben segur t’ha mostrat el camí vers l’eternitat, on ens retrobarem tots.
Descansa en pau, Quim!