ADVOCATS I PROCURADORS A L’INFERN DE DOS EN DOS.

Imatges: dues edicions de la història del Viatge a l’Infern d’en Pere Porter.

ADVOCATS I PROCURADORS A L’INFERN DE DOS EN DOS.

I qui no ha dit alguna vegada:

Advocats i procuradors a l’infern de dos en dos...

I quan l’hem dit, sabem que la frase fa referència a les males arts que aquests dos gremis, presumptament,  fan servir en les seves escaramusses judicials i/o també a les seves  lligamanegues que farceixen  les seves trafiques… Però,  dit això, ja no sabem d’on pot venir la frase en qüestió.

Em sembla que,  sense cap mena de dubte, la frase surt del Viatge a l’Infern d’En Pere Porter… Un viatge dut a terme pel fill d’un pobre pagès  de Tordera (partit judicial d’Arenys. Què us penseu, que en aquesta història no apareix Arenys… doncs no voleu “caldo”,  tres tasses!). El pare Porter va ser enxampat per les males arts del Notari d’Hostalric Gelmar Bonsoms, qui, enredant-lo, no va cancel·lar  un debitori (hipoteca) que havia contret el pobre Porter.

I si no es paga el debitori es condemna a presó el fill del  pobre Pere Porter. Aquest, demana que li deixin uns dies per a poder retornar-lo i  va a cercar  un amic seu de Girona  que el pugui ajudar, tot prestant-li els diners del debitori. En ser a Sils es troba un cavaller muntat en un bonic corser i li diu que ell l’ajudarà a trobar els diners… el cavaller no era altra que el dimoni i tots dos, pels aiguamolls de Sils, baixen a les Calderes d’en Pere Botero i allà troben tota la gent de dret que havia fet malifetes, condemnats a les penes eternes  del xibalbà. Excuso dir que tots els que habitaven l’infern eren polítics, advocats, procuradors,  notaris i altra gent de dret..

I és així que, d’aquesta llegenda,  en surten algunes frases i concrecions que cal dir:

a.- La frase d’advocats i procuradors a l’infern de dos en dos pervé del fet que en Pere Porter a l’avern  pot comprovar, sense cap mena de dubte, que la mala gent del dret s’està cremant a les calderes infernals,  per les seves múltiples malifetes.

b.- I és així que en Ramon Pàmies, al fer els seus Pastorets,  va fer que en Jonàs i en  Mataties baixessin  a les calderes d’en Pere Botero (a l’època, Pere Porter). i…

  1. c) La més certa històricament: l’entrada a l’infern era als aiguamolls de Sils. Això ja ho sabien els romans quan van fer la via Augusta… Tots sabeu que la via Augusta passa per Girona i va directa cap a Sant Celoni passant per Sils. Però els romans es van adonar que en passar per Sils, a l’estiu, quan els aiguamolls estaven força secs, sorgien totes les males bèsties, mosques, mosquits, borinots i altres galindaines, que,  rabioses que estaven per manca d’aigua,  picaven cosa de no dir a les cohorts romanes i a tot aquell que se li posés bé…… i d’aquí,  veiem  que allò era l’entrada a l’Infern i varen construir una variant de la Via Augusta que, abans d’arribar a  Sils,  es desvia per la costa i passa, també, per Arenys de Mar, que aquí en diem el camí del Morbo… ( Els d’Arenys en diem Vallvidrera…)

 Apali!I si sou un misser i us amoïna que us diguin sempre la cançoneta: “advocats i procuradors a l’infern de dos en dos”, vosaltres els etzibeu:

Procuradors i advocats al cel a grapats…

I qui no es consola és perquè no vol!

Ramon Verdaguer i Pous

Aparegut a la revista  l’Agenda d’Arenys de Mar, el mes d’octubre de 2019.

 

 

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari