EL PEGOT I NOSTRE REI EN JAUME
Ja fa temps que no havia explicat una llegenda de l’Amades. Sempre cal tornar a l’Amades. És cert que la feina que va fer no la va contextualitzar i això fa molt difícil col.locar les històries que explica en el seu propi temps i espai. Arribes a fer-te un garbuix i no pots situar la llegenda o rondalla en el seu temps i context. I si no la pots ubicar, et trobes, per exemple que els nens d’Arenys rebien els reis amb trompetes de vidre (quan?) i l’espasa de Vilardell era un estri de virtut (quan i perquè ho era?… ).
En fi, aquesta seria, per mi, la única critica que li podem fer. El valor de la seva feina és, no obstant, ingent.. sense ell no tindriem el cabal d’història, de llegendistica, de rondalles , de contes que tenim ara.
Avui en podeu escoltar una situada a la vida del nostre Rei en Jaume (per tant aquesta si que la podem ubicar: mitjans del segle XIII) amb una facècia que li feu al pegot que tenia el taller al costat del palau reial. Si el voleu sentir, cliqueu aquí.