VULL UNA DONA !!!

adam i eva durero2

Imatge: ADAM I EVA de Alberto Durero, Museu del Prado (Madrid)

Us fa que avui us n’expliqui una de l’Apel.les Mestres, de com  Nostramo va crear el món….

S’esdevingué que Nostramo, un cop acabada la seva obra de creació cabdal… o sigui: el Món ! Li va quedar tant bé que va pensar, home, perquè no hi posem un xic de vida…. havia fet els boscos, el mar, les torrenteres, els rius, els espais verds xamosos …. però va pensar que potser aniria bé que crees l’home.

Tal dit tal fet…. i ja tenim el pobre Adam creat  …. i abandonat….

Nostramo, quan el venia a veure a la terra se n’adonava que era una mica curt de gambals… una mica taril.lot…. un trapella gandul i mal girbat… En aquests pensaments,  es troba el dimoni (en aquells temps primerencs es feien i parlaven sovint). I li fa: he creat un taril.lot que no em plau gens… Vés que no el diboleixi i l’esborri de la terra.

El burxeta…. sempre mal conseller que li fa:

-Cà!!! no el desfacis , dona-li una companya i estarà entretingut.

Tal dit tal fet…  Li dona una companya, i un temps després baixa a la terra per veure com anava. El curt de gambals que li fa: 

-Home, què voleu que en faci d’aquesta andròmina! Ni parla, ni diu res, no piula… no podem parlar, ni se que pensa. No em fa ni cas… 

Nostramo que tenia solucions per tot que li aconsella que prengui una fulla (una!) d’una planta del seu jardí i que la posés a la  boca de la nou creada criatura mentre dormís i veuria quina millora. 

Dit i fet…. i uns temps després torna a veure al gamarús i li pregunta: 

-Què! com anem ? , funciona l’invent ?

– Que si funciona…. que si parla…. que si garla… que si enraona …. ? No para ! des d’aquell dia que no ha parat ni un sol instant, no es pot suportar, xerra que xerraràs,  crida que cridaràs….

Nostramo que li pregunta quantes fulles n’hi havia donat.

-Dues perquè ja se que vos em vareu dir una, però vaig pensar: assegura el tret , i li vaig donar dues.

Ah! Llavors el problema és teu….

Ja t’arreglaràs …… i si no ho arregles, doncs això: a posar-hi remei.

I en el dilema si ja s’ha posat remei o no, han anat passant els segles…. l’un darrera l’altre….

Apali, si la voleu escoltar , cliqueu aquí .

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari