SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

SI ET CRIDEN A GUIAR….

Per un  tema professional, fa uns dies vaig haver d’anar a la ciutat de la Justícia de Barcelona. La descripció us la pot fer qualque persona que l’hagi visitada. Impressionant. Amplia, nova, ben agençada. Poca informació, però la poca que et donen et fa arribar a lloc. Ai! La justícia. Però deixeu-me que us en faci notar un petit detall. Entrant al gran vestíbul de l’edifici, em trobo allí, a una paret, com qui no vol la cosa, sense que cridi massa l’atenció, un poema de l’Espriu, que jo cito sempre als polítics amb el que tinc el goig de poder treballar. Un poema que hauria d’encapçalar tots els despatxos de persones dedicades a quefers públics, a persones que fan (o haurien de fer) de la seva vida un servei. Un poema de ca meva, del meu admirat Espriu. Un poema de fonaments impressionants i a qui sembla que tothom oblida…

Ah! El poema està al vestíbul de la ciutat de la Justícia i hauria d’estar a tots els despatxos dels nostres administradors públics. Per cert, només conec un altre lloc públic que hi ha el poema, estampat d’una manera artística, el poema està  al darrera de la cadira d’un corifeu municipal: de l’alcalde d’Arenys de Munt. S’hi va col·locar en el mandat del meu bon amic Andreu Majó i continua amb l’altre meu bon amic Carles Mora.

Us sóna aquest dies Arenys de Munt… doncs això.. que tenen bons principis des de fa ja anys.

 

Si et criden a guiar

un breu moment

del mil·lenari pas

de les generacions,

aparta l’or

la son i el nom.

També la inflor

buida dels mots,

la vergonya del ventre

i dels honors.

Imposaràs

la veritat

fins a la mort,

sense l’ajut

de cap consol.

No esperis mai

deixar record,

car ets tan sols

el més humil

dels servidors.

El desvalgut

i el que sofreix

per sempre són

els teus únics senyors.

Excepte Déu

que t’ha posat

dessota els peus

de tots.


 

 

 

SANT ROC EMULA SANT ZENON

Foto: Sant Roc, patró de Betanzos, amb el verol tendre…

De sempre que ja he comentat que Sant Roc és un sant molt venerat a tot l’estat espanyol. Uns dies de vacances ens han permés anar cercant Sants Rocs per les terres gallegues. Ja us en faré cinc cèntims més endavant. (Avanço que n’hi ha força)

Però avui us vull mostrar un Sant Roc que vol imitar Sant Zenon. Mireu, a l’església de Sant Domingo a Betanzos hi ha la imatge de sant Roc (patró de la vila). Sembla que ha recorregut varies esglésies abans d’acabar a l’altar lateral de l’església principal. I mireu que és cas… hi varem entrar sigilosament….. i en trobar el nostre Sant vaig haver de fer servir el flash car l’església era fosca com una gola de llop. La sorpresa: veure Sant Roc amb el verol de sant Zenon

 Arriba el raïm tendre,

portat per dits benèvols

del sant màrtir de plata.

En processó tremolen

llumenetes de ciris

i acompanyen la tarda

a ben morir:  viàtic

dels records de Sinera…

 

 


L’ESPASA DE VILARDELL I EL REI JAUME I A COM RADIO

Foto: Façana del portal de Sant Iu de la catedral de Barcelona, on l’espasa, es diu que és la de Vilardell.

Avui  a Com Radio ha tocat explicar la història de la sentència del Rei en Jaume I sobre una justa entre en Bernat de Centelles i l’Arnau de Cabrera (l’any del Senyor de 1274). Justa injusta i premi pel de Centelles… però amb una demanda ben travada, el Rei en Jaume revisa la lliça dels dos cavallers i dóna la raó a l’Arnau de Cabrera… Li dóna la raó perquè la té,  perquè el de Centelles ha estat injust i l’ha vençut de mala manera… i ha usat a la justa l’espasa de Vilardell, que , com sabeu, és una espasa de virtut, però tampoc cal que oblidem que, en el moment de dictar-se la sentència, el Rei en Jaume mantenia “llargues converses sota la figuera” amb la Guilleuma d’Empúries i amb la bergadana Sibilla de Saga… No us diuen res aquests noms? … doncs eren la mare i l’esposa de l’Arnau de Cabrera…

Apali, ¡ oi que tothom sap que no es pot dictar sentència si hom es amic,  conegut o saludat dels litigants? …

Doncs això, ja ho veieu, passava en temps del nostre Rei en Jaume, però avui no passa enlloc d’enlloc, només faltaria. Ni a València no passa avui!!!

Què voleu… la justícia és així!!!

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

SANT ROC (PATRÓ PETIT -PERÒ MOLT IMPORTANT- DE LA GAIA VILA DE SINERA

FOTO: Sant Roc (imatge de la catedral d’Osca). A
totes les esglésies trobareu sempre un Sant Roc.

A Sinera de Mar celebrem, com Déu
mana, el Vot de Vila que, temps immemorials, la vila feu al Sant del gosset amb
el pa als llavis. La
peste no era cosa de tenir-la oblidada…. I si no es
feia la pregaria al Sant que pertocava, tocava patir-la pels segles dels
segles….

Els nostres primigenis avantpassats varen tenir clar
que sempre es bo encomanar-se al sant que toca… i així fou com els del mar de
Sinera tenim un Sant aristicràtic
(gent de possibles- Sant Zenon) i un Sant pobret – Sant Roc que ens guaria de
la
peste-… i així any rera any
celebrem, a so de cascavells,  la remullada diada a colp d’almorratxa per
foragitar els mals esperits. Si us escau de ser a Arenys el  dia 16 d’agost, 
no us atrafegueu si una colla de macips i
macipes us deixen ben remullats
d’aigua i colònia..
Restareu beneïts pels segles dels segles contra qualsevulla
malura que us
desplagui. Si
us plau podeu escoltar la vida i miracles de Sant Roc.

“Gloriós
Sant Roc, germà petit de Sant Zenon, escolteu els precs de comparets,  macipes, macips i
captadores,  i vetlleu per que cap pesta ens faci l’estella. Que
l’alegria dels macips ens ajudi a no prendre mal i que l’aigua enllustrada
d’olor ens mostri el més plaent de la vostra particular
diada.    Amén….” …… Sant Roc!!, Sant Roc!!!!!…..

Podeu llegir el programa de Sant Roc de 2007.

“>

L’EMPEDRAT DE MOROU (UN MATÍ FRESCORAL AL MONTSENY)

<!–

Foto: Ermita de
Santa Fe del Montseny.

A bona horeta
matinera, amb plaent companyia, serena, complaguda, amatents a fer una
passejada per una part de la Vall montsenyenca. Ens saludava la llebre
saltironejant al mig del camí, uns bolets de soca ens esperaven amb els seus
colors groguencs totjust acabats d’estrenar, les papallones revoltaven convidant
al camí, talment com una festa engrescadora que ens endinsava a la catedral de
la natura, on els faigs feien de clau de volta, i l’empedrat ens saludava com
un escenari obert, des d’on podiem entrellucar el Turó de l’Home mort, les
Agudes amb els Castellets, el turó de Puigsesolles i fins i tot, amatent i
consirós ens saludava el turó de Palatreques…

I per
agomboiar la sortida, com qui portés el pòndol de la muntanya , s’ens oferia
tranquil el llac montsenyenc, des d’on,  ara un pas ara l’altre, hem
retornat a l’origen sinerenc. Un matí pel gaudi de l’esperit i la conversa
plaent amb la natura i amb els bons amics…  Podeu
veure les fotos aquí.


 




Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

LA MAQUINA DE FER DINERS (RONDALLA DEL PALLARS SOBIRÀ)

<!–


Us
heu preguntat mai què faríeu vosaltres amb una aital maquinaria. Que fabriqués
diners a dojo. Que fabriqués moneda talment com una Ceca. Qui no faria mans i mànigues
per trobar la manera de fabricar aital producte que, mal m’està el dir-ho,
molta gent hi va al darrera…

Però
penseu que aquestes màquines no venen soles, cal anar a cercar-les, cal
perseguir-les, cal tenir el cor net i la mirada clara…. I deu dits i molt d’esforç
perquè la màquina funcioni ben greixada.

Apali,
si voleu, podeu
escoltar la contalla
i veureu la susdita màquina i com funciona….

 

 

 




 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

JAUME I A COM RADIO

Imatge de Pere el Catòlic, pare del nostre Rei en Jaume.

Avui, com cada divendres d’aquest estiu, a Com Ràdio m’han convidat per anar a explicar les facècies del nostre imaginari. Els seguidors d’aquest bloc ja haureu escoltat la història de l’engendrament del nostre Rei en Jaume. Tot curiós si tenim en compte  la distància física que separava en Pere el Católic (pare del nostre Rei en Jaume) i la Maria de Montpeller (la mare) residien l’un a Montsó i l’altre a Montpeller. I qué voleu, per llarga que sigui…. la conversa, amb tanta distància pel mig es pot fer mala feina… Però la història té aquestes coses. A aital distància i amb l’ajuda d’un camarlenc, varen, en una nit folla, engendrar el reietó. Ah! I en foren testimonis tots els bisbes de la cort, els servents reials, les doncelles de la de Montpeller….. encara que no està provat que hi fossin els de “salsa rosa”.
Ah! I també hi trobareu altres contalles. Podeu escoltar-ho clicant aquí.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

PASSAVETS AL MONTSENY -UNA TARDA D’ESTIU-

FOTO: tarda al Montseny, prop de Can Verdaguer Gros.

A petita hora de la tarda, amb calor i xafogor ingent a la platja  sinerenca, em sembla bona hora per calçar les botes i anar a la trobada del Montseny que, darrerament, el tenia molt abandonat. Sabia que la primera vegada de tornar a l’estimada baluerna hi havia d’anar sol, a la trobada del rierol de Santa Fe, la Font del Frare m’esperava enjogassada, solitària, l’abraçada es mantenia al seu lloc solitari, la font dels passavets frescoral, acollia algun visitant escadusser, el convent silent guaitava la caminada i Cal Trompo i la Capsa de Mistos restaven emmudides esperant que el caminant s’apropés a la forca que, pausadament i obstinada, va quedant engullida pel faig golut que s’empassa una part de la nostra història. La forca restà oblidada al bosc pel darrer masover de cal Trompo i el faig, llavors un plaçó, se l’ha  anat cruspint lentament fins a fer-la seva totalment.
Podeu veure les fotos de la passejada clicant aquí.

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

LA MESTRESSA MANDROSA

Foto: passejant pel Montseny

Avui un conte de la frescor del Pirineu. De vegades el pòndol d’una casa el porta l’home, d’altres la dona…. Això és cas que algú o altre l’ha de portar, però si un dels dos flaqueja, si un dels dos, repapieja això no va.
Mireu com ho pelaven a pagés quan un dels dos dimitia dels seus deures i amb mandra, galvana i poques ganes de treballar no sirgava a l’alçada del que requeria la feina del mas.
Apali, si ho voleu escatir , cliqueu a la contalla de la mestressa mandrosa.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

RAIMON A CAP ROIG

Foto: Un moment del recital.

Una bona amiga ens va fer un preuat present: dia 31 de juliol a entrada de nit i als jardins de cap Roig canta Raimon. Aplegats una bona colla de seguidors raimonians. L’edat és la que és i els records, el present i el futur (el que ens quedi) també. Fa goig anar desgranant cançons antigues (no velles), de no tant antigues i alguna de nova. Totes plaents, passeig pel temps, per la memòria, pels records i amb el pensament que no cal estar massa cofois del mon present. I la lluita i l’esperança ressonaven potents dessota una lluna magnífica.
I com sempre, acabar amb Al Vent, una petita joia per a un futur d’esperança!.

EL NOM DELS PECATS (CONTALLA PIRINENCA)

Foto: El bes de Rodin.

A Com Ràdio, al programa del matí d’en Josep Mª Cano “El dia de l’estiu”  una de gresca deseixida. Un puntet eròtic festiu, però que pot escoltar la mainada. Veureu com es pot parlar amb un doble llenguatge. Per un costat fent servir paraules nostrades (potser ja un xic reculades) i per l’altre que les paraules suggereixen ironia.
Un avís: encara que és eròtico-festiva la pot escoltar tothom, criatures incloses. El problema (si és que hi ha algun problema) no està en l’explicació de la contalla, sinó, en com explicareu als petits el significat d’un semaler, d’una portadora, d’una galga i d’una boixa. I apali, com explicareu que traginar les calaixeres de la Nuri de cal Racó, no és traginar mobles… Apali, si ho voleu escoltar cliqueu.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

TOTA LA XENT DEL LLOC (Rondalla de la Vall de Boí)

Foto: Vista de Durro.

