Suport social a la independència. Consideracions sobre el tipus de pregunta i els resultats generals
Vaig assistir a diverses assemblees de la Plataforma pel Dret de decidir en període prereferèndum, on vaig poder explicar a diverses persones els resultats sobre el suport social a la independència que he anant exposant al bloc. Totes estaven interessades, i després de mirar els resultats la majoria es van mostrar excèptiques.
Un diputat d'ERC em va explicar que a Esquerra havien fet alguna enquesta pel seu compte i que els sortia al voltant del 18% d'independentistes. Entrant una mica més en detall, el tipus de pregunta era una cosa així:
Un diputat d'ERC em va explicar que a Esquerra havien fet alguna enquesta pel seu compte i que els sortia al voltant del 18% d'independentistes. Entrant una mica més en detall, el tipus de pregunta era una cosa així:
Vostè creu que Catalunya hauria de ser: una regió d'espanya, una comunitat autònoma d'espanya, un estat en una espanya federal, un estat indepedent.
Aquest tipus de pregunta, que anomenarem del tipus autodeterminista, també és la que fa la Generalitat de Catalunya de tant en tant, darrerament de forma regular amb el Centre d'Estudis d'Opinió de l'Idescat.
Pregunta autodeterminista
La pregunta de tipus autodeterminista dóna sempre resultats al voltant del 15-18% a favor de la independència de Catalunya. Els creadors d'opinió i els intel·lectuals en general consideren aquest tipus de pregunta com la mesura del suport social a la independència. Anem a demostrar que aquest supòsit és erroni, és a dir, que tots s'equivoquen.
El 15-18% s'associa ràpidament al percentatge de votants d'ERC. Aquesta interpretació és absolutament errònia, ja que sabem que el suport a la independència és transversal, tot i que força variable entre partits.
Altre problema de la pregunta autodeterminista és que no sabem quanta gent s'oposa a la independència de Catalunya. Perquè, per exemple, es podria voler un estat en una espanya federal per pur tactisme, per realisme polític. És tant important saber quanta gent està a favor com quanta gent està en contra, així com quants indecissos hi ha. Una pregunta les respostes de la qual no proporcionin aquesta informació, no és una pregunta bona.
Altra qüestió és que en cap dels referèndums que s'han fet a Catalunya s'ha fet una pregunta de tipus autodeterminista. És a dir, a cap d'ells es van donar diverses opcions a triar. Es va donar una, i el ciutadà havia de dir si l'acceptava o no. És més, en el nostre context geopolític els referèndums no es donen del tipus autodeterminístic. Tenim com a darrer exemple Montenegro o la Constitució Europea.
Pregunta independentista
Així doncs, el referèndum d'independència de Catalunya no serà de tipus autodeterminístic (diverses opcions) sinó que serà un referèndum normal i corrent. És a dir, del tipus Voleu que Catalunya sigui un estat independent?, o una cosa així. Una pregunta que podem anomenar independentista per entendre'ns. Per tant, quina és la millor pregunta per a estimar l'actual suport a la independència de Catalunya? La pregunta directa, la independentista, la que va fer el CIS espanyol el 2001, o la que fa l'ICPS normalment. Per contra, la Generalitat de Catalunya sembla que tingui por a fer la pregunta de tipus independentista en les seves enquestes.
Pregunta autodeterminista vs. Pregunta independentista
Però el que demostraria clarament que la pregunta autodeterminista no serveix és una comparació a una enquesta on es faci els dos tipus de preguntes a les mateixes persones. I és el que fa l'ICPS: pregunta totes dues. Aquests són els resultats de l'IPCS per a la pregunta autodeterminista:
s.d. Sense dades (en principi existeixen, però no les tinc)
Es pot comparar amb els resultats per a la pregunta independentista. La diferència és notable. Aquí grafiquem la gent que vol Un estat independent a la pregunta autodeterminista amb la gent que està D'acord a la independència a la pregunta independentista:
Convé ressaltar que és la mateixa persona la que ha respost a les dues preguntes. Per tant és evident que la pregunta autodeterminista subestima clarament els suport a la independència, entre 13 i 25 punts menys. És a dir, fins ara la majoria de l'independentisme està subestimant la seva pròpia força.
Percentatges generals
Una altra consideració interessant són els percentatges generals. Atès que ni la posició independentista ni la unionista tenen actualment majoria absoluta a les enquestes, tot queda de la banda dels indecisos. Tanmateix, amb un 35-40% a les enquestes es pot guanyar una referèndum per majoria absoluta? La resposta és sí.
Els percentatges de les enquestes de l'ICPS i el CIS es refereixen al conjunt de la ciutadania major de 18 anys. Però als referèndums no vota tothom qui ho pot fer. La prova més clara d'això és el darrer referèndum que s'ha fet a Catalunya, el de l'Estatut. El sí clarament va guanyar per 72,2% enfront el 28,1% pel no. Però això és sobre la gent que va votar.
Si considerem els resultats del referèndum de l'Estatut per al conjunt de població més gran de 18 anys, que és com es pot comparar amb les dades de l'ICPS, obtenim el següent: A favor de l'Estatut 36,2%, en contra de l'Estatut 10,2%, Indiferents (abstencionistes, blancs i nuls) 53,6%.
Evidentment que els percentatges del referèndum de l'Estatut són directes, mentre que els de l'ICPS i el CIS són estimacions estadístiques. Els indiferents a l'Estatut són realment indiferents, mentre que a les enquestes poden decantar-se per un vot o un altre, o romandre indiferents. Però a grans trets podem dir que com a mínim hi ha tanta gent a favor de la independència de Catalunya com tanta gent vol l'Estatut d'Autonomia. I si ja tenim el segon, podem tenir pel mateix preu la primera.
Aquest tipus de pregunta, que anomenarem del tipus autodeterminista, també és la que fa la Generalitat de Catalunya de tant en tant, darrerament de forma regular amb el Centre d'Estudis d'Opinió de l'Idescat.
Pregunta autodeterminista
La pregunta de tipus autodeterminista dóna sempre resultats al voltant del 15-18% a favor de la independència de Catalunya. Els creadors d'opinió i els intel·lectuals en general consideren aquest tipus de pregunta com la mesura del suport social a la independència. Anem a demostrar que aquest supòsit és erroni, és a dir, que tots s'equivoquen.
El 15-18% s'associa ràpidament al percentatge de votants d'ERC. Aquesta interpretació és absolutament errònia, ja que sabem que el suport a la independència és transversal, tot i que força variable entre partits.
Altre problema de la pregunta autodeterminista és que no sabem quanta gent s'oposa a la independència de Catalunya. Perquè, per exemple, es podria voler un estat en una espanya federal per pur tactisme, per realisme polític. És tant important saber quanta gent està a favor com quanta gent està en contra, així com quants indecissos hi ha. Una pregunta les respostes de la qual no proporcionin aquesta informació, no és una pregunta bona.
Altra qüestió és que en cap dels referèndums que s'han fet a Catalunya s'ha fet una pregunta de tipus autodeterminista. És a dir, a cap d'ells es van donar diverses opcions a triar. Es va donar una, i el ciutadà havia de dir si l'acceptava o no. És més, en el nostre context geopolític els referèndums no es donen del tipus autodeterminístic. Tenim com a darrer exemple Montenegro o la Constitució Europea.
Pregunta independentista
Així doncs, el referèndum d'independència de Catalunya no serà de tipus autodeterminístic (diverses opcions) sinó que serà un referèndum normal i corrent. És a dir, del tipus Voleu que Catalunya sigui un estat independent?, o una cosa així. Una pregunta que podem anomenar independentista per entendre'ns. Per tant, quina és la millor pregunta per a estimar l'actual suport a la independència de Catalunya? La pregunta directa, la independentista, la que va fer el CIS espanyol el 2001, o la que fa l'ICPS normalment. Per contra, la Generalitat de Catalunya sembla que tingui por a fer la pregunta de tipus independentista en les seves enquestes.
