SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

LA ROSETA DE CADOLLA, UNA CONTALLA

Foto: La Cadolla

Avui una contalla del
Pirineu, de les rodalies de la Seu d’Urgell,  a Cadolla. On el Bisbe de la Seu va pels
poblets de les rodalies a fer visites pastorals i  a impartir el sagrament de la confirmació a la mainada.

Aprofita per fer
sermons ben engarlandats….

I tothom està a l’església, a missa….. Tothom?… Doncs no, no hi és tothom… La Roseta no hi és…

La Roseta és una xicoia
que es baixa de sostre, o sigui, curta de gambals… I ja sabeu que els que
diuen la veritat son els infants i els qui , diuen, que no hi toquen.  Vegeu que li passa al Bisbe de la Seu .
 

Si la voleu escoltar , cliqueu aquí.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

HA MORT UN CELONÍ HONORABLE: EN RAMON ARENAS PEDRO

FOTO:
L’ajuntament de Sant Celoni un dia de ball de gitanes.


 
Ha
mort un home honorable. Tristesa pel moment. Em dol a l’ànima el missatge d’en
Jordi, el seu fill: “Ramon, ha mort el pare.”

 Dolor
intens, pesar,  angunia. Era un gran amic. Jo el tenia per un molt bon
amic, i em consta que ell m’apreciava.

Personalment
tocat, em planyo que marxin els bons. Els que han fet de la vida un exemple.
Que han fet del seu tarannà un servei: A la família, als amics, als coneguts, a
la vila sencera. A Sant Celoni.

Anys
fa que el vaig conèixer quan, en bona hora, vaig poder començar a col·laborar
amb l’ajuntament de Sant Celoni. Ell n’era el responsable d’urbanisme. La seva
dedicació al càrrec permetia fer feina en un moment engrescador: beceroles de
gestió democràtica als ajuntaments, ell hi esmerçava hores, esforç, neguit,
disgustos …però mai es planyia, ho feia perquè ho creia en el fons del seu
esser. Sempre va marcar un guiatge, sempre amatent a poder fer el bé, de poder
esmerçar la seva vida en el servei d’altri.

Plorat
Ramon: Quina pena més profunda sento!.

Quin
goig però poder manifestar ben alt la teva dedicació, solidaritat, esforç i
bonhomia al servei dels altres. Oimés  en aquesta hora en la que veiem els
cràpules, els maldestres, els delinqüents que  fan de la cosa pública la
seva única forma d’enriquiment. (que miserables que son !!!) I pensar en tu
estimat Ramon (Sr. Arenas) em fa bé: has estat com un paradigma de servei, com
un  corifeu que ens has ensenyat que la vida que no és servei a altri, 
no te més valor que el de vegetar. Tu ens has mostrat la vida de servei no la
de vegetar.

Descansi
en pau un home honorable i un celoní eminent: En Ramon Arenas i Pedro.

Amen.

 

 

EL NOGUER DE SAGARÓ O COM ESCOLLIR XICOTA

Foto: Girona a la tardor.

Una contalla recollida per l’Amades, de les comarques gironines. En Noguer de Sagaró. Masia de molts possibles dels voltants d’Olot.
La contalla explica que l’amo del Noguer volia casar-se, ja li començava a passar el torn d’un bon casament amb la pubilla veïna. ja no hi havia pubilles casadores.
Ai las! que ell sap que a la casa de la Caritat de Girona hi ha noies que no veurien malamanet un bon casament.
I allà s’adreça i veieu com se les engipona per trobar una xicota formosa i xiroia per ser la seva companya,  pels segles dels segles….
Apali, si la voleu escoltar cliqueu aquí.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

EN LONGINOS ERA D’ARENYS DE MAR

Foto: Sant Crist clavat en Creu, amb la ferida sagnant al costat dret. (Velazquez 1632)

I dó! Sabeu quí era en Longinos?… Ep! no us atriboleu que acabareu dient que era un rellotge… doncs no… en Longinos fou el centurió que va clavar la llança al costat dret del cos de Jesucrist clavat en Creu.
I sabeu d’on era? Doncs era d’Arenys de Mar,,, Que no us ho creieu? doncs escolteu la contalla d’avui i us convencereu que l’home era d’Arenys de Mar, perquè així està escrit en un llibre.
I la cosa te més calat que el que pot semblar. La llança del tal Longinos va ser cercada, en plan esotèric per En Hitler… es va passar mitja vida buscant-la i la va trobar… és clar que n’hi ha més d’una.
I el Parsifal d’En Wagner no és res més que la recerca del Sant Grial (en forma de llança de Longinos)…..
I doncs qué voleu…
En Longinos era d’Arenys, i si no us ho creieu, cliqueu la contalla i us en convencereu!

