…… DELS NOSTRES ULLS NO S’HAGI ESBRAVAT TOT L’ESCLAT PER LES COSES INCONCRETES I GRACIOSES, GRATUÏTES, FASCINADORES, INCERTES I APASSIONANTS….

Imatge: Sant Cristòfol de Monteugues.

I perquè, com diu mestre Pla, “….. dels nostres ulls no s’hagi esbravat tot l’esclat per les coses inconcretes i gracioses, gratuïtes, fascinadores, incertes i apassionants..” I perquè no volem ser motiu que mestre Pla  s’esborroni de “veure l’escassa quantitat de persones que conserven en la mirada algun rastre d’il·lusió i poesia”, hem tornat a anar a encalçar els cims montsenyencs, avui als estreps occidentals, on hem retrobat la vella església de Vallcàrquera, i enfilant-nos hem constatat que la Creu de Llops no ofereix el perill que la llopada es cruspeixi cap infantó. I ens hem enjogassat amb l’esquirol caigut del niu, i hem conquerit una part del cor de l’amo de Can Valls, que ens ha fet la mercè, això sí, a tornajornals, de deixar-nos la clau de Sant Cristòfol, on reposa la campana que resa “Carolus Manys me fecit” i que els estudiosos de la contrada han vist que Carlemany l’havia encarregada, quan, la feta més prosaica, era que el fonedor de la campana es deia Carles Manys. Però la  història s’escriu com s’escriu, i nosaltres , mortals que som, l’anem a retrobar als esponerosos cimbells de la nostra muntanya del senyal….

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en PETITS PENSAMENTS, paraules petites. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari