ELS LITERATS DE SINERA … XERRADA A LA VOCALIA DE JUBILATS D’ARENYS DE MAR
IMATGE: LA TRINQUIS, PINTADA PER AQUEST GRAN ARTISTA QUE TENIM A ARENYS, EN JOAN MANEL SALICHS.
Va ser una conferència que me la van demanar des de la Vocalia de Jubilats, i era per a tothom que s’hi volgués afegir.
Us poso un tast d’un arenyenc potser no massa conegut, però era brillant i sorneguer.
I si voleu , al dessota hi trobareu l’enllaç amb la conferència en àudio .
JOSEP PUIG I BOSCH (EL PARE HILARI) (EL MEU POBLE EDITAT EL 1924)
“… El sol que toca Arenys de Mar, no és com el sol que toca els demès països. El sol de Arenys de Mar es un sol virginal, quiet i suavíssim. Ell, únicament ell, te entrada on no s’hi franqueja per ningú…. El sol de Arenys de Mar és l’únic que il·lumina sense atordiment per a atraure com a les aloves les mirades dels ulls que dormen esperant el sol que besant-los amorosament els diu: Ja sóc aquí. Es l’hora clara.
El sol de Arenys de Mar fa obrir els grifons que xisclen per l’aigua que borbollejant afalaga uns brassos, unes mans, un cos o unes galtes…”.
I ara, que ens refan la riera i ens treuen les lloses, un avís per a navegants:
Pàgina 74:
” El salubèrrim optimisme es el mes gran pecat de Arenys de Mar, tot ha de romandre igual, sempre de la mateixa manera tot i no es admesa una innovació, per xò, els Ajuntaments treballen algunes vegades amb desavantatges. Tots els individus que’l formen son fills de la vila i al veure’s amb la confiança del poble, amb un zel fervorosíssim van a resoldre tots els conflictes a deixar en practica els ideals que aixequen una polseguera sempre, per que el poble es refractari a tota innovació, per conseqüència, ve un cataclisme, un disgust, i tot perquè han acordat canviar una pedra de les aceres i….ca..! No…! aquella pedra posseeix una mena de consagració de passos, del temps. Ai! de l’alcalde que la toqui, allà hi deixarà els dits i una mica més de la vara d’autoritat. No. Aquella pedra?, mai..! Que en tractin? bé, però tocar-la?, treure-la? No… Mai…!.”