L’ERMITÀ DEL MONTSENY
Avui una de l’ermità del Montseny.
Temps era temps, hi havia un ermità al Montseny, no se sap a quin indret, que era home pietós, benaurat, i molt atent a les desgràcies dels pobres pagesos que s’acostaven a explicar-li les penes….
I ai las! que un dia, puja un vilatà del la terra baixa a preguntar-li qualsevulla fotesa. La realitat era anar a investigar si la seva vida era prou exemplar.
Puja tant de matinet, que veu com l’ermità surt a la primera hora, passeja pel bosquet proper a l’ermita i pren unes flors boscanes i se les menja. Fa una volta el bosquet i va a celebrar l’eucaristia.
El fariseu que havia pujat, va trobar que era un sacrilegi gravíssim haver ingerit menjar abans de dir missa. Estava prohibit per no sabem quin cànon rebre el cos de Crist havent menjat….
Ho va dir al bisbe i aquest crida l’ermità per a reconvenir-lo a renyar.lo.
L’ermità sorprès li fa al bisbe que ell ja ho sap que no es pot menjar abans de rebre el cos de Crist.
Però ell no havia menjat, ell havia pres unes flors boscanes per tal que el cos de Crist es trobés bé dins del seu cos……..
El bisbe el comprèn, i òbviament renyà al fariseu que li havia anat a portar el porxet!