DESTRALS
La meva bona amiga Carme, esposa d’En Martí Boada m’ho va fer saber aquesta passada setmana: En Martí, de la mà amb en Perejaume, inauguraven una exposició de destrals a Sant Pol de Mar. Per motius personals no vaig poder anar a la presentació, però aquest matí hem anat a veure aquesta exposició curiosa. Destrals… no és pas un estri comú, ni un estri del nostre quefer diari, però a mi, que vaig néixer com aquell qui diu amb una destral a la mà i que va ser la meva feina temps i temps, em va copsar l’exposició.
Bona exposició d’aquests estris, ben acompanyada per descripcions literàries i fins i tot científiques, i amb un videu que enllustra uns passatges d’abatre un arbre… Però, si puc dir quelcom, li falta la ferotgia de la feina, els colps de la destral que retrunyen al cervell, en ple migdia, després d’haver fet un mos i un traguet al fato… Els xerrics dels grills que sembla que es riguin dels pobres deus caiguts que destral en mà, feien una feina dura, molt dura… podríem dir ferotge… I també hi he trobat a faltar els renecs… Si ja se que això no és políticamente correcte, però sense els renecs, la gent de bosc no era res… com sense el bot de vi, com sense el fato, com sense el crit, l’esgarip…. En fi… Molt bona exposició, però pregaria a n’En Martí i en Perejaume, coneixedors de primera mà dels bosquerols que l’enllustrin d’esgarips, de colps, de crits (si volen que s’estalviïn els renecs)… i llavors que hi portin tots els nens de les escoles perquè capeixin, ni que sigui de lluny, la ferotgia de la feina dels seus avantpassats… Per cert, m’ha plagut molt el llistat dels malnoms dels bosquerols que presideixen l’exposició. (Altrament, jo era “el gran de cal ferrer”)
Felicitats Martí: Una molt bona pensada a la que li falten molts efectes especials perquè sigui verídica….