SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

I NO T’ALLERIS, TIANET, A CORREGIR-ME, CAR A SINERA SEMPRE HO PELAREM AIXÍ……

Imatge: L’eucaliptus que va presidir el concert.

(Pensaments a les acaballes del recital d’Arenys, dits a la manera espriuenca i que en Tianet/Salvador ens absolgui…..)

Vilatans, Patricis de Sinera, som a les acaballes de la faula….
Quan Kolinosia s’esbudella en la lluita aferrissada entre germans …. 
I  Lavinia, que, oh! ens ha pres la sentor marina de la rada de ponent, pregueu pel noi de la pista, que ens ha encolomat una bella faula estètica, sense que ningú s’hagi adonat que hem celebrat les noces del convit al peus de l’arbre de la mort.
L’eucaliptus, que porta als seus gens la mort dels pusil.lanimes…

I a tots aquells que en magna esbaldida varen acudir als terrenys de la Dillet, pobra dona, que, sense saber-ho, ens va regalar un espai immens i inassequible, descobert pels ulls embadalits dels vilatans de Sinera.
i pregueu perquè els de Lavinia s’allunyin del veïnat de Mar, que, sinerencs com sempre, hem anat a l’encalç dels senyors que es passen més estones parenceres esguardant Kolinosia i foragitant les imatgeries de Sant Hipólit que, pobre, ens fita des del cim dels cims de les grandàries d’un retaule ben farcit d’esponsalles.
Pregueu pel pobre Mossèn Silví Saperes, i el camàndula del Quim Federal i del Dallonses que em demanava les  daixonses….
I per tots aquells que, en congregació,  han participar del magne i esplèndid recital estètic, on des de l’inici,  s’ha malmés la desbocada força  dels cavalls i s’ha esbalçat al pobre cantant de Xàtiva que, ara i aquí, no ha cantat ni gall ni gallina, i que el mestre bru “Nigra sum”, ha esquinçat les partícules entranyables de Sinera….
I pregueu pels pobres destradors de la catedral, i els mossens i els seus amics, i per tots nosaltres que, ens heu furtat que “el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum” passatge que els d’allà d’enllà ens han furtat de  les nostres fines puntes/de mantellina fetes/per ditets de Sinera.
I tot amb tot, ha arribat el raïm tendre, portat per dits benèvols /del Sant màrtir de plata.

Descanseu ara i sempre en la claror de Sinera i passegeu per l’ordre/ de verds xiprers immòbils/damunt la mar en calma……
I els de Lavinia que reposin tranquils, en la tranquila quietud de saber  que ens han furtat la sentor d’aigua marina de la rada de ponent.

(I que Sant Fèlix, de qui hem guardat les despulles durant molts anys, patró de la diada de 10 de juliol, pregui per nosaltres, pels segles dels segles)
Amen


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.