ELS NOMS DELS POBLES DEL BATLLIU DE SORT

Foto: Tornafort, poblet del Batlliu de Sort.

Alguna vegada heu perdut hores de son per saber d’on surten els nom de les coses… i dels pobles… és un exercici curiós. A voltes  son fàcils d’escatir: Arenys ve d’areny, terra sorrenca… Arenys de Munt ve de … independència… en fi , cadascú per on l’enfila però sempre es bonic saber si el carrer de l’Or va començar essent el carrer de l’Hort, després, la calle del Huerto… més endavant li tornen a posar carrer de l’hort. Després, en castellanitzar-lo li engalten calle del loro… i nosaltres trempats, en tornar-ho a catalanitzar ens queda un carrer del lloro ben bonic… goita, si voleu escoltar la contalla sabreu com van neixer els noms dels pobles  Tornafort, Malmercat, Sort escolteu la contalla…. i d’afegitó hi trobareu una paraula que he collit darrerament en una conversa amb una avia molt trempada: senatxo. Quan la va dir, vaig sentir una sotragada al meu cervell, sentia la meva avia Tereseta que, de petit, em cridava… Ramon porta’m el senatxu…
Apali! que bé. Doncs avui, si voleu saber com neixen els noms d’alguns pobles del Batlliu de Sort, escolteu:

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

RETALLS D’HISTÒRIA DE SINERA (EXPLICADA ALS INFANTS)

El casal d’estiu d’Arenys de Mar, l’any 2007, em va demanar si podia explicar a la mainada que assistien al Casal, algunes coses sobre la nostra Vila de Sinera. No era la primera vegada que m’enfrontava amb mainada de pocs anyets. Uns anys abans havia anat a explicar una llegenda a un collegi d’infants i enguany he anat a explicar la llegenda de Sant Jordi també a mainada.
De primer, no ho nego, acostumat a parlar davant persones adultes i per tant amb disposció a seguir el sentit irònic, sempre m’ha fet molt de respecte. Un cop posat en matèria, veureu com la mainada pregunta sense complexos, sense guions previs… pregunta allò que vol saber.
I ara vosaltres, si voleu saber una mica més d’història arenyenca, si voleu saber facècies dels nostres sants patrons, si voleu copsar alguna explicació a la nostra història… si voleu saber perquè vam declarar la indepèndencia penjant la nostra senyera particular al capdamunt del campanar. I que la independència la varem aconseguir d’Arenys de Munt……
Apali, si ho voleu saber, cliqueu aquí.

Ja us adverteixo que és un xic llarg.

ITALIA ES LA TERRA DEL SOL (UN MUSICAL)

Foto: Passatge de l’obra teatral.

“El carrer”. Una obra de teatre, adaptada pel
plorat Juli Manuel Pou Vilabella: va construir dalt l’escenari un musical ple de
vida, on tota una gernació d’actrius i d’actors aficionats vàrem tenir el goig de ser
dirigits per ell i vàrem gaudir de la posada en escena d’un bon musical,
orquestra inclosa.

Algunes vegades ja havia cantat amb orquestra i
després també ho he tornat a fer, però aquell musical tenia una cançó de l’Angel Valverde, que em va plaure molt cantar.

Apali, us l’acompanyo, encara que la gravació no
sigui massa bona. (ARA JA US HE ENLLAÇAT LA MÉS BONA)

Corria l’any 1998 quan Filipo Fiorentino va fer
el do de pit amb “Italia és la terra del sol”.

Si voleu , la podeu escoltar cliqueu

 

Publicat dins de CANÇONS | Deixa un comentari

GALICIA I ELS SEUS SANTS ROC


Foto: Sant Roc de Muxia

Sant Roc, aquest Sant que ens lliura de la pesta, que a Arenys el vam fer el nostre Sant Patró perquè ens va lliurar de les maltempsades de les malalties no volgudes.

Sant Roc, que des de temps immemorials, a Arenys, li vam prometre, en Vot de Vila que cada 16 d’Agost, els nostres fadrins i fadrines sortirien al carrer a toc de picarols i amb l’almorratxa a la mà, per espargir aigua enllustrada d’olor i espantar el fantasma de la malura que ens espantava.

A fame, bello et peste liberanos Domine…
I si nosaltres pregaven al Sant, en altres indrets de la pell de brau feien el mateix. Fixeu-vos sinó els de Galicia.
Si voleu veure els Sants Rocs que varem trobar, cliqueu aquí.

SERRALLONGA A LA PRESÓ DE FIGUERES

Foto: Façana de la presó de Figueres.

Dimecres vaig ser invitat pels responsables de la presó de Figueres, a fer una xerrada sobre Serrallonga.
Impactant. Hi anàrem amb el meu amic Martí Monclús. Ens frapà la feina que els responsables fan a la presó. Ens copsà  l’atenció de quasi tots els interns  que seguien la conferència. Una conferència on el català i el castellà els anava intercanviant perque fos seguida per tothom.
Una bona experiència en tots sentits.
Molt agraïts al centre per la oportunitat de poder fer una xerrada als interns de la presó.
Sorpresa: en sortint, un intern ens va obsequiar amb una peça de ceràmica de la seva creació: Impacte.

JOSEP XIFRÉ I CASAS (UN INDIANO)

Foto: En Josep Xifré i Casas a la seva maduresa.

  Aquesta setmana, la gent de Radio Arenys, em va demanar que parles un xic del nostre particular indiano En Josep Xifré i Casas, però més concretament, volien saber si havia estat un traficant d’esclaus, (com molts  altres de la seva època) o potser en va quedar exempt i net i polit per a la història. Si voleu escatir un xic de la vida d’aquest prohom. L’home més ric del món,  a mitjans del segle XIX, podeu clicar a l’enllaç.

Ja us avenço que no va traficar amb esclaus, però….  

No va fer massa malifetes, però…

Ah! i quan algú li anava al seu ingenio (fàbrica) a buscar feina, ja sabia que havia de dir que era d’Arenys. Si ho deia, havia de demostrar, tot resant el “Jo pecador”, que era de la gaia Vila… Ai! que els que no sou d’Arenys de Mar (de Mar eh!) no el resareu pas bé…. Proveu-ho sinó. El qui ho endevini, que faci un comentari.

Apali, si voleu escoltar , escolteu … (dura uns 20 minuts).

 

 

GALICIA: ELS PETITS PLAERS DE LES COSES PETITES

FOTO: Esguardant el futur.

Els petits plaers de les coses petites. Hom marxa lluny a veure grans coses… però les coses ens prenen a nosaltres, som nosaltres que donem vigor i valor a les petites coses que ens envolten a cada moment.
Mireu.. Gàlicia és moltes coses, però també és la solitud d’un gaiter, els poms de porta lluents, les catedrals amb cordes esperant botafumeiros, petits grafitis… petites coses que ens fan plaent el nostre pas per la vida.
Els ulls ens menen cap on volen…
Galícia, també son les coses petites……

Si ho voleu veure, cliqueu aquí.

LA CLAROR DEL MÓN (Rondalla de l’Amades)

Foto: La claror de “Le soleil levant”. El quadre de Monet que bateja l’impressionisme.

I sempre hem de
retornar a l’Amades. La seva ingent recerca en salvar-nos el nostre imaginari, és
espectacular. Podem trobar  una mostra  àmplia de la nostra particular manera de
transmetre els valors, a partir de la veu popular, de la transmissió de valors
a través de la realitat. Avui, que els mitjans d’informació ens van
harmonitzant la parla, les tonalitats, les paraules particularitzades de cada
contrada, hem de repescar ara i sempre el nostre imaginari col.lectiu, amb la seva riquesa de llenguatge.

Avui una rondalla, que
fonamentant-se en la por a alló desconegut, acabem amb una gran lliçó profunda
sobre el nostre engatjament a les coses terrenals…

Apali, si ho voleu
escoltar, vosaltres mateixos.

 

 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LES QUATRE BARRES DE SANG

Foto.
Origen de l’escut de Catalunya de Claudi Lorenzale -1843-, Museu d’Art Modern
de Catalunya.

Avui
va de la llegenda de les quatre barres:

Corrien
les calendes de juny de 1492 s’imprimí a Sevilla un llibre intitulat Nobiliario
vero escrit pel cavaller Hernan Mexia. Descriu un passatge on fa referéncia a
la conquesta de Cordova pel Rei Ferran III el Sant l’any 1236:

Otrossi aquellas tres faxas de goles o de
colorado que traen los del linaje de Cordova, así como don Alfonso, señor de la
casa de Aguilar y del conde de Cabra e los otros cavalleros de quien es fecha
mençión. Lo cual representa la causa principal de la tomada de Cordova, otrosi
las feridas e sangre vertida, e aquel acto glorioso que entonçes obró el rrey
don Fernando, quando un cavallero, de aquellos el mas principal, saliendo
ferido, el rrey llegó a él e la rrazón que entre ellos passó no la sé, pero el
rrey, mojada la mano de la sangre, pasóla por el escudo del dicho cavallero e
no tiñó salvo con los tres dedos ; e desta causa dende entonçes traen aquellas
tres faxas bermejas en un escudo de oro, según que las oy traen.


