EL GORG NEGRE, ESCENARI DE LA PRIMERA MORT D’EN SERRALLONGA

Entotsolada al mig de la vall, la silueta ferrenya del gran casalot, s’erigeix enlairant-se vers el cel infinit que aixopluga la bellesa ferotge de l’entorn. Els udols de les feres envoltava el gran mas i la figura d’En Serrallonga ens agombolava silent des del capçal de la vall de Sant Segimon. Ai las! Aquest Gorg negre que va ser escenari de la primera tempesta, on el traïdor Barfull et delatava de la mort impensada del company d’escola. I aquí, a redós d’aquest Gorg negre, avui erm i eixut, hem pogut besllumar tota la magnificència de la teva tràgica vida que, al cap i a la fi, va ser tan desgraciada com la dels altres teus companys d’opressió, de fatiga i d’anorreament de dignitats. Només tu, altiu, en la teva indigna vida, vas entrellucar un futur que naixia totjust del teu orgull indomable, i que, com cantava el poeta:
-Cap respecte en ma via m’ha fet nosa,
mai he baixat la testa per ningú…
– Mes, ara…
– Mes, ara que ja sé que compareixo
en presència del Déu omnipotent…
– Te’n penedeixes?
– Sí, me’n penedeixo.
– Doncs, sia’t perdonat.
– Amén, amén…