PORT DE LA RADA DE LLEVANT D’ARENYS
La mare Muntala desa la claror a l’armari. La veu de l’Espriu ressona per la claror de Sinera i l’Altíssim resa la darrera oració abans que el sol deixi en tenebres el Xibalbà del Mareny.
Vilatans,
patricis de Sinera: som a les acaballes de la faula. El sol s’ajoca enllà dels
turons del Mont-Alt, una ora suavíssima es desvetlla al Mal Temps i ens portarà
sentors de fonoll i de menta, l’aigua cau a primes gotes per la molsa del
safareig del tritó, ulls del vespre comencen a esguardar-nos. Atorgueu-vos,
sense defallences, ara i en créixer, de grans i de vells, una almoina recíproca
de perdó i tolerància. Eviteu el màxim crim, el pecat de la guerra entre
germans. Penseu que el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en fragments
petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum.”
De vegades, la vila marinera te aquests punts de poesia que, sense massa paraules, la vida et retorna la grandesa d’un instant.