Us heu fixat que la llegenda de la grafia de les barres en un escut (aquí només tres) neix a Córdova…. alça manela!!!.

L’any 1551 l’historiador
valencià Pere Anton Beuter publica Cronica general de España i entre altres
coses diu:

En este comedio los normandos entraron por la
tierra de Francia y huvo de hazer guerra el emperador Loís para resistirles y
fué servirle el conde (Guifre el Pelós) con los cavalleros barceloneses que con
el hallaron y pelearon con los normandos valerosamente y venciorenles. En esta
batalla (según he hallado escrito en unos quadernos de mano) diz que pidió el
conde Jofre valeroso al emperador Loís que le diesse armas que pudiedde traher
en el escudo, que llevava dorado sin ninguna divisa y el emperador, viendo que
havia sido en aquella batalla tan valeroso, que con muchas llagas recibiera,
hiziera maravillas, llegóse a el y mojóse la mano derecha de la sangre que el
salia al conde y passó los quatro dedos ansí ensangrentados encima del escudo
dorado de alto abaxo, haciendo quatro rayas de sangre y dixo: “Estas serán
vuestras armas, conde”. Y de allí tomó las quatro rayas, o bandas de sangre en
campo dorado, que son las armas de Cataluña, que agora dezimos de Aragón.

Contempleu com un escriptor valencià ens lliga el cordovés amb el nostre Guifré i veiem
que segueix la mateixa estructura de l’Hernan Mexia…. Després d’aixó, la
contalla la  recull en el llibre
de Feyts d’armes de Catalunya en Gaspar Roig i Jalpí,
com veritat de
veres, després de Victor Balaguer també hi digué la seva i Mn. Cinto ho adobà
al seu poema Les
Barres de Sang…
i àpali… ja tenim la nostra llegenda més benamada, bellament
servida, ben amanida, ben presentada i si no és veritat, és tan bonicoia!!!!!!

Si en
voleu saber més llegiu les quatre barres del llibre Llegendes
Històriques catalanes de Martí de Riquer.

Apali…
si
voleu escoltar vosaltres mateixos:

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LA DAMA DE VAGAR (contalla pirinenca)

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Foto: La Glorieta de
Montesclado, on s’esdevé la llegenda.

 

Un contalla frescal, de
ranci sabor masclista. A pagés la dona ho tenia malament, no es podia permetre
cap llicència… l’home tampoc, però no s’en feia tanta forrolla…

La dona havia de
complir, d’estar pel mas, de portar el pòndol de la casa… I si no era així, si
tenia alguna nafra s’havia de bescantar.

Mireu que passava si
una dama, com la del conte, volia les menges més bones i selectes… i és clar…
per calerons que es tinguin, si voleu menges tan exquisides… també s’acaben…
fins que unes nous semblen bona meja si no hi ha res més per dur-se a la boca….

Apali, si cliqueu aquí
podeu escoltar la Dama del vagar.


Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

AIGUA PASSADA, MARE DE DÉU ENGANYADA!

Foto: Devessall d’aigua
a la plana de Santa Fe del Montseny.


Ja hi tornem a ser en
curs normal. Si us abelleix,  avui us penjo una rondalla de Mn. Cinto
Verdaguer. Diuen que Mn. Cinto era un gran poeta… quí ho pot posar en dubte?.
Ningú. Però ara que no ens llegeix ningú, cometré la gosadia de dir que si era
bon poeta, que ho era, nogensmenys era un bon prosista… i dins la prosa… les
rondalles recollides son d’una bellesa indescriptible. Sempre que tinc ocasió
de parlar amb un avi o avia que tingui néts, els recomano que prenguin el
llibre de rondalles de Mn. Cinto, s’asseguin els néts a la falda i els
llegeixin, paladejat les paraules, alguna de les rondalles del capellà poeta.
Proveu-ho, és un dels goigs més pregons que podeu tenir.

Avui  us enllaço
la rondalla Aigua passada, Mare de Déu enganyada, encara que, com sempre, no
llegeixo el conte, sinó que l’intento grafiar, però amb l’esperit i les
paraules tan ben girades del poeta.

Apali, si el voleu escoltar, ja sabeu que
heu de clicar aquí.

 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari