SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

OBIOLS, PINTOR A ARENYS I A MONTSERRAT

Imatge:  Baptisteri d’Arenys de Mar. 

Tot i que ja m’ho havien explicat, aquests dies he pogut constatar un fet especial: 
Josep Obiols, (1894-1967) pintor noucentista i arenyenc en els darrers anys de la seva vida, fou qui pintà la sagristia de Montserrat (algú en diu la nostra particular capella Sixtina). 
I jo hi afegeixo que Obiols va fer l’esboç del Baptisteri d’Arenys de Mar, encara que la realització de les pintures la va fer en Francesc Vidal i Gomà, car l’Obiols, que ja passava els estius a Arenys, els darrers anys de la seva vida, va anar perdent la vista. L’obra fou executada l’any 1967. 

Aqui us enllaço un apunt biogràfic: 

 Josep Obiols. Dades biogràfiques, per Agnès Ponsati Obiols

Neix a la vila de Sarrià el 5 de març de 1894. Fill de Tomàs Obiols, natural de Vallvidrera, i Filomena Palau, nascuda a Valls. Josep Obiols és el petit de tres germans en una família d’origen humil que treballa al camp. Família amb un marcat sentiment religiós, com ho demostra el fet que el seu germà gran, Àngel, fos capellà i la seva germana entrés molt jove en un convent de clausura.

 Estudià a l’escola pública de Sarrià, on coincidí amb J. V. Foix, sarrianenc com ell, al qual l’uniria una profunda amistat de joventut. En acabar l’escola primària, J. Obiols estudià tenidoria de llibres i començà a treballar en un despatx mercantil. Als quinze anys entrà en contacte amb qui hauria de ser el seu gran mestre: Joaquim Torres-García. Aquest pintor uruguaià, que també vivia a Sarrià, on havia fundat l’Escola Catalana de Decoració, el va afeccionar a la pintura mural i n’hi va ensenyar les tècniques. Obiols sentí sempre una gran admiració per Torres-García i així ho expressava l’any 1916 quan Torres-García li comunicà que tancava l’Escola de Decoració: “(…) onsevulga que vagi, jo no puc, fatalment, ser altra cosa que deixeble d’en Torres-García. Com, si la pintura meva ho diria ben clar? (…) Car mestre jo temo la meva feblesa, és veritat, però mai no’m rendiré fàcilment. Amb tranquila tenacitat i constant esforç seguiré endavant. I, la veritat, no he perdut les esperances que per l’esforç dels que som o dels que poden sorgir, es pugui tornar a obrir l’Escola de Decoració.”


I si voleu fotografies d’aquests darrers dies, cliqueu aquí i veureu, les primeres quatre son del baptisteri d’Arenys, les altres son de la Sagristia de Montserrat.  


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.