ONCLE VANIA …. EN PEL.LICULA..

Imatge: Jordi Pons Ribot, ahir al Principal després del passi de la pel.licula.

Sí!
Ahir, a entrada de vespre,  ens varem tornar a reunir tota la companyia del Fènix teatre,  per  tornar a veure l’obra Oncle Vània….
Però ara l’hem vist des del pati de butaques……
Com si mirèssim una pel.licula…. i és clar…. era una pel.licula …
Us puc assegurar que fa impressió veure aquesta pel.licula (que ja es penjarà a internet) .
Una cosa és una obra de teatre, diluïda dalt de l’escenari i la responsabilitat dels actors forma part d’un conjunt… harmònic, però conjunt tanmateix…
i la pel.licula t’individualitza… és el detall, la mirada, l’ànima visualitzada en el petit detall, que en l’obra pot passar desapercebut, però que en pel.licula,  aquell instant, el detall, esdevé la màxima expressió de l’art…. o del fracàs……
Ui! quina por…
Nosaltres, que hi sortim, no podem jutjar….
Quan es pengi a internet us ho diré, i si la veieu,  ens feu els comentaris….
Ah! i des d’aquí vull tornar a agraïr a n’en Jordi Pons-Ribot que ens faci sempre partíceps de grans instants de la nostra vida….
I a tota la companyia per l’estima que es destil.la sempre, dins i fora de l’escenari!!

I si voleu veure els apunts de teatre, cliqueu aquí…..

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TEATRE. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari