LA GARSA I EL CAPELLÀ
Avui, una de Sant Julià de Lòria.
Temps era temps, una garsa fa niu al costat d’una casa de possibles de Sant Julià. la garsa aprofita qualsevol badada dels estadants de la casa per birlar-los els ous del galliner…
Fins que el pagés fa de manera d’ esclafar el niu de la garsa i així , fer-la desaparèixer de l’entorn del galliner….
Però, pobre pagés, amb tant mala fortuna que va, s’enfila a l’arbre del niu i…. pata-plam…. cap a terra.
Ve la dona….
.- Ui que sembla mort …I va a cercar el capellà
El pobre moribund va dient cinquanta mil, cinquanta mil……
I el capellà preveient que allò és l’herència que vol deixar el pagerol, fa marxar la dona, per tan de confessar-lo…
I el bon home, carregat de bona voluntat, va i comença a confessar i el moribund, però el moribund, encara està ben viu…
Fa un esgarip,
comença a a parlar , baixet, baixet….
I al final, amb veu clara, i concisa:
.- Cinquanta mil dimonis s’enduguin la garsa i el capellà.
I el pobre, capellà, amb la cua entre cames torna , ara un passet ara l’altre cap a la rectoria….
Apali, si la voleu escoltar, cliqueu aquí o al dessota….