ENS MANTINDREM FIDELS PER SEMPRE MÉS…
Notes:
1a.- Els meus fills, dies abans de la via catalana, m’omplien de raonaments explicant qué difícil que era fer les lletres del “cartell” que la via Catalana havia programat per Arenys.
Jo, cara mig mofeta, minyó escolta a les hores jovincelles, responia que a nosaltres, en els bons temps ens costava molt poc fer un cartell. No necessitàvem ni tantes hores, ni tantes mandàngues.
2.- Pensava que la Via Catalana era plausible, però no folklòrica, si jo feia, de professió advocat, hi volia anar vestit amb trajo i corbata.
3.- Decidit de no anar amb americana i corbata, vaig voler anar amb samarreta groga del Baix Montseny.
4.- A la Via, vaig veure unes amigues que portaven, feta amb porexpan, la imatge d’un seu amic, ara a l’estranger, que no es va voler perdre la via. Rm va agradar.
Realitats del dia 11 de setembre:
1.- Quan vaig veure el “cartell” que van fer els arenyencs (Ens mantindrem…….) em vaig emocionar i potser, escadusserament em va caure mitja llagrimeta. MAGNÍFIC!!!
2.- Quan em raonen que val la pena anar grocs, i que, des de l’aire, vestits foscos no ens veurien, no tinc cap dubte que ho han organitzat molt bé.
3.- El mateix dia vaig raonar el meu homenatge al Baix Montseny.
4.- La imatge feta amb porexpan volent fer present un amic llunyà a la marxa, alguns descerebrats ho van convertir que molts participants a la Via eren “ninots…
I dues reflexions.
a.- A les 17 14 quan hi ha el clam de dir ARA!. Agafat de la mà de la meva dona a la dreta i a l’esquerra la de la meva filla, què voleu! em vaig emocionar i qualque llàgrima s’em va escapar del llagrimal!!.
b.- Si voleu, deixeu dir als de fora, que el que varem fer potser era folklorisme….
Potser sí……
Però algú els ha de dir que el que compta és que, la societat civil, endreçada, acurada, volenterosa i magnífica va fer una organització d’ESTAT…. no de voluntaristes. Un orgull molt d’home (que diria Raimon) de saber que pertanyem a UN ESTAT, que si està per fer, ja te les persones (i un poble) per a fer-lo!!!
I aquí deixeu que us digui:
Aixó és molt important!!!
MOLT!!!