Avui una contalla de la Vall de Boí. De com els del  poble de Durro havien d’anar a Sort a resoldre problemes burocràtics i com els funcionaris de coll dur, corbata i camisa blanca s’enreien dels pobres pagesos que no capien bé els seus drets…. Bé, això fins que, vatua listo! No van trobar sabata a son peu… de com en Gep de cal Racó va xiular als burros , ben fluixet… i si no ho acabeu d’entendre, cliqueu la contalla i en trobareu l’entrellat!.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

A REDÓS DEL POU DEL DIMONI AL PLA DE LA CALMA

Foto: porró al Clot de la Mora a la Calma.

(Tal i com vaig prometre, de tant en tant, aniré publicant escrits de sortides al Montseny, ja antigues):

I en el convenciment que la primavera d’hivern encara no havia despullat els faigs dels abillaments més extremats, on els grocs ronden els verds, i els roigs  s’ufanen de ser més esponerosos que els marrons, a poc a poc ens hem anat apropant al pou, on un dia, ja molt llunyà, el dimoni va encaterinar el senyor de can Besa i li va proposar que, si acceptava que li construís un dels millors pous de neu del Montseny,  i la feina la tenia enllestida abans que el gall cantés, en el moment de la mort (del senyor de can Besa, és clar) aquest li lliuraria l’ànima. I el tarilot  del senyor, quan arriba a casa li diu a la mestressa quin és el tracte fet, la mestressa l’abraona quan s’adona que el pacte ha estat amb el mateix diable. I mireu que és cas, al peu del pou, hem explicat com la governanta de can Besa, o sigui, qui portava els pantalons i el pòndol de la masia, va fer de  manera que el gall ensenyorit que tenien al corral cantés molt abans que aparegués el sol per l’horitzó. I així, la història ens conta que el pou va quedar en peu i el pobre i desgraciat senyor de Can Besa, gràcies a la muller, va salvar l’ànima de les penes malsanes d’en Pere Botero … i avui, els demés mortals podem gaudir del pou més ben construït del Montseny… (i és clar… el va fer el dimoni….).  Podeu entrellucar les fotos de la sortida.

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

UN TASTET DE MONTSENY A COM RADIO

Foto: El gegant adormit del Montseny des del Café de la Calma.

Mireu que és cas, en Josep Mª Cano que porta el programa matinal a Com ràdio (el dia de l’estiu) m’ha convidat a fer unes col.laboracions al seu programa i  que es duran a terme els divendres d’estiu, sobre dos quarts de dotze del matí.
Avui hem començat amb un tast del Montseny i veient-ne alguns topònims. El pla de la calma, el Turó de l’home, el Collet del Pi novell… etc… si ho voleu escoltar podeu clicar a baix i veureu com es van contrafent determinats noms, com del pi vell es passa al pi novell, com el pla de la calma és una redundància lingüística,   com el Turó de l’Home, no és el Turó de l’home,  sinó el Turó de l’home mort, car, com veieu a la fotografia que us enllaço, si ho mireu amb ulls una mica romàntics,  el Turó de l’home i les Agudes, vistos des del Café de la Calma,  sembla un gegant mort o adormit, on les Agudes son el cap i el Turó de l’home i el Puigsesolles en son els peus.
Apali, a escoltar si voleu.

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

DUES FACÈCIES DEL RECTOR DE VALLFOGONA


Vicent García, rector de Vallfogona fou conegut més per les seves facècies (certes o inventades) que per la seva tasca rectoral, però també cal recordar-lo, perque va ser dels pocs poetes nostrats (potser l’únic) del nostre malmès barroc.
Teniu aquí un epitafi prou escaient per catar la seva tessitura com a poeta i home faceciós i si voleu escoltar la contalla que us adjunto atribuïda a l’atzarosa vida del Rector: com s’ho feia , des de dalt de la trona, per donar les ordres escaients, sense ferir cap sensibilitat i pescar uns lladres i recitar la recepta del dinar de festa major…
Apali!.

Epitafi a la sepultura de un gran bevedor
de aiguardent, que morí de gota

Hic jacet lo qui cregué
ésser preservat de gota,
puix d’aigua sols una gota,
si no ardent, mai la begué.
Gota l’agotà i tragué
d’esta vall de plors i crits;
i per segles infinits
estarà sencer son cos,
que cuc no hi ha que hi dón mos,
perquè el guarden los mosquits.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari