Jo sé que passarà després de les eleccions (II)
El 27 d’octubre vaig escriure una entrada al bloc anomenada Jo sé que passarà després de les eleccions.
Malgrat algunes petites modificacions, se segueix el guió que allà es redactava.
Permeteu-me que elucubri sobre allò que està passant.
(segueix)
A dia d’avui l’única cosa que coneixem és que CiU no suma, ni per governar en minoria amb el PP ni tant sols per governar en estricta minoria.
Els vots del PSC i IU sumen un diputat més que els de CiU, i això vol dir que el front d’esquerres regionalista els faria tombar qualsevol iniciativa sense que ERC o el PPC ni tansols s’hi haguessin de sumar.
Per tant, dir que CiU ha decidit que abandona aquesta possibilitat és simplement una tonteria. És evident que l’abandona. No Pot.
Llavors, el tema es redueix a… CiU vol governar?
Si CiU vol governar només li queda una opció: Que li proposin la Presidència al Carod i que es comprometin davant notari, si cal, a anar junts a Madrid per aprovar o no els pressupostos.
El tema dels xecs és fàcilment aparcable. Potser algun xec caurà.
I el tema de l’eliminació de l’impost de successions és encara més aparcable.
L’ímpost de successions suposa un 4% del pressupost de la Generalitat, i això vol dir que si li restem al pressupost el 80% que suposen les despeses comunes (aquelles que cal fer si o sí), l’impost de succesions és un 20% de les inversions que es puguin fer noves. Potser més.
És fàcil que un cop governes, aquest impost no et faci cap nosa. Sobretot quan comenci la recessió al 2007.
Si CiU vol governar, com deia, l’única opció que té és la de posar al capdavant del govern al Carod. I confiar que el tripartit no ho faci.
Ara bé, em sembla molt poc possible que això passi. El llenguatge que va usar Mas al proclamas-se “guanyador” de les eleccions (36 escons per al CDC no és ser guanyador), era ambiguu.
Quan parlava d’un govern fort i de la seva penitència per aconseguir-lo, hom hi podia llegir un govern CiU-ERC o un govern CiU-PSC.
Donat que han començat les converses amb el PSC, sembla que segurament ja han decidit:
a) O PSC o res.
b) Parlem primer amb el PSC per acotar què estem disposats a donar a ERC.
El problema és que ERC no pot acceptar entrar al govern tripartit si no és tenint-ne la presidència. Diu un antic proverbi àrab que “la vergonya caigui sobre aquell que t’hagi traït una vegada, però si et torna a traïr, que la vergonya caigui sobre tu.”
ERC no pot estar en un tripartit si no s’assegura que aquest govern no trobarà una excusa absurda per tornar-los a fotre fora. I això només és possible si hom presideix el govern.
Per tant, com que ERC al tripartit vol dir ERC a la presidència, CiU al govern ha de voler dir, necessàriament, ERC a la presidència.
Si CiU fos nacionalista i prioritzés el país, no hi hauria cap dubte del que hauria de fer. Proposar-li la presidència a ERC confiant que això assegurarà la presidència d’ERC al tripartit. La força de negociació d’ERC al tripartit és directament proporcional a allò que estigui disposada a oferir CiU.
I llavors portar-se bé amb el govern durant aquesta legislatura per tenir opcions a fer una coalició CiU-ERC d’aquí a quatre anys.
Però no sé si això serà possible. Potser Madís i Puigs ho veuen així, i justament per això no obriran cap porta a ERC, per debilitar-la a ella (i en conseqüencia al nacionalisme en el seu conjunt) en una futura reedició del tripartit.
Ja veurem. De moment el Mas-Media, com sempre, està obviant la possibilitat que Carod sigui president. Tot i ser ara per ara el que té més números per ser-ho.