ELS PESCALLUNES DE GUALBA, DE TORELLÓ, DE SANT FELIU DE PALLEROLS ….. I TUTI QUANTI……

pescallunes

Imatge: Els Pescallunes de Modest Cuixart.

Apali!!! Avui una de faceciosa, que, amb  el temps, ha rebatejat alguns habitants de les poblacions de Gualba, de Torelló, de Sant Feliu….

Una mica com als d’Arenys, que tothom ens diu arenyencs, com a Gualba gualbencs…… però si algú ens vol tocar el botet, o els galindons, de bursada ens etziben: Setciències…. i a ells els diuen …. Pescallunes…

I tot perquè en una nit de disbauxa, una colla de vailets, sortint de l’envelat, (una mica enfarinadets, cal dir-ho) se’n van adonar que la lluna havia desaparegut del cel (els arbres els impedien veure la part de cel on es trobava la lluna)…. i de cop la veuen dins el gorg negre….

Ai! mala-negada…. i se senten amb la responsabilitat de salvar la lluna d’haver caigut al gorg…. I vinga a pensar, fins que troben un cove, i el lliguen amb uns llibants a un cedre i un faig, i per l’altre punta de la corda…. estiren el cove per treure le lluna ….. I és aquí quan es trenca la corda, el vailets panxa enlaire, i d’aquesta faisó tornen a veure la lluna al cel…..

I qui l’havia salvada….. doncs ells i el cove…..

I d’aquí l’expressió tenir la lluna en un cove, o el que és el mateix …. tenir aigua en cistella.

Si voleu, cliqueu aquí o al dessota……i escolteu:

Els Pescallunes

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari