LA VIA AUGUSTA – VIA A LA INDEPENDÈNCIA -EXPRESSAMENT DEDICAT AL MEU AMIC CELONÍ MARTÍ MONCLÚS
A Vilaweb (sempre tant i tant valuosos) publiquen una noticia del recorregut de la Via Catalana d’avui
I diuen :
” L’ANC ha explicat per què s’ha triat aquest recorregut: ‘És la columna vertebral dels Països Catalans, seguint l’antiga Via Augusta. Així la gent del País Valencià i Catalunya Nord, tot i ser dia laborable, podran continuar el recorregut pel seu territori. Les Illes Balears podran realitzar actes en paral·lel de manera simultània’, explica l’entitat.”
I m’ha semblat que aquí podem fer un apunt a la nostra història, per altra banda, desgraciadament poc coneguda.
Avui la Via Catalana, pròpiament, no passa, en tot el recorregut per la Via Augusta.
(Aquí us enllaço un bon mapa de la Via Augusta seguit d’un molt bon article )
Si us fixeu bé en el mapa veureu que en arribar la Via Augusta a Caldes de Malavella es bifurca: El tram principal passa del numero 4 , (Caldes de Malavella i va cap a (19) Seterras, segurament Hostalric i el tram B gira cap a Blanes i passa per Arenys de Mar (ep que encara no hi érem eh!, però el nom si que el tenim i el teníem: la Via Augusta al seu pas per Arenys pren el nom del camí del Morbo….
I Malgrat no es te documentat que passés per Sant Celoni si que està documentat Seterra, que alguns historiadors situen a Hostalric, i Semproniana que potser sigui Granollers
I us preguntareu perquè faig aquesta giragonsa….
Després de Caldes de Malavella, seguint cap a Sant Celoni, la Via Augusta havia de passar per Sils (recordeu l’Estany de Sils) i gràcies al meu bon amic mestre Josep M Panareda vaig saber que, pels romans, aquest pas per Sils els era infernal,
Tant que en deien l’entrada a l’Infern… Quan l’estany i aiguamolls perdien aigua i quedaven mig assecats, sorgien els insectes ferotges que, amb les seves picades verinoses, delmaven els vianants que passaven per aquest tram de Via Augusta.
I savis que eren, van creure que podien fer un pas alternatiu (veureu que a la Via Augusta quasi no hi ha cap més pas alternatiu) i en aquest cas l’obriren pel sector de Marina i s’estalviaven el pas per Sils, o sigui, s’estalviaven l’entrada a l’Infern….
I com que, segons el meu estimat mestre Dr Font Rius, a la història no i ha res gratuït, i sempre una baula enllaça amb una altra, temps a venir, quan a segle XVI-XVII, el pagés de Tordera, En Pere Porter, i per mor d’un debitori no pagat, el seu fill també cognomenat Pere va ser condemnat a pena de presó pel deute. El pagés va demanar uns dies per a poder trobar els diners, malgrat deia i cridava que el seu pare havia pagat el deute.
La gent d’armes li donen tres dies per a que pugui trobar els diners, i en Pere Porter adreçant-se des de Tordera cap a Girona, passa pels aiguamolls de Sils, i un cavaller negre i amb ferum de sofre (el dimoni) l’empeny cap a les calderes de l’Infern….
Aquí us enllaço la contalla, resumida, però si us abelleix, podeu adquirir el llibre de Josep Ma Pons i Guri , on trobareu una mina.
D’aquesta llegenda ens han quedat dues frases importants que usem molt sense saber d’on venen :
.- Advocats i procuradors a l’infern de dos en dos.
.– I les Calderes d’En Pere Botero dels pastorets (venen de les calderes de Pere Porter).
I ja teniu la història farcida i amanida…
Els romans van saber que no podien passar per l’entrada de l’infern i van fer la giragonsa marinera de la Via Augusta.
I els de la ANC (en aquesta tan bona feina que han fet en programar la Via) han tingut cura de no entrar a l’Infern, (si bé cal dir de seguida que avui es un goig, una joia veure l’estany de Sils que us els recomano vivament) Però l’imaginari ens faria la mala passada de que haviem fet una via que entrava directament a l’Infern…..
I com que cal defugir de qualsevol equívoc…. Voilà: ja teniu que la Via Catalana, ni avui, (ni mai) entrarà a l’Infern !!!
I per aquest motiu, perquè la història ha furtat als santcelonins i a tots el del Baix Montseny a tenir la Via Catalana per davant de casa seva, jo avui, a la Via, al pas per Marina, o sigui, al pas per Arenys, lluiré amb molt de goig una samarreta groga del Baix Montseny que vaig demanar expressament al meu bon amic santceloní Martí Monclús, a qui dedico avui aquest post!
Apali, a gaudir de la diada!!
Una abraçada.
Martí