Pregunta autodeterminista vs. Pregunta independentista
Però el que demostraria clarament que la pregunta autodeterminista no serveix és una comparació a una enquesta on es faci els dos tipus de preguntes a les mateixes persones. I és el que fa l'ICPS: pregunta totes dues. Aquests són els resultats de l'IPCS per a la pregunta autodeterminista:
| Any | Una regió d'Espanya (%) | Una Comunitat Autònoma d'Espanya (%) | Un Estat d'una Espanya Federal (%) | Un Estat Independent (%) | Altres (%) | NS/NC (%) |
| 1989 | -- | -- | -- | -- | -- | -- |
| 1990 | -- | -- | -- | -- | -- | -- |
| 1991 | 17 | 47 | 14 | 19 | 0 | 4 |
| 1992 | 19 | 40 | 17 | 18 | 1 | 5 |
| 1993 | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. |
| 1994 | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. |
| 1995 | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. |
| 1996 | 10 | 55 | 14 | 16 | 0 | 5 |
| 1997 | 14 | 54 | 12 | 16 | 1 | 3 |
| 1998 | 12 | 52 | 15 | 17 | 0 | 3 |
| 1999 | 15 | 51 | 13 | 16 | 1 | 4 |
| 2000 | 12 | 52 | 14 | 18 | 1 | 4 |
| 2001 | 13 | 53 | 14 | 18 | 1 | 1 |
| 2002 | 11 | 52 | 17 | 18 | 0 | 3 |
| 2003 | 10 | 39 | 27 | 18 | -- | 5 |
| 2004 | 11 | 36 | 26 | 20 | 1 | 6 |
| 2005 | 7 | 52 | 24 | 12 | 1 | 5 |
s.d. Sense dades (en principi existeixen, però no les tinc)
Es pot comparar amb els resultats per a la pregunta independentista. La diferència és notable. Aquí grafiquem la gent que vol Un estat independent a la pregunta autodeterminista amb la gent que està D'acord a la independència a la pregunta independentista:
Convé ressaltar que és la mateixa persona la que ha respost a les dues preguntes. Per tant és evident que la pregunta autodeterminista subestima clarament els suport a la independència, entre 13 i 25 punts menys. És a dir, fins ara la majoria de l'independentisme està subestimant la seva pròpia força.
Percentatges generals
Una altra consideració interessant són els percentatges generals. Atès que ni la posició independentista ni la unionista tenen actualment majoria absoluta a les enquestes, tot queda de la banda dels indecisos. Tanmateix, amb un 35-40% a les enquestes es pot guanyar una referèndum per majoria absoluta? La resposta és sí.
Els percentatges de les enquestes de l'ICPS i el CIS es refereixen al conjunt de la ciutadania major de 18 anys. Però als referèndums no vota tothom qui ho pot fer. La prova més clara d'això és el darrer referèndum que s'ha fet a Catalunya, el de l'Estatut. El sí clarament va guanyar per 72,2% enfront el 28,1% pel no. Però això és sobre la gent que va votar.
Si considerem els resultats del referèndum de l'Estatut per al conjunt de població més gran de 18 anys, que és com es pot comparar amb les dades de l'ICPS, obtenim el següent: A favor de l'Estatut 36,2%, en contra de l'Estatut 10,2%, Indiferents (abstencionistes, blancs i nuls) 53,6%.
Evidentment que els percentatges del referèndum de l'Estatut són directes, mentre que els de l'ICPS i el CIS són estimacions estadístiques. Els indiferents a l'Estatut són realment indiferents, mentre que a les enquestes poden decantar-se per un vot o un altre, o romandre indiferents. Però a grans trets podem dir que com a mínim hi ha tanta gent a favor de la independència de Catalunya com tanta gent vol l'Estatut d'Autonomia. I si ja tenim el segon, podem tenir pel mateix preu la primera.
És a dir, els suposats independentistes aliats al partit espanyolista al govern català, són directament responsables de la pèrdua del percentatge favorable a la Independència de Catalunya en gairebé deu punts...
Quina curiosa contradicció!
Recorda, Enric, que la suposada baixada dels independentistes segurament no ho sigui pas:
Dades ICPS 2005: els independentistes continuen pujant, els unionistes continuen baixant